KATHMANDÚ "Namaste Nepal.." (NPL)

Quatre horetes i mitja no massa tranquiles de vol degut a algunes turbulències, però ja hem aterrat al Nepal. Priemer de tot, esperar dalt l'avió perquè un autobús ens reculli a la pista, quan pugem, arrenca i s'atura al cap de 20 metres, jaja la porta ja és aquí. Primera cosa sorprenent d'aquest país. Anem cap al control de immigració, paguem els 40USD cadascú que ens permetràn estar al país durant 30 dies, entreguem dues fotos de carnet, omplim una fitxa amb milers de dades diferents, posem bona cara mentre ens miren el passaport i finalment ja som acceptats al Nepal.

El següent pas és el de recollir les maletes, un pas senzill en el 90% d'aeroports, però no al Nepal. Les maletes surten en compta gotes, la cinta no va motor, sinó amb una manivel.la, i tardem gairebé 45 minuts en tenir l'equipatge a les mans. Enfilem la sortida però un guàrdia ens atura. Ens demana l'adhesiu petitet que et dóna la companyia amb la referència de la teva maleta. Paperet que mai mai mai haviem utilitzat per res i que, 5 minuts abans la Carla gairebé llença a la basura. Li entreguem, comprova les maletes i finalment podem sortir de l'aeroport.

Ja podem entrar al Nepal

Kaaaoooooooos!!!!! Mil homes cridant, agafant-nos pel braç, oferint taxis, hotel, trekkings... De tot. Comencen a cantar preus però seguim amb pas ferm cap a fora del recinte, el nostre objectiu és no pagar més de 400NPR(3,5€) per un taxi fins al barri de Thamel, Kathmandú. Comencem per 650NPR, anem dient que no, fugint, regatejant, al final un home ens accepta el preu però compte, això té truc. 400NPR pel taxi fins a un hotel que té ell a Thamel, si ens quedem allà bé, sinó, el taxi puja a 600NPR jajajaj quins collons!!! Tornem a agafar els diners i seguim caminant. Negociem amb un altre taxista i pactem 400NPR fins a Thamel. Un home amb traje, corbata, sabates de punxa i ulleres de sol de gàngster, se'ns asseu al seient del copliot. Arrenca el taxi(taxi per dir alguna cosa, un cotxe vell i atrotinat ple de merda i ni taximetre ni lletres de taxi ni res) i comencem a veure misèria, carrers per asfaltar, bruts, cases per acabar, forats ala carretera... Fa por!! De sobte, el gàngster es gira i comença a dialogar, molt amistosament amb nosaltres. Parlem de futbol, de la vida, de la seva feina de guía( ara comencem a entendre de que va tot això), del Nepal... Ens porta a un hotel que coneix ell però no acceptem el preu ni l'habitació. "NO PROBLEM", ens porta a un altre, mateixa situació. "NO PROBLEM" altre cop, cap a un altre, que aquest cop sí que ens sembla bé. Habitació doble al centre de Thamel amb bany privat, aigua calenta i wifi per 660NPR(5,80€).

Deixem les bosses i sortim a menjar algo, abans però, el gangster( a partir d'ara en Deepak), ens rep amb un tè al hall i ens explica que té una agència que organitza trekkings i altres activitats. La nostra idea és fer un petit trekking de 7 dies fins el campament base de l'Annapurna, a 4130m d'alçada. Per fer-lo, ens hem informat, i no cal guía ni experiència ni res. Ell però, ens ensenya els dos trekkings més famosos del Nepal, el que va fins el camp base de l'Everest, sobre uns 5200m, i el que et porta a fer el circuit dels Annapurnes passant pel pas més elevat, a 5460 metres d'alçada.

Ja que som aquí, potser millor fer un "gran trekking" i no un de només 7 dies i poc recorregut, pensem. Així que, un cop descartat el de l'Everest, ja que s'hi arriba en avioneta, i l'aeroport de Luka(everest) és el més perillós i insegur del món, ens decantem pel circuit dels Annapurnes (que ja detallarem més endavant).

Sortim a buscar un lloc per menjar alguna cosa i veiem un restaurant just davant de l'hotel. Entrem i tot està molt fosc, amb espelmes i fa molt molt fred. Això és normal, a Kathmandú només hi ha llum durant algunes hores al matí i algunes a la nit, mai durant tot el dia. De totes maneres, el lloc és molt xulo i el menjar resulta ser excel.lent!!!