TREKKING V "Neu, neu i més neu" (NPL)

Avui ens toquen unes 5 horetes i poc per arribar al poble de Lower Pisang, última parada abans d'arribar a Manang, on haurem d'estar un dia sencer fent l'aclimatacuó a l'alçada. El dia però comença amb més dificultats de les previstes. Primer, el nostre guía ens diu que avui hem de girar cua i tornar cap avall. Queeeeeeee????? segons ell, hi ha tanta neu als camins que no podrem creuar el pas de 5460 m i per tant, el millor és anar tornant. De cap de les maneres, no hem vingut fins aquí per rendir-nos sense haver arribat, com a mínim a Manang, on diuen que les vistes són espectaculars. Així que agafem les coses i cap amunt que fa pujada. Ell no està massa content, però es posa al capdavant i va marcant el camí. El segon problema que tenim és la neu que ha estat caient aquests dies i s'ha acumulat al camí. Cada cop ens és més difícil avançar, però el paissatge que veiem és brutal, i inclús trobem alguns nens jugant amb trineus casolans que encara ho fan més especial.

Sortint de Chamme

Pedres típiques amb inscripcions

Curses de trineus a 3000m d'alçada

Mentre anem pujant, anem tenint cada cop les muntanyes més aprop, i cada cop tenim més la sensació que ens endinsem cap a l'Himalaya com si fóssim autèntics expedicionaris per la neu. Avui estem patint una miqueta més del compte, la Carla té una mica de sobrecarga muscular a la cuixa i a mi l'esquena m'està matant. De totes maneres anem seguint sense perdre el ritme i aprofitant cada "break" per agafar aire i reposar la musculatura. És fàcil recuperar-se del cansament quan et pares i pots contemplar l'Himalaya des de tan aprop.

Agafant aire amb les munyanyes de fons

Contemplant el paissatge

Una de les coses que més ens està agradant del trekking és el moment en què parem a dinar. Entre el cansament, la gana que tenim i el menjar que és excel.lent, disfrutem al màxim dels àpats a les terrasses assoleiades dels guesthouses on parem. Nosaltres, de moment, sempre dinem macarrons fregits amb tonyina i macarrons fregits amb verdures, delicattessen de muntanya. A més, en aquestes aturades, sempre podem intercanviar moments amb la gent local, veure com juguen a cartes, jugar amb algun dels petits dels poblets...

Els nostres macarrons fregits

La petita de la casa

L'esport nacional al Nepal...les cartes!!!

Després del dinar, ens espera una horeta i mitja més de camí, ara sí que tot és ple de neu. Estem caminant amb neu fins als genolls, en un estret passadís, però amb les vistes cada cop més espectaculars, tot ben blanc. Passem per boscos, per plans des d'on podem veure l'immensitat de les muntanyes de més de 7000metres i per alguns ponts penjants que, amb neu i gel, fan poca gràcia.

Amb neu fins els genolls

Annapurna II de 7937 metres

Anar fent camí

A punt de creuar el riu

Creuant el riu

Finalment, després d'un dia dur, però a la vegada molt gratificant, arribem al poblet de Lower Pisang, on disfrutem, per primer cop des que som al nepal, d'una mica d'escalfor en forma d'estufa de llenya. Un autèntic luxe en les gèlides nits a les muntanyes. Aprofitem per assecar la roba, les sabates xopes per la neu, demanem una pizza per sopar i anem cap al llit amb moltes ganes de viure el dia de demà, Manang espera!!!

A la vora de l'estufa

Pizza nepalí per sopar

De les millors habitacions del trekking, només per 50NPR(0,45€)

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació