COROMANDEL III "Fins els co... del temps"

Ens aixequem i mirem per la finestra. No sembla que el cel tingui ganes d'obrir-se gaire, núvols, grisor i vent. En vista del panorama, esmorzem amb calma, fem una bogada a mà (s'ha d'estalviar com sigui) i aprofitem per rentar plats i olles com deu mana. Per si aquest càmping no ens agradés poc, quan anem a fregar plats, ens trobem amb una cosa mai vista, ens toca fer cua per poder tenir una pica jajajaj que fort!!! Mai hagués imaginat que faria cua durant una estoneta per poder rentar els plats a mà!!

En fi, ja llestos decidim que no cal tornar a la Catedral Cave, i posem rumb a les platges de Opito i Otama, segons la guía, dues de les millors platges del Coromandel. Pel camí cauen quatre gotes, però sembla que el cel es va obrint a estones. La primera platja que trobem és la d'Otama, però com que hem decidit que dormirem aquí, passem de llarg i anem a veure la d'Opito. Per arribar-hi fem 10 quilòmetres de carretera sense asfaltar, de només un carril i amb fortes pendents. Al final, arribem a Opito, un petit poble residencial, amb algunes cases força guapes i amb una platja en forma de cala gran, envoltada de verd i de petites illetes.

"Casetes" al costat del mar a Opito

Platja d'Opito

És hora de dinar i aprofitant que no plou i que tampoc fa molt fred, decidim treure la taula i les cadires i menjar una miqueta en aquest indret tan remot i especial a la vegada. Mentre estem dinant, apareix una ranxera del DOC, baixa un home i ens demana on passarem la nit avui. Li responem que no sabem, però que segurament en un campground que hem vist a uns quilòmetres i força econòmic. Ens diu que molt bé, que sobretot no dormim on som ni a cap lloc no autoritzat perquè ens hauria de multar amb 200NZD. Després ens omple una fitxa, i ens la dóna. Posa que ens ha avisat que no podem dormir per lliure, i que ens ha donat permís per dinar aquí. Sinó, algún veí podria queixar-se. Justa abans de marxar rep una trucada, quan penja ens torna a cridar i ens diu que si volem dormir gratis, li acaben de dir que avui obre'n un campsite gratuït prop de la platja on som. Ens indica on és i marxa. Tot plegat és molt extrany, però anirem a dormir allà i vorem què passa.

Preparant el dinar a La platja d'Opito

Un cop tips i descansats, anem a veure què tal és el lloc on ens han dit que podem dormir sense pagar. És una esplanada gran, amb herba seca, un lavabo i a pocs metres del mar. No està malament pel preu que hem de pagar. Aparquem en un lloc més o menys pla i anem a passejar per la platja. Llarga i amb sorra blanca, quan surt el sol és una platja magnífica. Caminem una bona estona fins que el vent que aixeca la sorra ho fa amb tanta força que molesta al caminar.

Otama beach

Otama beach

Un cop a la furgo, veiem que tenim veïns. Es tracta d'una parella jove neozelandesa que viatja en un cotxe familiar durant deu dies, les seves vacances. Amb ells conversem una estona fins que comença a ploure i ens en tornem dins la furgo. Al final ens quedarem a dormir aquí, esperant que no ens multin i que passem una bona nit.

Campsite "gratuit"

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació