GILI MENO "Snorkel, menjar i festes populars" (IND)

Finalment hem passat cinc dies a l'illa de Gili Meno, alguns més dels que teniem previstos. La veritat és que moltíssima gent parla d'aquesta minúscula illa com un petit troç de paradís a la terra. Bé, tampoc és això. És veritat que l'aigua de les seves platges és d'un color blau-verd turquesa molt bonic i que la sorra que hi ha és molt blanca, però també és cert que tot està molt brut, molt descuidat, i que les platges tenen corall mort a terra que talla una barbaritat. De totes maneres, quan t'endinses cap al centre de l'illa i veus com viu la gent d'aquí, lluny dels complexes de bungalows i villes, t'adones que estàs en un altre món. No hi ha cotxes ni motos ni sorolls que no vinguin de la natura. A donar la volta a l'illa corrent, només tardem 31 minuts, a arribar al centre de l'illa, on hi ha la mesquita i les cases de la gent local, tardem poc més de 20 minutets des del bungalow. És la tranquilitat elevada al màxim exponent, fins i tot una mica massa.

Taxi de les Gili Meno

Platges de sorra blanca i aigua turquesa

Barqueta típica de l'illa

El dia comença amb un esmorzar a base de sucs de fruita naturals i "Jaffles", uns biquinis de tomàquet i formatge molt bons. Després immersió en busca de tortugues, de moment sense sort, en alguna de les platges on és més freqüent trobar-ne. Sortir de l'aigua, pendre una mica el sol i anar a dinar al mateix restaurant on esmorzem i sopem cada dia. És el restaurant de l'Andre, un noi de Lombok que viu a les Gili Meno amb la seva tieta i que cada nit sèu amb nosaltres i toca la guitarra mentre cantem i sopem. Nosaltres li ensenyem cançons i ell intenta tocar-les, és un crack. La sorpresa però, ens la va donar quan es va posar a tocar una "spanish song" va dir ell, i resulta que tocava "El Mar" dels Manel!!! Boníssim, ens va fer molta il.lusió i li vam escriure la lletra perquè pugui cantar-la mentre toca.

Aquí hem esmorzat, dinat i sopat cada dia!!!

Avui però és diferent, anem a fer snorkel amb en "turtle man", així l'hem batejat nosaltres. Un noi de l'illa amb qui hem estat conversant una estona i s'ha ofert a acompanyar-nos a fer snorkel per tal de veure tortugues. Ens enfundem les ulleres, el tub i unes aletes que lloguem als bungalows i sortim al mar. Al cap de poca estona ja veiem(només la Carla i en Turtle Man, jo vaig amb les ulleres ben entelades i no me'n entero de la pel.lícula) un peix espasa ben gran. Després mil peixos de mil colors i formes diferents i finalment arriba el gran moment. En turtle Man senyala el fons del mar i allà veiem una toruga gegant nedant tranquilament. És una experiència sensacional, però no acaba aquí i durant els següents 25 minuts no parem de veure tortugues i nedem al seu costat. Al final, just abans de marxar tenim la sort de veure un nadó de tauró, un gran final per un snorkel genial.

Camí del'snorkel

Nedant amb tortugues(foto google)

Després de dinar, anem cap al centre de l'illa, avui hi ha una festa popular al poble i no ens la volem perdre. A la mesquita resen els homes, reparteixen menjar i sona música local, al costat les dones cuinen en unes petites tendes i conviden a passar a tothom qui vulgui menjar.

Arribant al poble

Cel.lebració a la mesquita

Una mica més enllà, se cel.lebren una mena de jocs olímpics de l'illa, on el plat fort és la "pujada al pal oliós". Consisteix en un pal llis i fi, força alt i untat a consciència amb oli de coco. Al capdamunt, un munt de roba penjada espera en forma de premi, a que algun valent sigui capaç d'arribar i treure-la d'allà. Tenint en compte la pobresa de l'illa, el premi té un gran valor.

Camí dels jocs olímpics de Meno

Pujada al pal oiliós

Ens estem una bona estona asseguts mirant com pugen, els adults pel pal més alt, i els nens pel que no ho és tant. És espectacular veure com s'agafen i pugen amb tanta facilitat, i sense cap mena de seguretat. Quan algú és apunt d'arribar a dalt de tot, el poble embogeix i tothom crida quina roba ha d'agafar el qui és a dalt del pal. Hi ha quatre turistes comptats aquí, i un s'anima a pujar. No té ni tècnica ni estil ni força, però pels seus coll...que aguanta a dalt del pal, i acaba arribant i agafant una samarreta. Quan arriba a baix està exhaust, però el tracten com si fós un heroi, ha sigut molt bo!!

Turista agafat al pal com un koala

Mentre mirem els jocs, jo faig un amic. Se m'acosta un nen petit, vestit de verd amb una capa de Batman i em posa un collaret al coll jaja. Li dic quatre coses i ja el tinc enfilat a l'esquna saltant i rient. Llavors no se m'acut res més que ensenyarli una foto seva a l'ipad, i es torna boig jajaj comença a tocar la pantalla, a fer-se fotos i a riure com un boig fins que el seu pare se l'emporta cap a sopar. Quin riure!!!

Amb el petit Batman a l'esquena

Abans de tornar cap al bungalow comprem una mica de fruita per berenar al SUPERMERCAT del poble. Després anem passejant, passem pel camp de futbol de Gili Meno, on cada setmana s'hi juguen partits oficials contra les illes dels voltants. Aquesta setmana com que eren festes, no hi havia lliga, llàstima.

Supermercat de Gili Meno

Xutant un coco al camp de futbol de Gili Meno

Després de 5 dies a l'illa descidim tornar cap a Bali per tal de continuar amb el nostre viatge. Tornem a fer el mateix trajecte que per venir, però aquest cop compartim vaixell i bus amb un vasc, l'Iñigo de Donosti, que precisament va cap a Sanur, on nosaltres hem decidit passar els dos últims dies a Bali abans de marxar cap a Kuala Lumpur. Arribem cap a les 19:30, i ens estem una bona estona buscant habitació. Algunes molt cares, d'altres asqueroses, fins que al final trobem una habitació doble amb aire acondicionat, nèta i en ple centre, en una casa particular per 140.000Rp. Aquí compartim jardí amb una família amb molts nens, els avis i dos o tres matrimonis. L'Iñigo se'n va a una habitació que té la família, una mica més lluny d'aquí, però molt maca i econòmica. Al vespre sortim a sopar tots tres i ens relaxem després del dur trajecte.

Sopant amb l'Iñigo després del viatge

Aquí a Sanur finalment ens hi hem d'estar tres nits, el vol que teniem previst pel dia 7, resulta que marxa el dia 8. La ciutat no té res més que botiguetes de souvenirs en un llarg carrer, un mercat de nit on comprem algunes postres locals, i un passeig al costat de la platja ple de resorts, restaurants i gent de la tercera edat. Els dies aquí són calurosos a més no poder així que anem resort per resort preguntant si podem utilitzar la piscina per refrescar-nos. Algunes negatives més tard, en trobem un amb una piscina fantàstica on, per 50000RP(3,85€) els dos, ens donen tovalloles, tumbones i podem estar totes les hores que vulguem. Aquest ha sigut el nostre petit paradís balinès. A la nit, tornem a quedar amb l'Iñigo que, aquest cop, ens presenta la seva companya indonesia amb qui aprenem algunes paraules de l'idioma local.

El nostre petit paradís

Aguuur Iñigo and company