THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley. 

És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats.

Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada.

El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Canadà, realitzar senderisme en segons quines zones i en grups menors a 4 persones pot comportar multes de fins a 3000 dollars.

                                                                                        Perill, ossos!!

Com que no volem ser multats però sobretot, no volem ser atacats per ossos, decidim esperar una estona per veure si arriba algú amb qui poguem compartir la caminada. 

Al cap d'uns minuts arriba una parella de francesos. Ens posem d'acord i sortim en direcció a Sentinel Pass posant màxima atenció a qualsevol soroll o movimemt sospitós que pugui venir d'algun ós. Els francesos porten un pot d'esprai de pebre, que en cas d'atac d'un ós pot servir per guanyar temps per escapar-se i salvar la vida. Fugir de l'atac d'un ós és una tasca complicada ja que són molt ràpids, àgils trepant arbres i fins i tot bons nedadors, així que les opcions de sobreviure en cas d'atac són limitades. Nosaltres només portem un cascabell a la motxilla que serveix per fer soroll i, en teoria, fer marxar els ossos que no volen problemes. 

                                                                                       Camí de Sentinel Pass

A mig camí, asseguts en un banc, trobem una parella californiana esperant a algú que vulgui anar cap a Sentinel pass. Han arribat fins aqui amb un grup de japonesos que han decidit anar cap a una altra direcció. Ells tenen ganes de pujar fins al Sentinel Pass tot i que no n'estan molt segurs degut a la seva edat. Tenen 80 anys cada un!!! S'uneixen al grup i seguim caminant amunt. Dos californians de 80 anys, dos francesos de 50 i dos catalans de 30, direcció Sentinel Pass.

                                                                                            

                                                                                 L'equip gairebé al complet

Anem caminant mentre escoltem les històries dels francesos i els californians, meravellats amb les vistes dels 10 cims de la vall. Arribem a una esplanada amb un parell de llacs i una mica de neu. Les vistes són espectaculars i cada cop som més a prop del nostre objectiu. Davant nostre s'intueix el sender en una forta pendent ascendent en forma de zig-zags i un terreny inestable i pedregós. Cada grup agafa el seu ritme i sense defallir anem tirant amunt. Els més joves som els primers en arribar tot i que força cansats per la exigència de l'últim tram. Les vistes són increïbles però estem més pendents de la resta del grup que de gaudir-les. Mirem avall i veiem els francesos a punt d'arribar i els californians força lluny, a un ritme molt lent i cansat. Creiem que no ho aconseguiran i ens fa molta pena perquè el lloc es brutal.

                                                                             Els californians amb 80 aaaanys!!!! 

Finalment, al cap d'una estoneta, la parella americana arriba al cim. Esclatem d'alegria i no podem parar d'aplaudir, abraçar-los i felicitar-los amb gran admiració. Ens asseiem a menjar i a recuperar forces mentre gaudim del paisatge tan increïble que tenim al davant. Som just al pas entre dues valls rodejades de cims espectaculars. Els sis sols, contemplem meravellats aquest espectacle natural sense ni parpallejar.

                                                                                        Arribant a Sentinel Pass

                                                                       

                                                                                    Vistes a Paradise Valley

                                                                              Vistes a The Valley of the Ten Peaks

Un cop recuperats decidim tornar avall i donar per acabat aquest dia tan especial. Anem retornant pel mateix camí per on haviem vingut sense poder deixar de mirar els cims tan majestuosos que tenim al davant. Aquesta ruta de Sentinel Pass és exigent i no és circular però et permet una varietat de paisatges en la pujada i baixada tan diferents que val la pena l'esforç. Un cop a baix, ens despedim del grup i anem a buscar lloc per aparcar la motorhome, preparar un bon sopar i anar a dormir. 

                                                                              A buscar lloc per passar la nit.