BALI "No és or tot el que brilla" (IND)

Un parell d'horetes de vol, no massa tranquiles, i ja som a Bali. Aquesta famosa i paradisíaca illa d'indonesia. Com que l'avió arribava a les 21:45 de la nit, vam fer una reserva d'hotel per internet, per evitar deambular amunt i avall sense saber on anar. L'hotel és a Kuta, meca del surf de Bali. Agafem un taxi a l'aeroport que, tot i regatejar (tornem a ser a Àsia) ens ha costat massa diners, 120000 Rupies ( 9,65€ ). En uns 40 minutets arribem a l'hotel. Està en un carreret no massa iluminat però ple de gent per tot arreu, ens reben amb un suc de benvinguda, preparen el check-in i ens porten a l'habitació. Aaaaaaaaaaaaaaa!!!! Si no està a 50 graus no està a cap, quina calor i humitat tan bèsties. Mirem amunt i avall buscant l'aire acondicionat però només trobem un trist ventilador. 20€ la nit per això??? quin mal!!! Deixem les motxilles i marxem a sopar.

Kuta de nit

L'hotel té una cosa bona i és que està molt centric, només uns pocs metres de carreró fosc i ja som a l'avinguda de les botiguetes i restaurants. Estem cansats i comença a diluviar així que no mirem massa res i entrem a un restaurant que sembla decent. Sopem molt bé per 143000Rp, tornem cap a l'hotel enmig d'una fina pluja i demanem un canvi d'habitació. És fàcil, vols aire acondicionat i una habitacio normal?? 10dollars més per nit. No ens fa molta gràcia però acceptem i agafem una habitació superior. A més d'aire, tenim aigua calenta, tv i una terrassa que dóna al patí de l'esmorzar. Un molt bon llit, molt nèt i endreçat.

De moment la paradisíaca Bali que ens ensenyen les agències de viatges i de la qual tothom parla com si fós una meravella del món, deixa molt que desitjar. Veurem demà si les platges surferes acompanyen i si comencem a trobar-li l'encant que diuen que té.

 

Ens llevem després d'haver dormit com angelets, quina comoditat de llit, de coixí, d'aire acondicionat... Baixem a esmorzar a l'hotel ja que, per primera vegada en tot el viatge, està inclòs en el preu de l'habitació. L'esmorzar tampoc es per tirar cohets, més aviat és per posar-se a plorar. Mini suc de taronja, dues torrades pa bimbo amb mantega i melmelada i un tè o cafè. Amb la gana que tenim de bon matí gairebé no deixem ni el plat!!

Sortim a donar una volta per Kuta, plena de botiguetes al carrer i grans botigues amb aire acondicionat de firmes internacionals, sobretot surferes com Billabong, Quicksilver, Rip Curl, Roxy... Anem passejant i esquivant els venedors i taxistes que t'ofereixen els seus productes i serveis. Fem alguna compreta impulsiva i veiem que de dia la ciutat no és millor que de nit. Arriba l'hora de dinar i parem en un semi restaurant local. És com una botiga, amb quatre taules de fusta i un mostrador ple de plats de menjar ja cuinat. Ens serveixen un plat d'arròs i nosaltres anem afegint el que volem de tot el mostrador. Al final fem un platet arregladet i força bo. Amb les begudes i tot, paguem no més 58000Rp (4,5€). A més compartim taula amb una dona alemanya, força rara, però que ens explica cosetes d'altres illes d'indonesia que són prou interessants.

Platja "paradisíaca" de Bali

Una mica de migdiadeta a l'hotel i sortim a buscar la platja de Kuta. No tardem ni cinc minuts en arribar-hi i la veritatés que se'ns cau l'ànima als peus. No sabem si som a Benidorm, Castelldefels o Lloret... La platja és senzillament lamentable, bruta i plena de restes de tota mena. Anem passejant i cada cop sembla pitjor. Hi ha quatre surfistes, les onades tampoc acompanyen, i un munt de gent local tirada per la sorra i alguns jugant a futbol. Aquí ens assentem i esperem la posta de sol.

Partit de futbol a Kuta

Per fi comença a pondre's el sol i comencem a disfrutar d'alguna cosa de l'illa de Bali...

Porteria del camp de futbol