POKHARA III "Més del mateix..." (NPL)

A Pokhara, a part de menjar i parapent, tampoc hi ha moltes més coses a fer. Visitar el llac, caminar pel Main Street, comprar algun souvenir, pujar a veure la sortida del sol a Sagarkhot i fer una petita excursioneta fins l'Stupa de la ciutat situada a dalt d'un turó. Des d'allà, més del mateix. Vistes espectaculars de tota la serralada dels Annapurnes, amb el llac al davant i el Machapuchere com a estrella principal. L'excursió, a peu, dura aproximadament 1h20' d'anada i 1h10' de tornada, passant per l''autèntica Pokhara, per arrossals, veient la gent fent la vogada, treballant el camp...

Treballant els arrossals i fent vogada alhora

S'acosta la primavera, arriba el verd...

Pujant entre el bosc que porta al capdamunt del turó, on hi ha l'estupa, trobem vaques, ovelles i sobretot molts i molts monos corrent i saltant d'arbre a arbre. Quan arribem al capdamunt, les vistes són fantàstiques, només embrutades per la quantitat de polució que hi ha a la zona i que fa que tot es vegi grisós. De totes maneres, fa un dia esplèndid i podem observar la ciutat de Pokhara als peus dels Annapurnes. Un plaer per la vista.

Vistes des del turó

La ciutat i les muntanyes

L'estupa en sí no té resd'especial. Algunes figures de diferents divinitats i molts xinos resant i pregant al voltant. Les vistes des d'aquí són espectaculars. Abans de tornar cap avall, parem en una terraseta a repostar líquids i disfrutar, amb el Bixu i el Pingu, de les muntanyes de l'Himalaya.

Stupa de Pokhara

Típica imatge de Pokhara

El Bixu, el Pingu i un extrany 7UP.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació