BALI-LOMBOK-GILI MENO "Quin calvari" (IND)
Hem decidit marxar de Bali en busca de platges de somni, sorra blanca, aigua turquesa, palmeres... Tothom parla molt i molt bé de tres petites illes paradisíaques anomenades Gili, que en indonesi vol dir illa. Nosaltres ens hem decantat per la mitjana, Gili Meno, la més tranquila i famosa per acollir centenars de torugues a les seves aigües. A cap de les tres illes no hi ha cotxes, ni motos ni res a motor. Només carros tirats per cavalls i barquetes de pescadors.
Comprem un bitllet combinat de bus, ferry, furgoneta, i barqueta. Com que volem la opció més econòmica (150.000RP cada un) ens toca passar una nit a la veïna illa de Lombok, molt propera a les Gili, i des d'on surten les barquetes cap allà. A les 11 del matí ens recull un mini bus, o furgoneta cutre, digues-li com vulguis, que ens porta fins al port de Padang Bay en una horeta. Aquí ens esperem uns 45 minuts fins que ens embarquen en un ferry cap a Lombok. El ferry tarda unes 5 hores pel que ens han dit, i surt a les 13:00, així que un cop a dalt aprofitem unes senyores que venen menjar per comprar-nos el dinar. A les 13:40 arrenca el vaixell, la Carla amb descomposició no està massa fina, i jo menjant-me un arròs bullit no massa bo, no estic gaire millor. De totes maneres, en 3hores i mitja arribem a Lombok, quina sort pensem!! Doncs no, el,vaixell s'està aturat al port una hora i mitja ben bona fins que no ens deixen desembarcar. Un cop a terra, pugem en una altra furgoneta i fem una horeta i mitja més de camí fins a Senggigi, on hem de fer nit abans de marxar demà al matí cap a Gili Meno. Aquí ens deixen en una "oficina de turisme" (agència de viatges pels amics) i ens intenten vendre mil i una històries; allotjament a preu desorbitat, excursions d'snorkel a l'illa, bitllets de tornada, bitllets cap a altres illes... sempre amenaçant amb què a les illes tot és molt més car. Anem aguantant fins que ens cansem i li diem que ja en tenim prou, que fotem el camp i que no volem res. La Carla cada cop està pitjor i necessitem un lloc per dormir. Comencem a caminar i no tardem en trobar gent oferint habitacions a preus més raonables. Visitem alguns llocs i cada un és més cutre i asquerós que l'anterior. Finalment, com que només volem passar la nit,i la Carla ja no pot més, ens quedem en un on, almenys, hi ha una noia de Madrid allotjada. Habitació fastigosa més lavabo indescriptible més terrasseta 60.000Rp els dos. Amb l'Elena, i els dos nois encarregats de l'hotel deixo a la Carla mig marejada i vaig a comprar un parell de pomes per ella i algo de menjar per mi. Quan torno, sembla que ja es troba una mica millor, en Danny i en Man, els nois de l'hotel, li han portat aigua i juntament amb l'Elena, seuen al seu costat xerrant i escoltant musica. Quan arribo mi afegeixo i ens estem allà parlant, rient i escoltant bona música fins les 12 de la nit. Hora d'entrar al cau, tancar els ulls i que passi ràpid jeje.
Al matí ens llevem, sortim de l'habitació i ens esperen en Danny i en Man amb música del Bruce Springsteen, ahir la Carla els va dir que li encantava i li han portat expressament, i un tè acabat de fer per mi. Em demanen per fer-se alguna foto amb mi perquè diuen que m'assemblo a David Villa jajajaj i marxem. Pugem a una altra furgo i fem uns 45 minutets de camí fins a Bengsala, on hem d'agafar la barqueta cap a Gili Meno. La furgo s'atura al costat de la carretera i ens fan baixar. El record de Tailàndia ens ve directe al cap, i així és, apareixen uns homes amb uns carros tirats per cavalls, i ens diuen que per anar fins al port ho hem de fer amb ells i pagar. Els hi diem que no, ens carreguem la motxilla a l'esquena i marxem caminant mentre els altres tres turistes que venien a la furgo s'ho miren des del carruatge. 500metres més endavant, fi del trajecte. Quina enganyifa tan gran, sort que aquest cop no hi hem caigut. Aquí però ens diuen que el nostre bitllet no val per cap vaixell dels que surten al matí, i que haurem d'esperar a les dues de la tarda, és a d'aqui 4 hores. Però que si volem, pagant, poden fer que embarquem en alguna barqueta de mercaderies fins a Gili Meno. Així que ja hi som, o paguem o 4 hores d'espera. Aquest cop però entre que la Carla no està fina i necessitem arribar a l'hotel i que jo estic fart que ens prenguin per tontos, comencem a muntar un pollastre important. Arriba un paio amb ulleres de sol i aspecte xulesc, hem demana diners per portar-me a les illes, li dic que no, llavors abaixa el preu, li dic que està boig, que penso anar a les Gili sense pagar un duro i abans de les dues, pels meus coll... Després em pasen per telefon amb el senyor de l'agència on vam comprar el bitllet, ens estem una estona discutint fins que acabo penjant. Torno cap al mostrador, indignat, i al final, un dels treballadors de l'oficina de venta de bitllets, ens porta fins a una barqueta que estan carregant, parla amb el conductor i pugem per anar a les illes sense pagar. Quins collons que tenen!!!!
