KUALA LUMPUR "Benvinguts a la city" (MAS)

Hem arribat a Kuala Lumpur, capital de Malasya, on farem una escala de 4 dies abans d'agafar l'avió cap al, tan desitjat, Nepal. La ciutat no té massa coses a visitar excepte les famoses Torres Petrones, chinatown, alguns temples i alguna coseta més. Avui però el nostre primer objectiu es trobar allotjament, així que només sortir de l'aeroport agafem un bus que ens deixa a una estació on podem agafar el mític Monorail cap a la zona de Bukit Bintang, on hi ha més opcions d'allotjament, a part de chinatown.

Monorail de Kuala Lumpur

Només sortir de l'estació ens trobem en una zona ben comercial, McDonallds, Zara, H&M... Sembla que siguem a Portal de l'àngel jajaj. Comencem a caminar en busca d'un hostal "bueno, bonito y barato", però no hi ha massa sort. Lo bueno no es barato i lo barato es horrible jajaja. El carrer és curiós, ple de restaurants típics d'aquí, dones oferint "massatges" en minifalda i els pits gairebé enlaire, malasis amb pinta de mafiosos oferint habitacions... Al final, se'ns acosta un jove paquistanès i ens ofereix anar a veure el seu hotel, ens puja per unes escaletes, ens ensenya un parell d'habitacions (bé més que habitacions, zulos) que rebutgem, però té una habitació una mica més gran, bastant nova i moderna, que regatejant força ens queda per 108MYR (27€), amb aigua calenta, tv plasma, aire acondicionat i wifi. No és barat pel que estem acostumats a pagar a Àsia, però estem a 10minuts caminant de les Petrones i a 3 minuts de l'estació de Monorail.

Carrer de Bukit Bintang

Al matí ens aixequem molt bé però acalorats perquè l'aire acondicionat ha deixat de funcionar de manera inesperada. Anem a queixar-nos i ens recol.loquen enuna altra habitació on l'aire funciona perfecte. Després d'això sortim a buscar lloc per esmorzar, difícil. Aquí esmorzen arròs, pollastre, carn... una mica massa fort per nosaltres. Per sort, també hi ha molta cultura del dolç així que és fàcil trobar llocs on venguin passtissos a talls i rebosteria. El que hem trobat nosaltres és un forn, casolà, amb uns preus de riure(donut 0,30€ donut xoco 0,45€ tall tiramisú 1€...) on comprem donuts i croisant senzillament exquisits.

Forn de Kuala Lumpur

Mentre gaudim del nostre esmorzar, anem caminant cap a les mítiques Torre Petrones. La veritat és que Kuala Lumpur és una ciutat feta per moure't en vehicle propi o transport públic, però no per fer-ho caminant. Prova d'això és que gairebé no hi ha passos de peatons, ni carrers per passejar, només avingudes de tres carrils i voreres petites i mal arreglades. De totes maneres, caminant, arribem a l'edifici insignia d'aquesta ciutat, les bessones.

La Carla, el Bixu i el Pingu a les Torres Petrones

Des de 1998 fins el 2003, van tenir l'honor de ser l'edifici més alt del món, amb els seus 452 metres d'alçada, deu més que l'Empire State Building o 125 metres més que la Tour Eiffel. A dia d'avui, són el 7è edifici més alt del món, lluny dels 828 metres del Burj Khalifa de Dubai. Això sí, encara conserven el títol de les torres bessones més altes del món. La curiositat més gran però és que cada torre la va construir una empresa diferent, una xina i l'altra coreana. Com que molt bé no es porten aquest dos paísos, van competir per aviam qui acabava abans amb el resultat de corea 1 Xina 0. Tonteries a banda, les torres són espectaculars, totes d'acer inoxidable i vidre que brilla moltíssim durant el dia, amb la llum del sol. Als voltants, uns petits jardins amb fonts i milers de persones buscant la millor fotografia, i una petita piscina de no més de 25cm de profunditat, pública.

Voltant de les Petrones

Als peus de les torres, com si fos la seva base, hi ha un immens centre comercial, molt presumptuós, amb botigues com Louis Voiton, Channel, Cartier... però amb algunes plantes amb botigues sorprenentment conegudes per nosaltres. A dalt de tot, una planta de food court. És una zona amb taules i cadires, i als voltants petites parades-restaurants on pots trobar tot tipus de menjar. Des de menjar malasi, a McDonallds, passant per woks, japonesos, tailandesos, indonesis... El sistema és senzill, vas al lloc que més t'agrada, et compres el plat que vols i busques una taula per seure. Aquí venen famílies, grups d'amics, parelles... I el bo del cas és que mentre un menja un menú del Mc Donallds, l'altre menja un wok acabat de fer i compartint taula com si fóssis en un únic restaurant.

Botiga coneguda al centre comercial de les Torres Petrones

Un cop visides les torres i menjat al Food Court, anem, altre cop caminant, cap al barri de chinatown. Caminem una bona estona per hrans avingudes, sense ningú pel carrer, només cotxes, motos, autobusos... Però quan arribem a chinatown, això canvia radicalment. Una munió de gent, de diferents parts del món, amb diferents maneres de fer i de vestir, caminant amunt i avall per quatre carrers petits, plens de parades de falsificacions i menjar. L'ambient que es respira aquí es de mercadeig, de compres i ventes, de regateig constant i de vida de carrer.

Chinatown malàsi

Pasegem una vona estona pels carrers, fem quatre compretes compulsives, ara que ja som "experts" en el regateig, i decidim tornar cap a l'hotel després d'un dia dur, de calor i de quilòmetres a les cames. Abans d'arribar però, encara parem a demanar preus d'habitacions en un hotel proper al nostre i, després de regatejar una estoneta, aconseguim una habitació més gran, més maca, amb wifi, aigua calenta, tv de plasma i esmorzar, per només 100MYR la nit. Així que demà agafem els trastos i canvi de casa, només serem 250 metres més avall.