SUD COROMANDEL "Primers banys de platja"
El Bixu i el Pingu mirant la Bahía de Harbour
No portem ni cinc minuts estirats, que ja notem com ens crema la pell. Aquí, quan surt el sol no és de broma, i val la pena untar-se bé de crema per no rostir-se com un pollastre a l'ast. La platja està bé, és molt poc profunda i l'aigua està fresqueta però no congelada. Està plena de famílies, amb nens molt petits equipats amb un neoprè i disfrutant d'activitats aquàtiques. Alguns, amb no més de tres anyets, ja porten la seva taula de bodyboard, altres amb no més de set, ja remen amb el seu propi kayak. És un espectacle veure com els pares deixen els fills a l'aigua, jugant amb les taules, els kayaks i els flotadors inflables, i s'ho miren des de la distància. Normal que aquí, a qualsevol platja vegis gent surfejant, fent bodyboard o sortint a pescar amb kayaks equipats amb tres o quatre canyes.
La platja de xxxxxx
L'altra cosa que ens sorprèn és l'anar i venir de cotxes amb remolcs i barques. Al nostre costat, a uns 25 metres, no paren d'arribar cotxes amb remolc i barca, descarreguen a l'aigua, s'emporten el cotxe a l'aparcament i a navegar. Altres, lliguen una corda a la barca i en un matalàs inflable, i arrastren els seus fills estirats al matalàs, platja amunt i platja avall. Mentre aquests arriben, altres carreguen les barques als remolcs i marxen. En un parell d'horetes hem comptat més 25 embarcacions diferents entrant o sortint de l'aigua. Sense vigilant, sense pagar un duro, sense embarcadero, només arribar, descarregar i navegar, així de fàcil. Normal que una de les imatges més vistes per les carreteres neozelandeses sigui un cotxe, majoritàriament ranxera, amb un remolc i una barqueta o barcassa a sobre.
Imatge típica neozelandesa
Un cop refrescats i una mica cansats de l'anada i vinguda de tantes embarcacions, decidim pujar a un turonet al costat de la platja per llegir una estoneta i preparar el soparet. Avui ja sabem que dormirem en una àrea de descans, a la carretera, que hem vist a pocs quilòmetres d'aquí. A més, els lavabos d'aquesta platja tenen dutxes, d'aigua freda, però que esposen d'escàndol després de l'aigua salada i tanta crema.
Una mica de lectura pre-sopar
Sopant amb bones vistes
Hem passat una bona i gratuïta nit a la carretera. Esmorzem i marxem direcció Paeroa, un poble que s'ha fet famós perquè allà es va inventar un dels refrescos més venuts a Nova Zelanda, el Lemon&Paeroa. Una espècie de llimonada molt suau, força adictiva. Tan és així que a dia d'avui, aquesta beguda forma part de la empresa Coca-Cola. En aquest poble no hi ha res més que la rèplica gegant d'una de les ampolles d'aquesta beguda.
Lemon&Paeroa
Prop d'aquí, hi ha una caminada per la XxxxxxxGorge. Tan la guía com les oficines d'informació d'aquí diuen que val molt la pena. Un cop realitzada, podem dir que és un fiasco de caminada. L'únic punt interessant que hi ha, és el tram de 1,5km a través d'un túnel d'una vella mina que hi havia. Fosc, húmit, estret i amb el terra enfangat, et fa pensar que treballar en aquesta feina devia ser força dur.
A punt d'entrar al túnel
Això es veu un cop dins
Al sortir del túnel, anem direcció el poble de Wahihi. On hi ha Martha, una mina d'or encara en actiu que es pot visitar, des de fora, sense pagar un duro. La mina està reoberta desde 1998, i tot i treballar a ple rendiment, ja no és tan productiva com va ser-ho fa uns anys. Actualment, per cada 100 tones de terra que treuen, aconsegueixen de 6-8 grams d'or. Tenint en compte que només una roda d'un camió dels que hi ha a la mina, costa 11.000 dollars neozelandesos, és difícil,creure que aquesta mina sigui productiva.
Mina Martha
A part del cost de les rodes, cada camió costa 1,5 milions de dollars, té una alçada de 5 metres, pot suportar 160 tones de terra i consumeix 77 litres de gasoil per hora. El que tenen aquí exposat, el van retirar l'any 1997, després de 47.500 hores de treball, l'equivalent a 2,5 milions de quilòmetres d'un cotxe normal.
Camió per extreure terra de la mina
Es tarda prop d'una hora a recorrer la mina per fora, i amb la calor que fa, la veritat és que es fa llarga llarga. Com que estem ben suats, acalorats i mig insolats, ens en anem a la piscina municipal del poble. Per sorpresa nostra, el mes de Gener és d'oferta, així que per només 1NZD cadascú, ens estirem a la gespa, ens fem un banyet, ens mengem uns entrepans per dinar i passem una mica la calorada.
Ja som en ple Coromandel i es nota. Aquí està totalment prohibit dormir en qualsevol lloc no autoritzat o càmping. Com que pel nostre tipus de furgoneta no podem dormir en els llocs autoritzats gratuïts, haurem de buscar un càmping. Vet aquí la sorpresa de la regió, els campings valen una pasta!!! Al final obtem per un de fabulós, ja que hem de pagar... l'Opoutere Coastatal Park. Un camping al final d'una carretera, enmig d'una muntanyeta, i amb accés directe a una fantàstica platja. Ens donen una bona parcel.la, en un camp de gespa, sense gaires veïns i amb la cuina, les barbacoes i les dutxes a pocs metres. Això sí, ens cobren 34NZD, el que deiem, una pasta.
Ens posem el banyador i, tot i ser les set de la tarda, anem a veure la platja. És una platja llarga, molt verge, no hi ha cap carretera, ni poble, ni casa... Només quatre surfistes, la Carla i jo. Com que nosaltres no tenim taula, ens dediquem a fer panxing board. Una lleugera variant del bodyboard que enlloc d'utilitzar una taula de body, utilitza la panxa com a element lliscant damunt les onades. Aquí passem una molt bona estona fins que la gana apreta.
Platja del càmping d'Opoutere
Fent panxingboard
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada