bixuontour

Ens despertem d'hora, aquí el sol surt a les 5:30 i les persianes no existeixen. Sortim en busca d'algun lloc on poder esmorzar alguna cosa que no sigui torrades amb melmelada o arròs amb curry. Tenim ganes de fer un bon esmorzar. Just a 50 metres del nostre hotel, trobem un petit fornet, amb taules i cadires en un jardí assoleiat. Entrem i veiem crosants, donuts, pastissets, ensaimades de xocolata... Ooooooooo estem al paradís!!!! Agafem un parell de crosants de xocolata, un pastisset de pinya, un cafè amb llet i una xocolata desfeta. Ens assentem al solet i comencem a gaudir del Nepal Sortim a passejar pels carrers de Thamel, l'objectiu és arribar a Durban Square, on hi ha alguns temples i algunes estupes, i anar-nos perdent pels carrerons de la ciutat. Això és un altre món, carrers per assfaltar, els cables de la llum passant en grups de mil per sobre els carrers, cartells anunciant els diferents guesthouse, molta gent pel carrer, taxis suicides pitant a tort i a dret, ...

Quatre horetes i mitja no massa tranquiles de vol degut a algunes turbulències, però ja hem aterrat al Nepal. Priemer de tot, esperar dalt l'avió perquè un autobús ens reculli a la pista, quan pugem, arrenca i s'atura al cap de 20 metres, jaja la porta ja és aquí. Primera cosa sorprenent d'aquest país. Anem cap al control de immigració, paguem els 40USD cadascú que ens permetràn estar al país durant 30 dies, entreguem dues fotos de carnet, omplim una fitxa amb milers de dades diferents, posem bona cara mentre ens miren el passaport i finalment ja som acceptats al Nepal. El següent pas és el de recollir les maletes, un pas senzill en el 90% d'aeroports, però no al Nepal. Les maletes surten en compta gotes, la cinta no va motor, sinó amb una manivel.la, i tardem gairebé 45 minuts en tenir l'equipatge a les mans. Enfilem la sortida però un guàrdia ens atura. Ens demana l'adhesiu petitet que et dóna la companyia amb la referència de la teva maleta. Paperet que mai ...

El primer que vam visitar al arribar en aquesta ciutat van ser les Torrs Petrones. Teniem moltes ganes de poder observar de prop aquestes majestuoses torres de les quals ja vam explicar quatre cosetes en alguna entrada anterior del blog. De dia, són unes torres que imposen, es veuen grans i brillants, però no ens van impactar tot el que crèiem. Torres Petrones de dia Avui però hem decidit anar-hi de nit per veure-les il.luminades. La veritat és que només sortir de l'hotel i veure la punteta de les torres amb una llum blanca i clara ja promet. A més, des d'aquí també podem veure la torre de la tv de Kuala Lumpur, que de dia no deixa de ser gris i simplota, però que a la nit, amb la punta il.luminada també es converteix en una una bonica estampa. Sortint de l'hotel amb les petrones i la torre de tv Si la cosa de lluny ja prometía, quan arribem ens quedem bocabadats. El que de dia són unes torres molt guapes, de nit es converteix en una imatge espectacular, increí...

Aquesta nit s'ha celebrat l'entrada al nou any xinès. Hi ha hagut petards i festa pel carrer, però nosaltres hem pogut dormir bé i descansar per poder començar amb energia un dia ple de cosetes per veure de la ciutat. Comencem esmorzant en el nostre fornet de sempre i marxem cap a buscar un tren per anar a les Batu Caves. Estàn situades a uns 20 km de Kuala Lumpur però no tardem més de 15 minutets en arribar-hi. Quan baixem del tren no sabem si ens hem adormit i som a l'India o què ha passat, però només veiem riuades i riuades de gent amb el puntet vermell al front que venen i van cap a l'entrada de la cova. Entrada a les Batu Caves Per arribar a la cova cal pujar uns 300 esglaons què, en el nostre estat físic suposa un bon suplici. De totes maneres, quan arribem a dalt, entenem el perquè de tant indio per la zona. Resulta que a dins la cova hi ha un dels temples hindús més importants del país. Aquí la gent fa ofrenes i crema petites caixetes de cartró amb uns pol...

Hem arribat a Kuala Lumpur, capital de Malasya, on farem una escala de 4 dies abans d'agafar l'avió cap al, tan desitjat, Nepal. La ciutat no té massa coses a visitar excepte les famoses Torres Petrones, chinatown, alguns temples i alguna coseta més. Avui però el nostre primer objectiu es trobar allotjament, així que només sortir de l'aeroport agafem un bus que ens deixa a una estació on podem agafar el mític Monorail cap a la zona de Bukit Bintang, on hi ha més opcions d'allotjament, a part de chinatown. Monorail de Kuala Lumpur Només sortir de l'estació ens trobem en una zona ben comercial, McDonallds, Zara, H&M... Sembla que siguem a Portal de l'àngel jajaj. Comencem a caminar en busca d'un hostal "bueno, bonito y barato", però no hi ha massa sort. Lo bueno no es barato i lo barato es horrible jajaja. El carrer és curiós, ple de restaurants típics d'aquí, dones oferint "massatges" en minifalda i els pits gairebé enlaire, ...

Com passa en molts altres països, i no només asiàtics, les fotografies no mostren tot el que un veu i troba en aquests destins, a priori tan paradisíacs, com poden ser l'iilla de Bali, o les famoses Gili Islands. Normalment, el que se'ns ven o ens arriba, només són algunes imatges, possiblement maquillades, de llocs espectaculars, platges paradisíaques amb aigües blaves i sorra blanca neta i ben posada, restaurants i locals preciosos, hotels de luxe... Doncs bé, amb aquesta entrada al blog volem ensenyar el què hi ha quan et gires després de fer una foto a una posta de sol brutal, a una platja d'aigua turquesa o a un arrossal verd i cuidat. Molta costa de les Gili Meno és així Més platges de Gili Meno Platja paradisíaca... No del tot! Poble de les Gili Meno Casa típica de Gili Meno Típica cuina d'un restaurant de Gili Meno Pobles de Bali Centre de la turística Ubud (Bali) Passeig marítim de Kuta (Bali) Platja paradisíaca...