BAY OF PLENTY "Decepció, frustració, impotència..." (NZ)

Ens aixequem ben d'hora del lloc on hem passat dues últimes nits. Una petita zona de gespa, al costat de la platja, recomanació de la parella pescadora neozelandesa que ens va regalar el red snapper per dinar. El lloc molt agradable, tranquil i sense haver de pagar res.

Preparant el sopar al lloc mencionat

El motiu pel qual ens ha tocat matinar és que avui anem a nedaaaaaar amb dofiiiiiins!!!! A les 8 hem de ser a Tauranga i tenim 35-40 minutets de camí. Arribem just a l'hora prevista, ens donen els nostres neoprens i el nostre kit d'snorkel. Pugem al vaixell, un petit iot per a unes 20 persones. Aquí ens donen esmorzar a base de cafè, tè, muffins, fruita i galetes. Arrenquem motors i sortim en busca dels preuats dofins. Sembla que de moment no tenim massa sort, portem gairebé dues hores i no hem vist res de res. Mentrestant, una noia de la tripulació ens explica què hem de fer un cop a l'aigua. A més, ens descobreix una cosa nova per nosaltres, encara que veiem dofins, si mengen, si tenen cries o si viatgen no podrem nedar-hi.

Esperem una estoneta més fins que tots els membres de la tripulació comencen a cridar, aplaudir i xiular. Sembla que hem tingut moltíssima sort i és que hem trobat un grup molt gran de dofins. Apareixen per totes bandes, saltant, nedant, grans, petits...

Els primers a arribar

Són força grans

La veritat és que n'hi ha molts i de molt grossos. Estem nerviosos per posar-nos el neoprè i saltar a mar obert. Tenim ganes de compartir aigua amb aquests simpàtics mamífers. Quan sembla que ens aturem per començar a preparar-nos per nedar, el capità veu algunes cries de dofi a amb les seves mares. Ho atura tot i ens diu que no ens podem tirar a l'aigua, que quan hi ha cries no està permès.

Dos dofins custodiant una cria

Un de sol i despistat

Quèèèèè???? Cooooooooom??? Portem més de dues hores navegant sense rumb, amb un mareig a sobre de collons de mico i just quan tenim el carmel a punt de boca, ens diuen que no???? Deuen estar de broma!!!! Doncs no, no és cap broma, la tripulació continua xiulant i aplaudint i felicitant-nos per la sort que hem tingut de veure un grup tan nombrós. Sort??? Hem pagat 260NZD (170€) per NEDAR amb dofins, no per veure'ls. Per nosaltres és una gran inversió, aquí anem amb el pressupost ben ajustat i no podem anar llençant els dollars.

 

"Quina sort trobar tants dofins"

El capità i la tripulació es donen per satisfets i emprenen el camí de tornada. No podem creure el que està passant. Demanem si hi ha algun tipus de compensació i ens donen un full amb totes les normes i garanties del viatge. Ho diu ben clar, en el cas de no VEURE dofins tenim dret a un viatge gratis. En el cas de no VEU-RE'N, no de no nedar amb ells. Quina decepció, frustració, impotència...

Arribem a port molt destrempats, moixos i sense saber ben be que fer ni on anar. Al final decidim passar per l-ISide i demanar alguna compensació. Ens diuen que no, que si hem vist dofins ja és això. Quina ràbia que no t'expliquin això quan tu vas a comprar un tour que ho diu ben clar, "SWIM WITH DOLFINS IN THE OCEAN". Doncs res, necessitem animar-nos una mica, i com que és hora de dinar avui farem un extra i pararem al Mc Donalds. Súper oferta per golafres com nosaltres; 4coles, 4 patates, 2 Big Mac i 2CheeseBurgers per 19,95NZD.

Dinar de golafres

Tenim pensat passar la nit aquí, a Tauranga, i demà anar a pujar una petita muntanya que hi ha. Hem demanat llocs per dormir gratis amb la furgo i ens han dit un parell. Quan hi arribem veiem que el nostre tipus de van està prohibida, així que ens quedem sense poder dormir aquí. Decidim marxar i provar sort per la carretera, sortint del poble agafem un sotrac i patam!! Tots els plats trencats. El que faltava!!!! Au a comprar mitja vaixella nova i marxar d'aquesta ciutat que ens portarà a la ruina.

Finalment arribem a Kaitaki, donem una volteta, llegim el diari amb un "senyor" del poble i anem a buscar lloc per dormir. Mentre seiem en un banc conectats a un bon wifi, ens passa una cosa ben extranya. Tres homes diferents, en tres cotxes diferents, en moments diferents, passen i ens insulten aixecant el dit cor i mirant amb mala cara. No entenem res i preguntem a dues dones que passen caminant. Ens diuen que el jovent d'aquest poble és horrible però que no ens enduguem una mala impressió, que el poble val molt la pena. A final, en una petita àrea de descans, al costat de la carretera i l'entrada del poble, parem la furgo i ens posem a dormir. Esperem que sigui una nit tranquila!!!

Llegint el diari amb el "senyor" del poble i el seu gos

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació