TREKKING VIII "La tornada" (NPL)
Holandeses, austríaca, alemany i catalans a Manang(3650m)
El camí de tornada és espectacular, a la nit han caigut quatre volves de neu i el camí, els arbres, les muntanyes i tot plegat és d'un blanc tan intens que fa mal d'ulls i tot. Caminem a bon ritme i, avui si, ens anem creuant amb excursionistes que pugen cap a Manang. Tothom pregunta, tothom està preocupat per com està la situacio al Throng La. La gent té ganes de creuar, però tothom coincideix en que no és massa sensat. De totes maneres al veure tants i tants excursionistes pujant, per nosaltres és una sensació agredolça. Per una banda creiem que potser si tothom puja amunt és perquè en uns dies es podrà creuar, però per l'altra, estar en aquest escenari absolutament sols, sense més turístes, disfrutant de l'Himalaya en estat pur, també és una recompensa que no esperavem tenir. Avui ens adonem que, en temporada alta, això ha de perdre molt d'encant.
De tornada cap a Lower Pisang
Deixant paissatges brutals
Anar fent camí
Cada cop trobem més gent, però les estones que podem disfrutar en soledat, sobretot a l'inici del recorregut, són estones màgiques. L'Himalaya és una serralada impressionant, t'atrapa, fa que el cos et demani més i més, no deixaries mai de caminar per entre els seus camins, boscos, rius... No deixaries mai d'observar, bocabadat, la immensitat dels seus pics de més de 7000 i 8000 metres. Simplement et sedueix i t'enamora de tal manera que no voldries marxar mai.
No volem tornaaaaaar!!!
Annapurna IV
Bonic però dur...
Quan arribem al punt més alt decidim fer un petit break. Parem, ens treiem la roba d'abric, ens untem el cos de crema solar, bevem una miqueta d'aigua, comentem la jugada i seguim caminant. Ja queda poc per arribar a dinar i ja podem sentir l'oloreta a "fried vegetable and tuna macarroni"...
Tota l'expedició descansant...
Última vista de la vall de Manang
A l'hora prevista arribem a Lower Pisang per dinar. No dubtem ni un moment i anem directes a la terrassa del guesthouse on vam dormir quan anavem de pujada. Si l'altre dia aquí hi havia dos pams de neu, avui llueix un sol potent que ho té tot deglaçat. Mengem, descansem, aprofitem per eixugar les botes i els mitjons xops de caminar per la neu i parlem de si seguir o agafar-nos amb calma la tornada i descansar aquí.
Cuinant els fried macarroni
La Myrthe té el genoll destrossat, i la Carla té problemes al taló així que els catalan-holandesosos no sabem si seguir o no. La parella austro-alemanya decideix que vol seguir fins a Chamme. Normalment això es fa en dos dies, però ells diuen de fer-ho en un de sol. Al final, ens animem tots plegats i anem cap a Chamme. Allà la Myrthe i l'Eva agafaran un jeep cap a Pohkara i els altres baixaran a peu. Nosaltres haurem de decidir...
Camí de Chamme
Compartint el camí...
Caminant sense parar
Portem sis hores caminant i comencem a estar molt trinxats. La Myrthe va coixa absolutament i la Carla, es resisteix, però té molt dolor al taló. De totes maneres no defallim ni parem de caminar, hem d'arribar a Chamme i un cop allà descansar i decidir. Cada cop hi ha menys neu i el paissatge va perdent encant, però encara tenim temps de veure una allau just al nostre costat.
Ben aprop de l'allau
Finalment, després de 8h30' caminant alguns, coixejant literalment els altres, arribem al guesthouse de Chamme. La Carla té molt mal al taló i a mi m'han sortit un parell de butllofetes, de tal manera que decidim tornar amb jeep amb la Myrthe i l'Eva, l'endemà al matí. Avui és l'últim sopar conjunt i el disfrutem tan com podem. A partir d'aquí cadascú seguirà el seu camí i potser ja no ens veiem més.
8h30'...arribant al guesthouse
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada