REGIÓ DE MARLBOROUGH "Vinyes en ruta" (NZ)

Anem camí de Picton altre cop, on agafarem el ferry per tornar cap a l'illa nord. Hem de deixar la furgo a Auckland, i com que anem bé de dies aprofitarem per fer algunes coses que ens vam deixar pendents. Per anar cap a Picton passem per la regió vinícola de Marlborough. No és una zona molt bonica però té l'encant de tenir les vinyes a peu de carretera i moltíssimes bodegues per visitar. Nosaltres no farem visita perquè és molt car i perquè s'ha de reservar amb massa temps d'antelació.

Vinyes de la regió de Marlborought

Algunes vinyes tenen una particularitat, i és que tota la plantació està envoltada de rosers. Això ho fan perquè es veu que els rosers detecten les plagues i malalties un temps abans que les vinyes. D'aquesta manera poden salvar la collita i no perdre el vi.

Rosers detectors de malalties

Anem passant entre vinyes i bodegues, amb un paissatge sec i grogós. De sobte ens sorprèn una valla al costat de la carretera. Està feta de filferro, i d'aquest hi penjen sabates, botes, vambes i tot tipus de calçat. Aquí ningú en fa cas i tothom passa de llarg. No sabem què hi fa tot això penjat, ni per que serveix ni res. És molt curiós però fa una mica de cosa.

Valla plena de calçat

No molt lluny d'aquesta valla, trobem un lloc on passar la nit. Una petita àrea de descans, amb un lavabo petit, una barbacoa i força vent. Demà arribarem a Picton, comprarem els bitllets de ferry, si en trobem i amb una mica de sort dormirem a Wellington.

 

Al matí ens aixequem, desmuntem el llit, ens fem un bon esmorzar i sortim cap a buscar bitllets. Arribem a Picton cap a les 10, anem a la terminal i demanem pel ferry que surt en 30 minuts. Està ple, però ens col.loquen al de les 13:10. No està malament. Aprofitem per fer-nos una mica de dinar que pujarem a bord i per connectar-nos una estoneta des de la biblioteca pública del poble.

Tres horetes de trajecte i ja som a la capital neozelandesa. Wellington és famosa pel seu vent. Quan vam estar aquí l'altra vegada ja vam notar que bufa de valent. Avui però, és especialment fort, gairebé no es pot caminar pel carrer i els semàfors i faroles sembla que s'hagin de trencar. De totes maneres, ens omplim les butxaques de pedres i anem a visitar els jardins botànics de la ciutat.

Entrant als jardins botànics de Wellington

Passejant pels jardins

En aquests jardins s'hi pot accedir a peu, en cotxe, o utilitzant el mític funicular vermell que puja des del centre de la ciutat. Nosaltres no l'hem agafat, són 12NZD per fer 4 minuts d'anada i 4 més de tornada, un pèl exagerat. El que si que hem pogut és veure com arriba a l'estació dels jardins, amb un troç de ciutat al darrere.

Mític funicular de Wellington

Com anava dient, el vent que bufa avui aquí és terrible i costa mantenir-se en peu. Com que passejar així no és massa agradable ens en tornem cap a la furgo i anem a buscar lloc per dormir. En aquesta ciutat, i tan de bo fos en totes, hi ha una zona habilitada per a les campervans. Un petit parking a peu de platja, amb uns lavabos nets i pulits, a un barri de les afores. Sense haver de pagar absolutament res de res.

Anant cap a la zona d'acampada amb la city de fons

Quan arribem només hi ha una furgo, dos nois alemanys que treballen en un bar i viuen aquí al parking. Ens posem al costat i ens preparem per fer el sopar. Mentre anem cuinant, el vent es va intensificant, cada cop bufa més fort i la furgo es mou de costat a costat. No fa molta gràcia però no hi ha més llocs on anar. Sopem, planifiquem el dia de demà, muntem el llit i ens posem a dormir. A cada cop d'aire que fa, la Carla s'aixeca com si la furgo s'hagués de volcar. La canviem de lloc i la portem darrere dels lavabos, on sembla que estem més arraserats. Ens posem a dormir i als cinc minuts altre cop, rafaga de vent, la furgo que sembla que s'hagi d'enlairar i la tornem a canviar de lloc. Sembla que serà una nit llarga si no deixa de bufar aquest ditxós vent.

 

Bon dia al dematí!!!! Al final hem dormit com angelets, no fa gota de vent i ha surtit un sol esplèndid. Seguim una altra etapa en ruta, de les nostres. L'objectiu arribar tan a prop com puguem de l'Edmount National Parc. Allà volem fer alguna ruta pel Mt Taranaki, un volvà de 2550m d'alçada. De camí, es nota que ja som a l'illa nord altre cop. Els preus abusius de la veína illa del sud sembla que han quedat enrrere. Mostra d'això és la nostra compra de fruita i verdura en un lloc de carretera.

Illa sud (supermercat)1kg patates - 3,99NZD/Kg. Illa Nord (lloc de carretera): 3Kg patates - 2,50 NZD

1kg préssecs - 9,99NZD/Kg. 1,5kg préssecs - 2,50NZD

1kg cebes - 4,99NZD/kg. 1,5kg cebes - 1,50 NZD

1 pebrot vermell - 1,89 la unitat. 2kg prunes - 1NZD

2 pastanagues - 1,20NZD. 6 pastanagues - 2,50NZD

1 Alvocat - 1NZD. 1alvocat - 0,50centims

Caixa de maduixes - 2NZD Caixa de maduixes - 0,99cnt

Super compra per 12NZD

Fem una paradeta per menjar un bon arrosset amb verduretes, una mica de fruita fresca que tenim i continuem la quilometrada fins a Hawera. Allà hi ha l'I-side on hem d'informar-nos sobre les excursions que podem fer per la muntanya. Ens quedem a dormir a 15 quilòmetres, al costat de la nacional, amb vistes al bonic però sempre enuvolat, Mt Taranaki. Esperem tenir sort i poder veure'l despejat.

Vistes del Mt Taranaki