MT TARANAKI I "Hollard Gardens" (NZ)

Finalment hem arribat als peus del Mt Taranaki. La muntanya no és molt alta (2550m), però és brutal veure com s'alça enmig del no res. La zona del Taranaki, on està ubicada, és una plana immensa, en forma de cercle amb el mar en més de tres quartes pars de la circumferència. Al mig, s'aixeca aquest volcà perfecte. Té la forma de volcà que tots tenim al cap quan en sentim en sentim a parlar. És un con perfecte, envoltat de verd a la seva part més baixa, marró grisos en la part mitja i espolsat de neu al cim. Realment és una muntanya preciosa.

Mt Taranaki des de la plana

Avui hem dedicat el dia a passar per l'I-Side a demanar informació sobre algunes caminades per fer. Hem agafat un parell de fulletons gratuits, n'hem pagat un altre i hem demanat algun lloc per dormir amb la furgo gratis. Ens han dit que a uns 15km d'on comença l'excursió que volem fer demà, hi ha uns jardins privats però gratuits, on deixen passar la nit al seu aparcament. Pugem fins al capdamunt de la carretera que porta als accessos a les caminades per la muntanya. Des d'aquí, tot i el dia ennuvolat, es pot veure la magnitud d'aquest volcà. Aprofitem per fer una excursioneta pels peus de la muntanya passant per una cascadeta i un riu que fa petites piscines d'aigua gelada.

Cascades prop del volcà

Fa un dia lleig, núvol, fred i una mica de boira pixanera. Esperem una estona aparcats sota la muntanya per intentar veure-la totalment nítida, sense núvols que ens tapin la vista que tenim. Dinem, fem un llarg cafè i seguim esperant. Res de res, sembla que avui la muntanya té ganes de passar desapercebuda. Com que demà tornarem a venir aquí, marxem cap als jardins on ens han dit que podriem passar la nit.

Mal dia per veure la muntanya

En poc més de 15 minutets arribem als Hollard Gardens. L'aparcament, ben asfaltat, amb un bon troç de zona amb gespa i uns quant arbres plantats fa molt bona pinta. Aparquem, agafem una mica de berenar i ens n'anem a visitar-los. Només entrar, un cartell que diu que agafis un mapa gratuït, un paraigües si plou i disfrutis de la visita. Al costat, un feix de mapes ben posats, i un cubell amb uns quants paraigües gratuïts per ser utilitzats en cas de pluja. Comencem a caminar per entre arbres extranys, plantes, flors i cants de mil ocells diferents. Semblen uns jardins normals, com qualsevol d'altres, però a mida que ens anem endinsant, anem trobant racons més especials.

Arbres ben extranys

Flors que fan de coixí

El racó de pensar

Quan sembla que el parc ja no té res més per oferir, arribem a una gran zona verda. Una gespa impecable, digna d'un dia de champions al camp nou o a old trafford. Amb uns lavabos néts i polits, i amb u a zona de jocs per la canalla que és brutal. Prop dels gronxadors, el que faltava, un parell de barbacoes de gas gratuïtes, només s'ha de premer un botó i a cuinar, i unes taules de fusta per fer-hi uns bons àpats. És un gran lloc per passar el dia en família, o per venir amb els amics a fer dinars i cel.lebracions.

Descansant a la gespa dels Hollard Gardens

Utilitzant la zona de jocs per la canalla

Ens estem aquí fins que es comença a fer fosc. Sortim dels jardins, ens fiquem dins la furgo i ens comencem a preparar el sopar. Mentre estem cuinant, arriba una dona i tanca amb una valla el parking on estem dormint. Som nosaltres i una altra autocaravana. Pel que sembla dormirem tancats en un parking fins que algú ens obri demà al matí.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació