Trekking I "El bus de la mort" (NPL)

Sis del matí a Kathmandú, tenim molta son perquè ahir, preparant les coses del trekking se'ns va fer força tard. El nostre guia ens truca a la porta i ens ajuda a baixar les motxilles cap a baix. Algunes les deixem a l'hotel, amb tota la roba que no necessitem, i les recollirem al tornar. Així ho esperem. Pugem a un taxi, i marxem direcció l'estació d'autobusos. El taxista és, com tots els de Kathamandú, un conductor suicída, i en pocs minuts arribem a una esplanada plena de mini vans. Pugem a la nostra, i ens adonem que haurem de passar 6 hores en un seient rígid per dos passatgers, però compartit per tres. Incomoditat a banda, quan arrenca la mini van, la dona del darrere nostre comença a vomitar i escupir en una bossa de plàstic. Quin viatget ens espera!!!

Preparant les motxilles pel trekking

Tot això es queda a Kathmandú

La carretera es mortal, plena de corves endimoniades, forats per tot arreu, i sembla que no hi ha normes de circulació. Tot un plegat som tres vehicles en un mateix carril, tot un plegat tenim un camió de cara i passem fregant el parafang... La veritat és que el millor que podem fer és tancar els ulls i esperar que passi ràpid. Durant el trajecte però, trobem un parell d'accidents, sense conseqüències, que ens fan estar una mica intranquils.

Algun del personal que viatja amb la mini van

Al final, després d'una paradeta per dinar el menjar típic nepalí; el Dalbhat, format per arròs bullit, una sopa, patates amb curry, vegetals i llenties o que,com similar. La particularitat és que pica moltíssim, i que pots repetir tants cops com vulguis inclòs en el preu, 300NPR, arribem a Beshi Sahar.

Paradeta per dinar

Comença el trekking de veritat. Ens cordem bé les sabates i comencem a caminar. L'objectiu d'avui és arribar al poble de Nagdi, on farem la nostra primera nit de trekking. El trajecte no és massa vistós, passem per alguns poblets sense massa encant, alguns paissatges una mica secots, però ja podem començar a veure el que ens trobarem en uns dies.

Primers poblets que veiem

Nens jugant a futbol

El camí que utilitzem les dues primeres hores és la carretera normal, sense asfaltar, que uneix els pobles. Per ella no paren de circular jeeps, busos i furgonetes. Però quan falta una horeta per arribar a Nagdi la cosa canvia radicalment. Creuem un pont, que fa força por, i caminem per l'autèntic sender del trekking. Estret, entre poblets remots, on no hi passen ni cotxes, ni motos, ni res. Només persones, animals, i alguns armaris????? Això comença a fer bona pinta.

Aaaaaaiiiii que això no aguantaaaa!!!

Armaris caminants

Just abans d'arribar a Nagdi ens segellen els nostres permisos al punt de control i caminem els últims minuts del dia. Avui només han sigut 3 horetes. Toca buscar allotjament, sopar i descansar. Ens decidim per un petit Guesthouse, molt agradable, amb un menjar increíblement bo i amb l'habitació gratuïta a canvi de fer els àpats al propi restaurant.

La Carla i en Rama(el nostre guía) al Guesthouse

Abans d'anar a dormir, una mica de diari sense llum, com és habitual en aquest país i a esperar que demà el dia no sigui massa dur jeje.

Escrivint a les fosques

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació