ESTAMBUL "Entrant a Europa per la porta gran" (TRK)

Sortim de Kathmandú cap a les 10 del matí, ben esmorzats, amb el dinar preparat per pujar a l'avió i amb ganes d'arribar a Estambul!!! Primer però hem de fer escala als Emirats Àrabs, concretament a Sharjah. Des de l'avió podem veure una mica d'aquest desèrtic país. Només arribar l'aeroport queda clar que som als Emirats, homes amb túniques blanques i mocadors al cap, sales per resar cada dos metres i els mítics M&Ms guarnits del país jajajaj!!!!

Fent escala als Em&mirats Àrabs

Arribem a l'aeroport de Sabiha, el que està a la part asiàtica i separat per uns 65 quilòmetres del barri de Sultanahmet, on hi tenim hotel reservat. Aquí hem de pagar 20USD cadascú per obtindre el visat i passar el control d'Aduanes. Un cop fets els tràmits, és fàcil desplaçar-se cap a la part europea de la ciutat. Tenim varies opcions, taxi; 55-60€, furgoneta privada que et deixa a la porta del teu hotel, 30€ o bé agafar un autocar fins al barri de Taksim per 6€/persona i després un taxi fins a l'hotel per uns 8-10€ més, en total uns 20-22€. Durant el viatge sempre escollim l'opció més econòmica, però són les 12:15 de la nit, i portem 20hores sense dormir així que agafarem una furgo privada fins a l'hotel.

D'Àsia a Europa per carretera!!!

Finalment arribem a les 2 de la matinada a la nostra habitació. És petiteta però molt acollidora, amb un bon bany, dos llits, parquet, nevera, armaris, tauletes de nit, wifi... Un luxe venint d'on venim jeje!!! Ens tirem de dret al llit i posem punt i final a aquest marató de 22hores sense dormir. Bona nit!!!!

 

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació