AUCKLAND II "Futbolitis" (NZ)

Avui és diumenge, dia de futbol a prácticament tot arreu. Aquí no és excepció i l'Auckland City FC juga un partit de lliga al seu camp, el Kiwitea St. Un camp petitet però molt acollidor, amb un bar al costat de les oficines on abans dels partits serveixen un dinar popular per a tots els aficionats. Això és com un club social, on es troben aficionats, directius i jugadors abans i després dels partit. Ens quedem a dinar aquí i la veritat és que el dinar és brutal. Carn, peix, amanida, patates...

Seu del club Auckland City FC

Dinant al club

Un cop tips sortim a buscar lloc a la graderia per veure el partit. Avui l'Auckland City juga contra el Central Otago de l'illa sud. Abans del partit fan un petit homenatge a un exjugador que pateix un càncer i li queda poc temps de vida. És un moment super emotiu i la gent del club i els aficionats li fan un càlid homenatge aplaudint sense parar quan surt al camp a saludar.

Sentit homenatge

El partit es juga sota un sol de justícia, la qual cosa pot justificar la poca intensitat i continuitat en el joc. Es tracta d'un partit de la primer divisió neozelandesa i el nivell, exceptuant els dos o tres espanyols que juguen a l'Auckland City, es força baix. Al final del partit, 3-1 pels locals que continuen líders de la classificació.

Veient el partit

Quan acaba el partit marxem amb en Manel i l'entrenador de l'equip, en Ramón que també és català, a casa de l'Àngel i la Reachel, uns amics seus que viuen a prop del camp. Allà fem una barbacoa típica neozelandesa, xarrem, riem i expliquem batalletes futbolístiques. Mentre parlem, en Ramon em demana quina posició ocupo al camp i quin tipus de joc tinc. Quan li explico, i en Manel li diu que m'hauria de fitxar, hem proposa quedar-me a entrenar uns dies ja que li han marxat dos jugadors i té places per fitxar. Aquí es planteja un dilema gran. Quedar-me i tenir opcions de jugar a primera divisió neozelandesa o seguir amb el viatge somiat.

Finalment, després de parlar-ho amb la Carla i valorar les opcions, decidim marxar cap a Singapur, tal com temiem previst. Potser al març, quan aquí comença la Champions League d'Oceania, torno per provar-ho i qui sap si jugar una temporada en el futbol neozelandès. Vorem...

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació