TRKING IX "Jepp i fi de l'aventura" (NPL)

Posem punt i final a aquesta magnífica aventura que hem viscut els últims dies caminant per l'Himalaya. Nosaltres hem decidit agafar un jeep que, en unes 7 hores, ens portarà al poble de Beshi Sahar on podrem agafar un bus cap a Pohkara, poble de relax al final dels trekkings. Volíem tornar caminant però les 8h30' d'ahir ens van deixar valdats i, a més, els dies que queden de tornada són per camins no massa bonics. Per tant, són les 7 del matí i aquí estem, esperant un jeep amb la Myrthe i l'Eva, les maletes i 2000NPR a la mà per pagar. Quan arriba el jeep quedem al.lucinats, al darrere, sense seients i en uns bancs de fusta, s'hi asseu la gent local, els que sobren pugen cap al sostre i els tres seients del darrere estan guardats pels quatre turístes. No serà el jeep més comòde del món, segur.

A punt de marxar avall...

El trajecte és un infern, el jeep no para de saltar, anem quatre en tres seients, estrets i mal posats. La Carla seu entre la meva falda i la porta del jeep i cada dos per tres es clava la manivela de la finestreta. La carretera, a més, plena de neu i gel, amb precipici a un cantó i paret de pedres punxagudes a l'altra. El conductor, a jutgar per la seva aparença, no té més de 16 anys així que les hores es fan llargues llargues. De sobte, a mig fer, el jeep s'atura, tots els locals baixen i es posen a caminar. Hem d'atravessar un riu amb força aigua i portem pes de sobres jjajaja. Nosaltres ens quedem a dins i travessem sense problemes.

Com si fóssim en un rally...

Al cap de tres hores parem al mig del camí. Estan explotant parts de la muntanya per poder construir un camí millor, així que toca posar-se la motxilla a l'esquena i camunar durant 25-30 minuts. La Carla i jo podem caminar sense molts problemes tot i el dolor del taló d'ella i del meu tendó d'Aquil.les. L'Eva està perfectament, però per la Myrthe aquests 25 minuts són un drama. Gairebé no pot posar el peu a terra, va coixa absolutament i té un dolor infernal al seu genoll. Entre tots l'anem ajudant, i acabem arribant a Chamche on, en teoria ens recull un jeep i seguim avall. Dic en teoria perquè un cop allà ens diuen que fins a les tres hores no ens recull ningú així que ens entaulem i aprofitem per dinar.

Camí tallat

Un dels locals s'ho mira de lluny...

Tres hores i mitja més tard ens carrega un altre jeep, amb conductor nou( no més de 19 anys) i seguim la ruta cap a Beshi Sahar amb l'objectiu posat en arribar abans de les 19h en que surt l'últim bus cap a Pokhara. Cada dos per tres ens aturem, puja gent, en baixa d'altre fins que en un moment donat, portem el conductor conduint de costat perquè comparteix seient amb una altra dona i dos homes més, al sostre tres persones, al darrere 8 o 9 i, a sobre, agafats al lateral del jeep, drets per fora, en portem quatre més. Quina passada!!! Quan arribem a Beshi Sahar, evidentment, és tard i hem de fer nit aquí. Després de 12 hores de viatge en jeep segur que dormim plans, plans, plans...

 

Al matí ens llevem, esmorzem el pitjor esmorzar de tot Nepal ( mantega passada i chocolata com si fós suc de mitjins bruts) i agafem un "bus" (minivan) cap a Pokhara. La Carla i jo ens assentem on ens diuen, al darrere de tot. La Myrthe i l'Eva, desafiant al noi que col.loca els seients, es queden al davant, a primera fila, però no tarden a adonar-se que han comès un greu error. Durant les 5hores del viatge va pujant i baixant gent i, la majoria s'asseuen uns damunt dels altres a la fila on hi són elles. Nosaltres ens ho mirem desde la comoditat de dos seients per dues personones(cosa inusual al Nepal). En un moment donat arribem a comptar fins a 25 persones, un nen petit i un gos en una furgoneta amb 15 seients. I el conductor encara va parant i demanat si més gent vol pujar i anar cap a Pokhara, suerrealistaaaa!!!!

Crec que anem plens...

Finalment, arribem a Pokhara i anem directes a dinar. Una lassanya exquisita i una pizza excel.lent. Comencen els dies de relax i tranquil.litat a Pohkara...