TREKKING VII "Dia d'aclimatació" (NPL)

Per primer dia des de l'inici del trekking avui no ens hem de llevar amb el despertador. No dormim massa bé altre cop, però estem contents perquè de moment ni rastre dels símptomes del mal d'alçada. Ahir, quan vam baixar a sopar, una noia australiana ens explicava que la nit anterior havia patit mal d'alçada, febre, vòmits, mal estar, la cara ben inflada... Deia que era la pitjor nit de la seva vida!! Per sort, nosaltres només hem tingut una mica d'insomni però res important, i menys quan surt del llit i tens unes vistes tan brutals!!

Quin bon matí que fa!!

El primer que fem un cop esmorzats és reunir-nos tots plegats i decidir si ascendim cap al Throng La (pas a 5460m) i continuem fins el final del trekking, o pel contrari tornem per on hem vingut posant punt i final a la il.lusió d'acabar el circuit dels Annapurnes. Tothom hi diu la seva, algunes ho volen provar, altres no ho tenen clar... Els guíes avisen que les condicions a dalt de tot seran trenendament dures, temperatures de-20 graus, vent, neu, gel... Però això no és el pitjor. La nevada dels últims dies, acompanyada de les altes temperatures durant el dia, fan que el risc d'allaus sigui molt i molt elevat. A més, ens diuen que si volem tenir alguna opció de creuar necessitarem grampons per no relliscar pel gel, sense és pràcticament impossible.

Moments abans de la reunió

Finalment, després de valorar els molts perills que hi ha, i de rebre la visita d'un noi xilè que ens explica que dos dies abans un grup va intentar creuar i va haver de ser rescatat amb helicopter amb excursionistes amb problemes físics importants(congelacions, esquinços...) decidim no arriscar i tornar per on hem vingut. La decepció és gegant, i ens volem resisitir a marxar però per damunt de tot estem aquí per disfrutar i no val la pena arriscar la vida( sona exagerat però el perill és real) per veure més muntanyes. De ben segur que algun dia tornarem a estar aquí on som i aconseguirem travessar, però no en aquesta ocasió.

Així doncs, el dia d'avui el dedicarem unica i exclusivament a descansar, rentar algo de roba, intentar dutxar-nos amb aigua calenta, visitar el poble de Manang, menjar... De moment sortim a veure que hi ha pel poble. Trobem alguna botigueta de menjar i material de muntanya, alguns cavalls pasturant pel carrer principal, ovelles buscant herba sota la neu, gent asseguda al voltant de l'Stupa del poble, resant...

En busca de l'herba perduda

Cavalls pasturant vora l'stupa

Ens allunyem uns metres del centre del poble i caminem muntanya amunt. No massa perquè avui és dia de relax, però suficient per tenir unes magnífiques vistes de la vall de Manang, de les muntanyes que l'envolten i dels arrossals que avui, estan ben nevats.

Llac glaçat de Manang

Arrossals nevats de Manang

Al migdia dinem al mateix guesthouse, on el menjar és excel.lent i aprofitem per rentar una mica de roba en un petit gibrell. Un cop feta la bogada, la Carla decideix que es vol dutxar. Aquí tot està glaçat, i les aixetes no funcionen, així que demanem una galleda d'aigua calenta a la cuina del guesthouse i sortim a la terrassa per improvitzar una dutxeta calenta. Fa molt fred i dutxar-se de cos sencer és tasca impossible, però la Carla està emmarranada amb que s'ha de rentar, com a mínim els cabells. Al més pur estil dona nepalí( aquí totes les dones esrenten el cap així) comença la que, sens dubte és, la dutxa amb les millors vistes del món!!!!

Quin fred de dutxaaa!!!

La resta de la tarda la dediquem a seure al voltant de l'estufa, repassar fotografies dels dies anteriors i fer alguna partideta de cartes amb la Myrthe, l'Eva, la Christiane i en Frank. Demà abandonarem aquest lloc tan preciós i ens fa mal, però ja comencem a preparar la tornada en un futur no massa llunyà. Vam començar el trekking sols i tornarem ben acompanyats, ningú ha volgut arriscar.

Despedint-nos de Manang