KATHMANDÚ II "Despedides, estupes i cremacions..." (NPL)

Ahir ens vam despedir de l'Eva i la Myrthe, elles continuen el seu viatge per Tailàndia abans de tornar cap a Holanda. Han sigut uns bons dies, en els que hem practicat i millorat el nostre anglès, hem rigut molt i hem compartit expriències nepalís. Segurament les trobarem a faltar jeje. Queda pendent passar per Eindhoven algun dia per visitar-les.

La Carla, el Bixu, l'Eva, el Pingu, jo i la Myrthe

Tornem a estar solets i amb ganes de veure cosetes dels voltants de Kathmandú. Tenim una setmaneta abans no surti el vol i, a part de menjar i disfrutar del locals de Thamel, volem aprofitar el temps. La idea era marxar abans, però problemes amb la targeta de crèdit ens han impedit comprar el vol, sort de l'assistència 24h de "La Caixa Prieto" que ens ha solucionat tots els mals de cap. (El meu pare és un crack).

Avui anem a visitar Pashupatinath, un recinte amb dos temples hinduistes i un riu on s'hi cel.lebren cremacions. El camí fins allà és llarguet, 1h20' caminant. Quan arribem trobem un carrer llarg, ple de gent tirada a terra, alguns llegeixen mans, altres et pinten el puntet vermell al cap, altres simplement demanen diners...tot plegat una mica kaòtic i desmenegat.

Arribant a Pashupatinth

Nens demanat, gent llegint mans...

Al final del carrer trobem l'entrada al recinte de Pashupatinath, anem cap allà caminant fins que un home ens atura i ens senyala la taquilla. Per entrar s'ha de pagar i ni més ni menys que 500NPR per cap. Un cop a dins, se'ns enganxa un paio que ens comença a explicar un munt de coses sobre les cremacions i els rituals que es fan aquí. Al cap de deu minuts, sabent que aquest paio el que vol són diners, li dic que està molt bé que per 500NPr de l'entrada et donin un guía particular jeje. Ell s'atura i diu" NO, you have to pay for my information" jajaja el que pensavem, aquest home s'enganxa als turístes, els fa de guía sense dir res i al final a parar la mà. "Ok thank you boss, we can go alone, don't worry" i marxem sense pagar ni un duro jeje.

Entrant a Pashupatinath

Ens acostem a la vora del riu i veiem que estàn cel.lebrant un funeral. El ritual de la cremació és força peculiar; quan algú mor, el porten en aquest recinte i el deixen, en una mena de magatzem, durant 15 dies. Ningú el pot visitar ni tocar ni res de res. Els familiars venen cada dia d'aquests 15 a la vora del riu i fan ofrenes en forma d'arròs, flors, menjar... I resen durant hores i hores. Als 15 dies, treuen el cos del magatzem, l'engalanen amb mil collarets de flors i robes de colors i el porten cap a la vora del riu. Aquí, li fan talls a la cara, el renten en "aigua sagrada" i l'acaben de preparar per a la cremació.

Ofrenes durant els 15 dies d'espera per la cremació

Fent-li talls a la cara per purificar-lo abans de cremar

Un cop nèt, purificat i ben engalanat, la família i amics, agafen el cos i el transporten uns metres fins a un dels punts per cremar. És curiós veure com mentre un cos va cap al crematori, n'arriba immediatament un altre per passar per l'aigua sagrada del riu, els talls, les flors...

Un cos cap a cremar, l'altre apunt de començar el ritual

Quan arriben al crematori, un llit de fustes i palla espera el cos. Abans de deixar-lo anar, els qui el porten donen algunes voltes per damunt de les fustes i la palla abans de deixar el cos al damunt. Un cop allà, la gent s'acosta per donar-li l'últim adéu, agafant aigua amb les mans i tirant-li per damunt la cara. Quan ja ha passat tothom, retiren les flors i ofrenes del damunt del cos i, alguns familiars són els encarregats de pendre foc al cos. És una mica heavy veure com els fills, el marit, la dona, el pare...qualsevol dels familiars, encén una antorxa i crema el cos del seu propi pare, fill, germà...

L'últim adéu

Ja està cremant

El més fort de tot, és que mentre això està passant en una banda del riu, a pocs metres hi ha unes graderies on els turistes seuen, miren, fan fotografies i comenten la jugada tranquil.lament. El mort és real, el patiment de les famílies també, pagar per veure això com si fós un partit de futbol és surrealista. Un altre món, una altra cultura, quelcom difícil d'explicar.

Marxem del lloc sense poder visitar cap dels temples que hi ha, si no ets hinduista no pots entrar. Però bé que pagues 500NPR per poder-hi accedir!!! En fi, aquelles petites coses d'aquest país jeje. Seguim caminant i anem a buscar l'Stupa més gran del món, situada a escassos trenta minuts d'aquí. Quan hi arribem veiem que no s'ha de pagar, extrany, i que no hi ha ningú, més que extrany. Entrem, paseegem, fem algunes fotografies i pensem que tampoc és tan gran, inclús diría que és més petita que la del Monkey Temple.

La "gran" Stupa

El Bixu iel Pingu visitant stupes

Tornem cap a Thamel una mica descebuts amb l'Stupa i amb el crematòri. Quan arribem, ben cansats, anem a buscar algunes postal i, aquí ens adonem que la gran estupa, on hem estat, no és l'stupa més gran del món. La més gran està un parell de carrers darrere d'aquesta que simplement és una estupa de barri. Premi pel Guillem i la Carla!!!! Tocarà tornar a caminar 6km per poder veure l'stupa de veritat.