TREKKING II "Pluja austríaca" (NPL)

La nostra primera nit de trekking ha sigut perfecte. Sense fred, bon matalàs i hem dormit fins que el cos ha dit prou. A les 7:30 del matí ens plantem a la cuina del Guesthouse per esmorzar. Una mica de llet en pols i muesli per agafar forces per poder caminar. A les 8 en punt comencem a caminar amb un dia gris i no gaire agradable.

Bon dia al matí

A punt per esmorzar a la cuina del Guesthouse

Passem per pobles, camins estrets i sobretot milers i milers d'arrossals. La llàstima és que ara és mala època i tots estan marrons i descuidats. En plena temporada, aquest paissatge ha de ser espectacular!!! De totes maneres, passem pel mig d'alguns camps d'arròs, veiem com treballen la terra i el millor de tot, no trobem ni un sol turista enmig de tan arròs.

Caminant entre arrossals

Si tots estiguessin verds...

La muntanya plena de camps d'arròs

Entre camps d'arròs, muntanyes i poblets, se'ns passa l'estona que gairebé ni ens n'adonem. En un dels poblets trobem un grup de nens jugant i cantant. Al veure'ns, corren cap a nosaltres i ens comencen a demanar diners, caramels, bolígrafs... Qualsevol cosa serveix. Com que ja sabiem que això passa durant els trekkings, a Kathmandú vam comprar una bona bossa de caramels per repartir. Així que els traiem de la bossa, els nens comencen a parar la mà i agrair-nos els caramels amb un gran somriure.

Repartint alguns caramels

A mida que anem ascendint, anem trobant poblets cada vegada més petits i podem veure les dones portant els nadons a l'esquena, el bestiar atravessant ponts impossibles, les dones amb cistelles ben carregades penjant del cap... La veritat és que tot i fer un dia lleig i no ser en un lloc molt espectacular, el viure aquests moments i situacions amb la gent nepalí és una passada.

Una dona portant el nen a l'esquena

El bestiar travessant ponts impossibles

L'home fulla

Dones carregades fins al CAP d'amunt jeje

Ja portem 3,5 hores caminant i és hora de parar a dinar. Ens asseiem al restaurant d'un petit guesthouse que hi ha al poble de Gharmu, a només 1,5 hores del nostre lloc de pernocta. Aquí demanem uns bons plats de pasta, una bona coca-cola i compartim àpat amb la Cristhiane, una noia austríaca que està de vacances i va acompanyada del seu guía. Mentre dinem, comença a ploure amb força, així que decidim quedar-nos a fer nit aquí i demà recuperar l'estona perduda. Passem la tarda xerrant i compartint espai amb el petit del guesthouse!!!

El petit golafre