UBUD II "Tour balinès" (IND)

Ahir al vespre vam sortir a passejar una estona per les botiguetes d'Ubud. Mentre caminavem pel poble no paravem d'escoltar "Taxi??, Transport?? Cheap cheap!!!". Haviem pensat d'agafar un guia local que ens portés a veure les terrasses d'arròs i alguns temples coneguts de Bali però per internet no vam aconseguir contactar amb un parell que ens havien recomanat. Així que ens vam llançar a l'aventura de buscar un guía-taxista que ens portés on voliem anar. Haviem llegit que entre 35-40€ costa tenir-lo unes 8 hores, i que per uns 25-30 et fan un tour de matí. Amb aquestes referencies anavem demanant i regatejant, tots ens deien que pel preu que voliem pagar no ens podien portar a tot arreu on voliem anar. Al final, vam trobar en Wayan, que apretant tan com vam poguer ens portaria a veure tot el que voliem, entre altres la posta de sol a Tanah Lot i per tant, el tindriem de les 8:30 a les 20:30, per només 400.000RP(32€)!!!

A les 8:30 puntual ens recull en Wayan i comencem la ruta cap al nord. La primera parada, després d'una bona estona conduint, són els jardins botànics de Bali. Paguem les 7000Rp que costa l'entrada i anem a veure les orquidies més grans del món, que en teoria són a Indonesia. Resulta que en aquest jardí només tenen les més petites del món, primer fiasco del dia. Donem una volteta pel pavelló dels càctus, i tornem cap al cotxe.

Entrada als jardins botànics

Pavelló dels càctus

Seguim per carreteretes entre la selva balinesa fins a arribar al temple de Ulan Bratan. Aquest és famós per estar situat dins d'un llac, i en dies clars es pot veure reflectit a l'aigua. Un cop a l'entrada ens diuen que hem de pagar 30.000Rp cada un, la Carla es nega a pagar per visitar un temple, però jo crec que si hem arribat fins aquí val la pena entrar i valorar-ho. Així doncs jo entro cap a dins i la Carla m'espera a fora, descansant al parking del temple. La veritat és que la visita no dura més de 15 minuts, el temple és el típic balinès, i el dia no acompanya gaire com per veure'l reflexat al llac.

Esperant fora del temple

El temple d'Ulan Bratan

Tornem a pujar al cotxe i anem direcció les cascades de Mundak. Pel camí parem a veure els dos llacs bessons que hi ha en plena selva, i en no gaire estona arribem al camí que porta a les cascades. Ens endinsem per la selva, contents de poder fer una caminadeta i un bany a les cascades. Portem uns 10 minuts i arribem a una taquilla en mig de la selva, no ens podem creure que a 50metres de la cascada ens facin pagar per veure un salt d'aigua. A Nova Zelanda hem vist un milió de cascades espectaculars i mai hem hagut de pagar un duro!!! Així que mitja volta i anem a buscar en Wayan. Li expliquem que ja en tenim prou de llocs turístics, que no volem pagar més per visitar llocs i ens diu que tan als arrossals de Jatiluiw com al temple de la posta de sol haurem de pagar. Al final però ens diu que ens porta a veure els arrossals des d'un punt menys elevat i allà no hem de pagar.

Twin lakes

Taquilla de les cascades

Fem una paradeta per dinar a un lloc casolà on en Wayan ens ha dit que menjarem bé i barat. El menjar no és gran cosa, el lloc és bastant ruinós i el preu és acceptable. No ha sigut una gran descició. Finalment arribem als arrossals i la veritat és que tot i no haver-hi tan arròs plantat com a la zona turística de Jatiluiw, ens fascina veure les formes i els colors de les terrasses d'arròs que tenim al davant. En Wayan s'estira a dormir mentre nosaltres anem a donar una volta entre les terrases.

 

 

Terrasses d'arròs a Jatiluwi

Un cop visitades les terrasses d'arròs, ens queda una bona quilometrada fins a l'extrem oest del país on hi ha el temple de Tanah Lot, famós per estar dins el mar, i per les postes de sol que s'hi poden veure. Estem molt cansats, tenim ganes de tornar cap a l'hotel i no volem pagar l'entrada del temple per veure una posta de sol. Així doncs renegociem el preu de l'excursió amb en Wayan per tornar cap a Ubud sense passar per Tanah Lot. Ens fa una oferta, regategem una mica i al final estalviem 50.000Rp i unes tres horets de cotxe. Tornant però, li demanem que passi per alguns arrossals més i per algun temple que conegui, totalment free jeje.

 

Una ceremònia balinesa des del cotxe

De camí cap a Ubud

Més arrossals

Un treballador carregant la bici

Just abans d'arribar a Ubud, parem en un temple on avui cel.lebren l'últim dia d'una festa local. Ens col.loquen uns pareos a la cintura per poder accedir-hi i entrem a dins. Hi trobem dues dones grans, que ens saluden i ens demanen d'on venim, un home resant i cremant una mica d'encencs i un noi jove que amb un anglès macarrònic com el nostre, ens explica una mica de que va tot això. Es respira un ambient molt místic, molt sagrat, així que fem les fotos justes i marxem a buscar en Wayan.

Lloc de les ofrenes als déus

Cremant una mica d'encens

Just a l'entrada del poble, encara podem gaudir de les últimes terrasses d'arròs del dia. Més petites que les que hem visitat abans, però amb l'arròs molt més verd i alt. I just al costat, podem veure una petita cerimònia en un temple local. Es tracta de passejar una vaca per tot el poble fins a portar-la dins del temple on no sabem ven bé que hi passa però ens ho podem imaginar. Millor no saber-ho i quedar-nos amb el final del recorregut de la vaca pel poble. No està malament per acabar un dia de tour balinès.

Terrsses prop d'Ubud

Entrant amb la vaca al temple