Comprem un bitllet combinat de bus, ferry, furgoneta, i barqueta. Com que volem la opció més econòmica (150.000RP cada un) ens toca passar una nit a la veïna illa de Lombok, molt propera a les Gili, i des d'on surten les barquetes cap allà. A les 11 del matí ens recull un mini bus, o furgoneta cutre, digues-li com vulguis, que ens porta fins al port de Padang Bay en una horeta. Aquí ens esperem uns 45 minuts fins que ens embarquen en un ferry cap a Lombok. El ferry tarda unes 5 hores pel que ens han dit, i surt a les 13:00, així que un cop a dalt aprofitem unes senyores que venen menjar per comprar-nos el dinar. A les 13:40 arrenca el vaixell, la Carla amb descomposició no està massa fina, i jo menjant-me un arròs bullit no massa bo, no estic gaire millor. De totes maneres, en 3hores i mitja arribem a Lombok, quina sort pensem!! Doncs no, el,vaixell s'està aturat al port una hora i mitja ben bona fins que no ens deixen desembarcar. Un cop a terra, pugem en una altra furgoneta i fem una horeta i mitja més de camí fins a Senggigi, on hem de fer nit abans de marxar demà al matí cap a Gili Meno. Aquí ens deixen en una "oficina de turisme" (agència de viatges pels amics) i ens intenten vendre mil i una històries; allotjament a preu desorbitat, excursions d'snorkel a l'illa, bitllets de tornada, bitllets cap a altres illes... sempre amenaçant amb què a les illes tot és molt més car. Anem aguantant fins que ens cansem i li diem que ja en tenim prou, que fotem el camp i que no volem res. La Carla cada cop està pitjor i necessitem un lloc per dormir. Comencem a caminar i no tardem en trobar gent oferint habitacions a preus més raonables. Visitem alguns llocs i cada un és més cutre i asquerós que l'anterior. Finalment, com que només volem passar la nit,i la Carla ja no pot més, ens quedem en un on, almenys, hi ha una noia de Madrid allotjada. Habitació fastigosa més lavabo indescriptible més terrasseta 60.000Rp els dos. Amb l'Elena, i els dos nois encarregats de l'hotel deixo a la Carla mig marejada i vaig a comprar un parell de pomes per ella i algo de menjar per mi. Quan torno, sembla que ja es troba una mica millor, en Danny i en Man, els nois de l'hotel, li han portat aigua i juntament amb l'Elena, seuen al seu costat xerrant i escoltant musica. Quan arribo mi afegeixo i ens estem allà parlant, rient i escoltant bona música fins les 12 de la nit. Hora d'entrar al cau, tancar els ulls i que passi ràpid jeje.
Al matí ens llevem, sortim de l'habitació i ens esperen en Danny i en Man amb música del Bruce Springsteen, ahir la Carla els va dir que li encantava i li han portat expressament, i un tè acabat de fer per mi. Em demanen per fer-se alguna foto amb mi perquè diuen que m'assemblo a David Villa jajajaj i marxem. Pugem a una altra furgo i fem uns 45 minutets de camí fins a Bengsala, on hem d'agafar la barqueta cap a Gili Meno. La furgo s'atura al costat de la carretera i ens fan baixar. El record de Tailàndia ens ve directe al cap, i així és, apareixen uns homes amb uns carros tirats per cavalls, i ens diuen que per anar fins al port ho hem de fer amb ells i pagar. Els hi diem que no, ens carreguem la motxilla a l'esquena i marxem caminant mentre els altres tres turistes que venien a la furgo s'ho miren des del carruatge. 500metres més endavant, fi del trajecte. Quina enganyifa tan gran, sort que aquest cop no hi hem caigut. Aquí però ens diuen que el nostre bitllet no val per cap vaixell dels que surten al matí, i que haurem d'esperar a les dues de la tarda, és a d'aqui 4 hores. Però que si volem, pagant, poden fer que embarquem en alguna barqueta de mercaderies fins a Gili Meno. Així que ja hi som, o paguem o 4 hores d'espera. Aquest cop però entre que la Carla no està fina i necessitem arribar a l'hotel i que jo estic fart que ens prenguin per tontos, comencem a muntar un pollastre important. Arriba un paio amb ulleres de sol i aspecte xulesc, hem demana diners per portar-me a les illes, li dic que no, llavors abaixa el preu, li dic que està boig, que penso anar a les Gili sense pagar un duro i abans de les dues, pels meus coll... Després em pasen per telefon amb el senyor de l'agència on vam comprar el bitllet, ens estem una estona discutint fins que acabo penjant. Torno cap al mostrador, indignat, i al final, un dels treballadors de l'oficina de venta de bitllets, ens porta fins a una barqueta que estan carregant, parla amb el conductor i pugem per anar a les illes sense pagar. Quins collons que tenen!!!!
Camí de Gili Meno
A la barqueta, seiem al costat d'un jove de divuit anyets. Ens posem a parlar i ens explica que va a les illes a treballar, que ho fa en un conjunt de bungalows a peu de platja. Li demanem el preu, ens orienta una mica i decidim seguir-lo fins allà. 25 minutets caminant per la sorra, a ple sol fins a arribar al Blue Coral Resort. Ens ensenya un parell de bungalows, negociem una estona el preu i al final ens quedem en un de fusta, amb un gran porxo i un lavabo genial, a segona línia de mar però amb vistes des del porxo, per 125.000Rp la nit.
Bungalow a Gili Meno
Vistes al mar
Lavabo al descobert
Aquí ens instalarem durant els propers quatre o cinc dies, que ens dedicarem a fer snorkel per veure tortugues i corall de colors, menjar, descansar i fer vida amb la gent de l'illa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada