UBUD "Monkey Forest i caminada..." (IND)
Aquí també tenim hotel reservat i és que ens feia molta mandra anar regatejant i buscant lloc per dormir, i vam trobar-ne un de xulo i no massa car. Així que tot i valdre el doble o més del que podriem haver trobat voltant per aquí, el tenim reservat. El lloc es diu Jalan Jalan Villas&Spa, i no ens costa massa de trobar tot i perdre'ns un parell de cops. Arribem a la recepció suats fins al capdamunt, ens rep el gerent, un petit balinès molt amable que ens ha guardat dues habitacions per tal que triem la que més ens agradi.
Habitació a Ubud
L'habitació que ens quedem resulta ser una petita Villa, com una caseta sense cuina però amb una gran terrassa, taula i cadires balineses, un gran llit i un bon bany. A més, la fantàstica piscina de l'hotel està a escassos 10 metres. Tot un luxe que, amb esmorzar inclòs, ens ha costat 275000Rp (22€) per nit.
La nostra "villa"
Esmorzant a la piscina de l'hotel
Ens fem una remullada i sortim a visitar el famós Monkey Forest que hi ha a la ciutat. És un gran bosc, una mica destartalat, amb un temple i més de 600 monos vivint allà. Paguem les 20000Rp que costa l'entrada i comencem la visita. No hi ha mapa ni res, així que anem caminant sense massa sentit esquivant monos com si de pedres es tractéssin. N'hi ha moltíssims, asseguts enmig del camí, penjats als arbres, corrent per damunt de les escultures que hi ha al parc...
Els dormilegues del parc
Una parelleta enmig del pas
Un mascle observant
Seguim caminant entre monos i estatues força curioses i ens trobem enmig d'una batalla campal. Alguns monos més joves es discuteixen per un troç de fruita, criden i salten uns damunt els altres fins que sentim uns roncs que fan mitja por i apareix un mascle adult, fa quatre crits, ensenya les dents i la batalla es dóna per acabada. Ell es queda el troç de fruita i els altres s'ho han de mirar.
El guanyador de la batalla
Una miqueta més endavant sorprenem una parella una mica "enfeinada". Aquí estan envoltats de turistes que passem i mirem, però ells fan la seva vida i no es tallen ni un pèl jeje.
En plena "faena"
Quan ja en tenim prou del bosc de monos anem cap a la sortida per iniciar una caminada per entre els pobles on hi ha els artistes, fusters i pintors. Just a la sortida, trobem una estampa familiar molt bonica. Dues famílies; pare, mare i dues cries de mono que seuen i juguen a davant nostre.
Estampa familiar
Una de les cries intentant pujar
Finalment som fora del recinte del bosc dels monos, però per fora també n'està ple. Alguns inclús sembla que facin cua per entrar a pendre un cafè en algun dels bars que hi ha per la zona. Nosaltres passem de llarg i comencem la caminada per entre pobles, arrossals i vida local.
A punt d'anar pendre algo
De camí cap al poble dels artistes que treballen la fusta, trobem un petit temple balinès. Tot seguit, agafem un camí que passa per entre típiques cases balineses, formades per una entrada petita, i a dins, un temple, i quatre o cinc casetes disposades al voltant d'aquest. Veiem nens que van al cole, alguns avis que seuen en alguna ombra, i fins i tot trobem un nen petit que ens dispara amb una pistola d'aigua. Cosa que agraïm perque fot un sol que mata.
El Bixu iel Pingu davant el temple balinès
Entrada típica d'una casa balinesa
Nen disparant-nos aigua!
Aal cap d'una estona arribem a un poble ple de botiguetes amb mil escultures de fusta. Budes, tortugues, monos, dragons de Komodo.. tot tallat en fusta d'una manera tan brutal que sembla real. En una de les botiguetes ens crida un home gran. És l'artesà que ens fa passar i ens ensenya tota la seva col.lecció de figures. En té moltíssimes, però una, un ximpancé a tamany real, és realment espectacular. Amb ell conversem una bona estona fins que marxem en busca dels arrossals i del poble dels pintors.
Drac de Komodo de fusta
Budes, animals i escultures de fusta
Portem unes tres hores caminant i encara no hem arribat al poble dels pintors. La calor que fa és insuportable i no hi ha ni una ombra per la carretera per on anem. Passem algun arrossal, ens creuem amb alguna moto atapaída fins al capdamunt fins que finalment veiem les primeres galeríes de pintura.
Motorista a tope
Arrossals
Eixugant l'arròs a l'asfalt
Donem una volteta per alguna de les galeries on hi ha quadres molt bonics. Tots tenen molts colors i són molt vius. Comprem una miqueta d'aigua i seguim caminant amb la vista posada en la piscina de l'hotel. Quatre hores i mitja més tard tornem a ser a Ubud, dinem, ens tirem a la piscina i ens ben relaxem.
Arribant al poble dels pintors
Visitant una galería
Per fi...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada