TREKKING VI " Uuuaaaaaaauuuuuu" (NPL)
Aquí ahir no hi havia gens de neu
En Ramma diu que NO, que agafem les motxilles i marxem avall. Nosaltres però no hi estem d'acord, i insistim en que volem seguir pujant. Si podem tirar avall, també podem anar amunt no??? Ell diu que no, s'enfurisma una mica i, cridant, ens diu que cap amunt és pitjor, que el terreny estarà molt malament i que, igualment, demà haurem de tornar a baixar perquè no podrem seguir. Això ja és el que faltava, que el nostre petit guia se'ns posi a cridar!! Jo també aixeco la veu i li faig entendre que nosaltres tirarem amunt, que si li està bé endavant, i sinó ens torni els diners i se'n vagi avall.
Discutint amb l'esmorzar a taula
Mentre vivim uns moments una mica tensos, deixa de nevar. El guía de la Cristiane diu que creu que podem pujar, en Ramma es posa la motxilla a l'esquena i, de mala gana, comença a caminar. Marxar amb el guia emprenyat no és el millor que podíem demanar, però sortim de Lower Pisang en direcció Manang. Abans però, fem rodar tots els rodets nepalís que hi ha al poble, perquè ens portin bona sort.
Rodets de resar dels nepalís
Només portem mitja horeta caminant i la fortuna ens somriu, comença a sortir el sol i trobem un parell d'excursionistes que tornen de Manang!!! Bones notícies, el camí està força malament però és possible arribar-hi. A partir d'aquí el paissatge comença a parlar per si sol, neu, muntanyes, algunes petites estupes nepalís, banderetes tibetanes, rius, ponts...
Petita estupa amb banderetes tibetanes
Caminant cap a Manang
Al final de la vall trobarem Manang
Annapurna III de 7500metres
Parem a fer un petit break en un poblet, a base de barreta de xocolata i tè calentonet, tot i que fa una calor que tela, però sempre es posa bé. Mentre descansem i gaudim del sol, juguem amb un gosset preciós que córre per aquí i observem com bullen l'aigua aprofitant l'energia solar.
Bullidor solar
Tornem a rependre la marxa i no podem creure tot el que veiem. Estem caminant absolutament sols (nosaltres dos, més dos guíes i la Cristinane) pel mig de l'Himalaya, amb neu fins als genolls, amb un paissatge indescriptible, i escoltant única i exclusivament, el soroll de les nostres botes aixafant la neu a cada pas. Ara mateix ens sentim molt i molt afortunats d'estar aquí i en aquest moment.
Travessant els Annapurnes
L'Annapurna II
Annapurnes II i IV
" Caminante no hay camino..."
A les quatre hores d'haver sortit trobem el poble on ens haviem marcat dinar. Lamentablement està tot tancat degut a la gran quantitat de neu que hi ha, i a que estem fora de temporada. Molt males notícies ja que estem molt cansats de caminar amb tanta neu i necessitavem fer un descans. No hi ha altre remei que seguir una horeta i mitja més fins a Manang.
1h30' per Manang
Himalaya...
Sembla que no acabem d'arribar mai, caminar per la neu és molt lent i, a més, ens aturem cada dos per tres a contemplar aquest espectacle tan meravellós que tenim al davant. Finalment però, seguint el curs del riu, podem veure al final de la vall, el poble de Manang.
Annapurna ben nevat
Per fi, al fons, Manang
Estem molt cansats i sobretot, afamats. El primer que fem és parar en un guesthouse a dinar. La fortuna ens somriu de nou ja que aquest guesthouse té un menjar sensacional. Lassanya de carn i espaguetis a la carbonara, quin luxe tan deliciós. A més, al mig del menjador hi ha una gran estufa de llenya funcionant a tot drap i una terrassa amb vistes descomunals. Regategem una mica per l'habitació i decidim quedar-nos aquí.
A tocar dels Annapurnes...des del terrat!!
A ben dinat sortim a pendre el sol al terrat, amb els Annapurnes tan aprop que sembla que els poguem tocar. Aquí coneixem la Myrthe i l'Eva, dues noies holandeses amb qui conversem una bona estona. A més, també se'ns afegeix en Frank, un alemany que vaitja sol i que té molta experiència caminant.
La Carla, la Myrthe, en Frank, la Cristiane, l'Eva, en Rama i l'altre guia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada