INDONESIA "Lo que el ojo no ve" (IND)

Com passa en molts altres països, i no només asiàtics, les fotografies no mostren tot el que un veu i troba en aquests destins, a priori tan paradisíacs, com poden ser l'iilla de Bali, o les famoses Gili Islands. Normalment, el que se'ns ven o ens arriba, només són algunes imatges, possiblement maquillades, de llocs espectaculars, platges paradisíaques amb aigües blaves i sorra blanca neta i ben posada, restaurants i locals preciosos, hotels de luxe... Doncs bé, amb aquesta entrada al blog volem ensenyar el què hi ha quan et gires després de fer una foto a una posta de sol brutal, a una platja d'aigua turquesa o a un arrossal verd i cuidat.

Molta costa de les Gili Meno és així

Més platges de Gili Meno

Platja paradisíaca... No del tot!

Poble de les Gili Meno

Casa típica de Gili Meno

Típica cuina d'un restaurant de Gili Meno

Pobles de Bali

Centre de la turística Ubud (Bali)

Passeig marítim de Kuta (Bali)

Platja paradisíaca de Kuta (Bali)

Davant un resort de 5 estrelles a Sanur (Bali)

Restaurant "Warung" típic balinès

 

És cert que molta gent trobarà més encantador tot el que mostrem a les imatges, i és cert que tot té el seu encant, però quan ens imaginem llocs amb tant nom com alguns d'aquests, no crec que ningú imagini tot el que hi ha al darrere. De totes maneres, Bali és especial i té coses per veure però lluny de les imatges paradisíaques que se'ns venen de les bodes de les celebrities etc...

Hem vist poc d'un país amb tantes illes per veure comés Indonesia, per tant tampoc podem generalitzar, però sí que hem estat força dies a Bali i les illes Gili Meno com per poder tenir una opinió formada al respecte.

GUILLEM

Per mi el millor de Bali i de les Gili Islands és, sense cap mena de dubte, la seva gent. Només amb l'excepció de la gent que es dedica al transport, taxistes, guíes, llogaters de motos,... que, a part de pesats, són força desagradables. Amb tota la resta s'hi pot parlar amablement, es pot riure, es preocupen per tu i inclús t'ajuden desinteressadament moltes vegades. A part de la seva gent, Bali ofereix alguns temples interessants, i arrossals per tot arreu. Les ciutats no són maques, no tenen encant, els pobles no són ni pobles, són cabanyes força deteriorades enmig dels camps, i les platges... les platges són fatals.

Pel que fa a les Gili Islands, la impressió és igual, gent molt amable amb qui et sents molt a gust, i platges paradisíaques?? No, paradisíaques no perquè estan brutes, plenes de brossa a l'aigua i a la sorra. sí que l'aigua es d'un color brutal, però no convida a passar-hi molta estona troban-te ampolles, paquets de noddles plens o llaunes. El que sí que hi ha és un fons marí incrible quan t'allunyes uns metres de la costa. Nedar al costat de tortugues gegants o veure un tauró petit no es fa cada dia.

CARLA

Aquest cop no m'explaiaré gens ni mica, penso igual que el Guillem. Però hi afegeixo la calor i la humitat infernal que fa en aquests països i que, almenys a mi, no em deixa viure! No és que tingui mania als països asiàtics, tot i que per mi no són el millor indret per anar de vacances, però vist un vists tots! Em referixo amb això que quan has viatjat i t'has endinsat una mica en aquesta cultura, has vist les seves platges, muntanyes, pobles, com viu la gent, el menjar, etc, quan ja has viscut l'autenticitat del país, per mi ja no hi ha res més. Perquè com ha dit el Guillem ni els paissatges són brutals, ni les platges espectaculars, ni els pobles i ciutats bonics, ni el menjar tan bo i barat com diuen. Tot té el seu encant però a mi no m'ha encantat. Suposo també que Nova Zelanda va deixar el llistó pels núvols!jeje

Adéu Indonesia