EL LLARG VIATGE "Punt i apart"
Han sigut gairebé cinc mesos voltant pel món, en els que hem visitat 8 paísos diferents, alguns durant molt de temps, altres en estades més curtes. Hem agafat 12 avions, quatre vaixells, dues barquetes, molts autobusos, furgonetes, taxis, tuc-tucs, motos, bicicletes... Hem caminat centenars de quilòmetres potser algun miler i tot, hem pujat muntanyes, hem baixat per rius, ens hem banyat en un munt de mars i oceans i hem lluitat per familiaritzar-nos amb les 8 monedes diferents que hem tingut durant el viatge i per entendre les diferents llengües de cada país.
140 dies dónen per molt, o per molt poc, segons com es miri. Nosaltres tenim la sensació que ens han donat per molt, per visitar moltes coses, veure moltes cultures, tastar molts menjars, sentir moltes olors, passar calor, molta calor, fred, mullar-nos sota la pluja i caminar sota i sobre la neu. Hem tingut l'oportunitat de conèixer gent local i viatgers, hem compartit dies de viatge amb alguns, i petites xerrades amb uns altres. Hem fet alguns amics a qui esperem poder veure aviat, i altres amb qui no hem tingut tan feeling però que també els hi desitgem el millor.
Suposem que viatjar té això. Quan comences l'aventura tens milers de coses al cap, dubtes, pors, il.lusions... Quan estàs vivint el moment t'oblides de tot, només intentes disfrutar i exprimir al màxim cada moment que estas vivint i cada cosa que estas sentint. Quan el viatge arriba al final, tens una sensació de buidor, et sembla que no has tingut temps per res, que et queden mil coses per veure i per fer i que ja no hi ets a temps. La veritat però, és que només és una sensació, donada per la proximitat del final d'una aventura que, al cap dels dies, es converteix en una manera de viure. Ara mateix no tenim la sensació de tornar d'un viatge, per nosaltres, la rutina de buscar hotel, de visitar llocs, monuments, ciutats...de canviar de país, d'agafar avions, de passar controls d'immigració...s'ha convertit en la nostra vida. És curiós com el cos i la ment s'adapten a totes les situacions, amb més o menys rapidesa, però acabes sentint que allò que estàs fent és normal, i per tu deixa de ser extraordinàri. Suposem que en uns dies veurem que no, que el que hem estat vivint és una autèntica sort i una cosa extraordinària, i suposem que serà llavors quan li donem més importancia a la fi del viatge, que ara.
Com ja vam avançar en alguna entrada anterior del blog, no estem segurs que aquí acabi el nostre "Llarg Viatge", ni que l #bixuontour deixi de funcionar. Tenim dies i ganes de continuar viatjant i veure món. El nostre petit projecte continua per Europa. Almenys aquesta és la intenció. Hem hagut de tornar sense poder acabar al viatge a Xina, l'últim destí que teniem previst. Els diferents problemes burocràtics, de vols, de diners i d'infraestructura (les maletes després de Nepal pesen un colló) ens van fer decidir per anar tornant cap a casa, però no volem deixar passar l'oportunitat de viatjar per "casa nostra" , fora de temporada i amb tot el temps del món. Així que, si tot va bé i ens ho podem combinar, el #bixuontour seguirà operatiu, almenys durant uns dies més, recorrent algunes ciutats europees.
De moment però, disfrutarem de la família i els amics, que els hem trobat a faltar molt, i amb qui tenim moltes ganes de compartir les nostres experiències i els moments viscuts.
Moltes gràcies a tots els qui heu seguit la nostra aventura dia a dia a través d'aquest blog. Que sapigueu que ens ha encantat saber que us agradava el que llegieu i ens fa feliços haver-vos portat, ni que sigui a través de les fotografies, a veure un món tan diferent al que estem acostumats. Esperem que això no s'aturi mai i que poguem anar explicant totes i cada una de les futures aventures viatgeres que tinguem. Una abraçada per tothom, records dela Carla, el Bixu, el Pingu i un servidor!!!!
140 dies dónen per molt, o per molt poc, segons com es miri. Nosaltres tenim la sensació que ens han donat per molt, per visitar moltes coses, veure moltes cultures, tastar molts menjars, sentir moltes olors, passar calor, molta calor, fred, mullar-nos sota la pluja i caminar sota i sobre la neu. Hem tingut l'oportunitat de conèixer gent local i viatgers, hem compartit dies de viatge amb alguns, i petites xerrades amb uns altres. Hem fet alguns amics a qui esperem poder veure aviat, i altres amb qui no hem tingut tan feeling però que també els hi desitgem el millor.
Suposem que viatjar té això. Quan comences l'aventura tens milers de coses al cap, dubtes, pors, il.lusions... Quan estàs vivint el moment t'oblides de tot, només intentes disfrutar i exprimir al màxim cada moment que estas vivint i cada cosa que estas sentint. Quan el viatge arriba al final, tens una sensació de buidor, et sembla que no has tingut temps per res, que et queden mil coses per veure i per fer i que ja no hi ets a temps. La veritat però, és que només és una sensació, donada per la proximitat del final d'una aventura que, al cap dels dies, es converteix en una manera de viure. Ara mateix no tenim la sensació de tornar d'un viatge, per nosaltres, la rutina de buscar hotel, de visitar llocs, monuments, ciutats...de canviar de país, d'agafar avions, de passar controls d'immigració...s'ha convertit en la nostra vida. És curiós com el cos i la ment s'adapten a totes les situacions, amb més o menys rapidesa, però acabes sentint que allò que estàs fent és normal, i per tu deixa de ser extraordinàri. Suposem que en uns dies veurem que no, que el que hem estat vivint és una autèntica sort i una cosa extraordinària, i suposem que serà llavors quan li donem més importancia a la fi del viatge, que ara.
Com ja vam avançar en alguna entrada anterior del blog, no estem segurs que aquí acabi el nostre "Llarg Viatge", ni que l #bixuontour deixi de funcionar. Tenim dies i ganes de continuar viatjant i veure món. El nostre petit projecte continua per Europa. Almenys aquesta és la intenció. Hem hagut de tornar sense poder acabar al viatge a Xina, l'últim destí que teniem previst. Els diferents problemes burocràtics, de vols, de diners i d'infraestructura (les maletes després de Nepal pesen un colló) ens van fer decidir per anar tornant cap a casa, però no volem deixar passar l'oportunitat de viatjar per "casa nostra" , fora de temporada i amb tot el temps del món. Així que, si tot va bé i ens ho podem combinar, el #bixuontour seguirà operatiu, almenys durant uns dies més, recorrent algunes ciutats europees.
De moment però, disfrutarem de la família i els amics, que els hem trobat a faltar molt, i amb qui tenim moltes ganes de compartir les nostres experiències i els moments viscuts.
Moltes gràcies a tots els qui heu seguit la nostra aventura dia a dia a través d'aquest blog. Que sapigueu que ens ha encantat saber que us agradava el que llegieu i ens fa feliços haver-vos portat, ni que sigui a través de les fotografies, a veure un món tan diferent al que estem acostumats. Esperem que això no s'aturi mai i que poguem anar explicant totes i cada una de les futures aventures viatgeres que tinguem. Una abraçada per tothom, records dela Carla, el Bixu, el Pingu i un servidor!!!!
Una abraçada per tothom!!!!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada