Kuala Lumpur II "L'any nou xino" (MAS)
Entrada a les Batu Caves
Per arribar a la cova cal pujar uns 300 esglaons què, en el nostre estat físic suposa un bon suplici. De totes maneres, quan arribem a dalt, entenem el perquè de tant indio per la zona. Resulta que a dins la cova hi ha un dels temples hindús més importants del país. Aquí la gent fa ofrenes i crema petites caixetes de cartró amb uns polvets, suposem, sagrats.
Últimes escales al temple
Cremant els papers sagrats
Un cop a dalt, quedem parats amb el que és un dels temples hindús més importants del país. Una petita caseta amb molts deus esculpits per damunt, un munt de gent fent cua i, al final d'aquesta, una habitació de no més de 2 metres quadrats amb un home posant els gomets al front dels qui esperen a la cua.
Temple hindú de les Batu Caves
El recinte no té gaire més a oferir, alguns racons amb algunes imatges de deus dels seus, alguns monos intentant rapinyar menjar als turístes i molta, molta merda per terra i per tot arreu. Índia ha de ser un gran país,segur que sí, però no crec que Don Limpio s'hi guanyés molt bé la vida.
Algun deu hindú
De tornada a Kuala Lumpur, aprofitem per anar a visitar la mesquita nacional. Quan hi som, després de caminar una bona estona des de l'estació del tren fins allà, veiem que només es pot visitar en hores concretes i amb vestimenta concreta. Passem d'esperar i anem a donar una volteta pel Garden Lake. Un gran parc enmig de la ciutat, amb un gran llac, molts arbres i zones verdes i, una gran sorpresa per nosaltres, zones de jocs infantils!!! És la primera vegada que a Àsia veiem parcs infantils o zones on els nens puguin jugar.
National Mosque
El Bixu i el Pingu descansant al Garden Lake
1a i única zona infantil que veiem a Àsia
Sortim del parc i anem passejant fins a la plaça de la independència, o com diuen ells Merdeka Square. No és més que una gran esplanada verda davant de la casa del Sultan, però té la particularitat de tenir la bandera penjada més alta del món.
Observant la bandera a Merdeka Square
La casa del Sultàn
Ja una mica cansats decidim posar rumb cap a l'hotel, però abans, ens topem amb un mercat de botiguetes d'artesania i souvenirs, amb aire acondicionat, que ens va perfecte per agafar forces i poder seguir el camí. La nostra intenció és arribar camina t fins l'hotel però finalment defallim i acabem comprant dos tiquets de monorail per arribar. Bé més que tiquets són com dues fitxes dels autoxocs de les festes majors de qualsevol dels nostres pobles. És ben curiós.
Artesania al mercat municipal
Amb les fitxes dels autoxocs i cap al monorail!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada