ADÉU NOVA ZELANDA

Finalment ha arribat el dia, aquell dia que mai vols que arribi quan estàs tan a gust en qualsevol lloc. Això és el què ens passa a nosaltres amb Nova Zelanda. Un país increíble, que ens ha encantat, on hem disfrutat moltíssim de caminades, platges, volcans, animals... A més, després dels dies de furgo, hem tingut la sort de poder passar uns dies a Auckland, a casa del gran Xino Expósito, que ens ha cuidat com si fóssim germans seus. Amb tot això, no ha estat fàcil posar data de sortida, però després de molt dubtar, ja tenim bitllet. 22 de gener, destí Singapore.

Han sigut 53 dies de furgoneta, 8500 quilòmetres conduits al voltant de les dues illes i centenars de litres de gasoil consumits. L'experiència de visitar el país amb plena llibertat, sense horaris i sense una ruta exacte, ha sigut tremenda. El 90% de l'experiència ha sigut espectacular, sempre hi ha algun moment que no és perfecte, però en aquest país passa poc. De totes maneres, com que cada persona és un món i viu les coses diferents, aquí tenim el nostre resum del millor i pitjor de NZ per separat.

 

GUILLEM

Nova Zelanda és un país que m'ha deixat enamorat. La seva gent, els seus paissatges, els animals... La veritat és que m'enduc una sensació immillorable d'aquí. Per mi el millor d'aquests dos mesos ha sigut precisament això, els dos mesos. Podria destacar mil llocs, moments, imatges i experiències viscudes aquí. De totes maneres, algunes de les millors coses que he vist o viscut aquí han sigut l'excursió als llacs esmeralda al Tongariro National Park, poder veure la imatge reflexada en un llac del majestuós Mt Taranaki, conduir per carreteres espectaculars com les del riu Whanganui o arribant al Mt Cook, veure glaciars envoltats de verd durant la Rob Roy Valley Track, trobar-me amb un pingüí salvatge a només 25 cm dels meus peus o parar a dinar o dormir en llocs increíbles amb la furgo.

Podria seguir esmentant molts llocs que m'han encantat, però seria llarg i pesat jeje. Pel que fa al pitjor d'aquest país, o de la nostra experiència aquí, ha sigut descobrir que, tot i ser un país preparat per al turisme amb campervan, les facilitats no són precisament moltes. Poques o gairebé cap dutxa pública enlloc, milions de llocs amb prohibició de passar la nit per les furgos, campsites del DOC que no són més que troços d'herba on et cobren per dormir i uns preus prohibitius pel que fa al menjar als supermercats.

Però el pitjor moment del viatge a NZ, sense cap mena de dubte ha sigut la gran decepció que em vaig endur el dia que vam contractar l'excursió per nedar amb dofins i no ens hi van deixar ficar. Aquella impotència, aquella mala llet, aquella sensació de sentir-te estafat... Un mal moment que no és res, però que et fa sentir tan malament que converteix el que havia de ser un dia inovlidable, en el pitjor dia del viatge per NZ.

Dit això, crec que aquest país és perfecte per viure, cultura del treballar per viure i no a la inversa com passa en molts altres llocs. Cultura de disfrutar del temps lliure amb els amics, fent barbacoes, anant a pescar, sortint amb les motorhomes... Aquí tothom té casa, barqueta i motorhome. La gent treballa fins les 5 o 6 de la tarda i després, sigui dilluns dimecres o diumenge, surten amb la barqueta, fan barbacoes, o prenen cervesetes en qualsevol terraseta. La gent viu molt i molt bé, despreocupada, tranquila, sense estrés ni corredisses. Un bon exemple per a tots.

 

CARLA

No tinc gaire res més a afegir, la veritat és que coincidim "handred per cent" amb la opinió sobre Nova Zelanda. És un país magnífic, espectacular, impressionant! Als qui ens agrada la natura i els paissatges aquí pots disfrutar-ne cada moment. No sabria dir què és el que més m'ha agradat perquè cada lloc on hem estat ens ha robat un bocí de cor!

Les vistes des del Cape Regna, les platges llarguíssimes de sorra blanca i d'aigües turqueses, el Tongariro National Park, les muntanyes verdes i rodones plenes de xais que semblen sortides de contes, les cascades, els llacs, el llarg riu whanganui, les cales daurades i desertes del Abbel Tasman, les trobades amb animals marins, els majestuosos glaciars, els meravellosos alps neozelandesos, els fiords del Milford Sounds, els divertits pingüins, les platges ventoses del fort mar de Tasmania, les excurions pels rain forests, les balenes i els dofins, el gran Mount Cook, el llac blau Tekapo, les boniques vistes del Mount Taranaki...

Hem gaudit de tots els indrets on hem estat, dels moments magícs on et trobes sol davant el món, de les persones que hem anat coneixent i amb les qui hem compartit moments de les nostres vides, converses, riures i experiències. Hem patit pujant muntanyes i fent trekkings, però hem somiat amb els ulls oberts un cop arribats al cim.

Per mi ha estat un viatge genial i només en puc dir coses bones, a exepció dels putus mosquitets i mosquetes que colonitzen tota la costa oest de l'illa sud, una pesadilla, però res és perfecte i alguna cosa o altre havia de tenir aquest país!

Finalment marxem amb una sensació ben extranya, una mena de tristor i alegria, per una banda ens sap greu deixar aquest lloc que tant ens ha agradat i que ens ha robat el cor, i per altre banda contents d'haver vist i viscut noves experiències i amb la eufòria de seguir el nostre llarg viatge....cap on ens portarà el destí...?jeje

Bé i com no agraïr mil vegades al gran Xino Expòsito que ens ha acollit a casa seva i ens ha tractat com reis! Mil gràcies!!!

Adéu Nova Zelanda