CANADÀ "La petita motorhome"

Moltes hores de vol, un parell de llargues escales, un taxi que no acaba d'arribar i un esgotament general però finalment ja som en terres canadenques. Concretament a la ciutat de Calgary, porta d'entrada d'un dels espais naturals més espectaculars del planeta, les famoses Rocky Mountains del Canadà. 

                                                                                             Cel canadenc

Ens aixequem al matí totalment recuperats, fem una visita a un dels milers de Tim Hortons que hi ha al país, un parell de cafès, un parell de donuts gegants i cap a buscar la nostra autocaravana de lloguer. 
Arribem a la sucursal de l'empresa de lloguer, mostrem tots els documents necessaris, omplim i signem un munt de papers i finalment podem recollir la que serà casa nostra durant els propers quinze dies.  Una "petita" motorhome, amb un potent motor gasolina, bany complet, cuina amb forn, nevera amb congelador i una destral. Sí,  una destral que, més endavant descobririem el perquè. 

                                                                                  La nostra "petita" motorhome

Amb aquesta casa amb rodes posem rumb cap al parc nacional més antic del Canadà, The Banff National Park. A l'entrada del parc s'ha de pagar una taxa d'entrada de 10 dollars per persona i dia. Això passa a cada un dels diferents parcs que hi ha a les montanyes rocoses. Una bona manera d'estalviar si la teva intenció és passar_hi varis dies és pagar el Discovery Pass que et permet l' entrada a tots els parcs naturals durant un any sencer per uns 60 dollars per persona. Noslatres volem passar 15 dies recorrent els diferents parcs així que si fem números, aquesta és la millor opció. 
Un cop pagat el ticket, entrem al poble de Banff, carreguem la caseta de provisions i anem a descobrir una mica les vistes de la zona. 
                                                    Vistes del poble de Banff des del cim del Mount Sulphur

Un cop a baix, després d'aquesta primera presa de contacte amb el paisatge canadenc, comencem a buscar lloc per passar la nit amb l'autocaravana. Dins els parcs nacionals està prohibit pernoctar/acampar fora de les zones habilitades per fer-ho. Hi ha una gran quantitat de campings increïbles amb més o menys serveis, que permeten gaudir d'unes nits espectaculars enmig de la natura, acompanyats d'un bon foc i unes bines brases. 
En èpoques on hi ha molta afluència de turisme, i els campings queden plens, els ajuntaments habiliten aparcaments o descampats per poder aparcar i passar la nit. Òvbiament no tenen l'encant dels càmpings canadencs però són una opció molt econòmica en comparació. 

Avui, fem nit en un d'aquests descampats al poble de Banff. Canadà és un país molt car i hem de començar a pensar en la nostra economia, així que paguem els 10 dollars que ens costa passar la nit en un Overnight Parking que és com en diuen d'aquestes zones habilitades provisionalment. El funcionament és molt senzill, una garita a l'entrada amb uns tiquets on apuntes el teu numero de matricula, els 10 dollars i ho poses en un sobre dins una bústia. Et quedes un resguard d'aquest tiquet i el loses al parabrises del teu vehicle. Així de senzill. 

Bona nit!! 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació