ABEL TASMAN NATIONAL PARC "Platges" (NZ)

Ja som a un dels quatre parcs amb més renom de tot Nova Zelanda, l'Abel Tasman National Parc!!! Aquest parc disposa d'una ruta molt freqüentada, l'Abel Tasman Track, que consta de tres grans trams, d'uns 12-15 quilòmetres cadascún. La ruta la pots començar a Marahau o a Totoranui, i fer-lamcompleta en uns tres dies, parant a dormir a les cabanyes de pagament que hi ha o en tendes de campanya. Si optes per fer només un sol tram, tens l'opció de fer anada i tornada pel mateix camí, o anada en taxiboat fins al punt més allunyat i des d'allà tornar caminant. Nosaltres hem decidit la primera opció.

Comença l'Abel Tasman

El nostre tram surt des de l'últim poble accessible per carretera del sud, Marahau, i va fins a la primera cabanya de la ruta, Anchorage Hut, situada al cap de Pitt. Són 12,4 quilòmetres d'anar i 12,4 més per tornar que passen per dins del bosc i van oferint diferents caminets a diferents platges i cales.

Platjetes per anar fent boca

A les 9 en punt comencem a caminar, fa un dia esplèndid i el camí és molt agradable. Passem per un bosc espès, diferents ponts de fusta, alguns petits salts d'aigua i anem veient petites cales des de dalt de la muntanya. Els colors del mar són d'uns blaus turquesa molt bonics l'aigua és tan neta que deixa veure les roques que hi ha al fons del mar.

Abel Tasman National Parc

Més Abel Tasman

Una hora i quart abans del previst, arribem al final del nostre tram de ruta. Com que anem bé de forces i de temps, fem un trocet més i arribem a la Torrent Bay. Una platja gran, amb una caleta al costat que sembla realment d'una illa paradisíaca. El mar espectacular, roques grans foradades i molta vegetació al voltant. Aquí fem una paradeta i un intent de bany. Fa molt sol però el vent és fort i fred. Decidim empendre el camí de tornada i parar a dinar en alguna de les moltes platges que hem vist pujant.

Torrent Bay

Moreno de peus

Marxant de la Torrent Bay

A les 2 en punt ens plantem a Stilwell Bay amb els nostres entrepans i una bona cocacola. Dinem, prenem el sol, que en fa i molt, i fem el segon intent de bany. Aquí no fa vent, fa calor i el sol escalfa intensament, l'únic però és que l'aigua està glaçada. Ens remullem els peus i passegem per la voreta gaudint d'una vista genial.

Stilwey Bay

Un parell d'hores més tard seguim el camí de tornada cap a la van. Queden uns 7 quilòmetres i les cames ja comencen a estar cansades. En una horeta i mitja més ens plantem al pàrquing on haviem deixat la furgo i marxem en busca de lloc per passar la nit. El trobem a la carretera, just darrere d'una altra campervan que ja està aparcada. Baixem i preguntem si els molesta que ens quedem allà. Són una parella d'alemanys joves que curiosament passen 53 dies en campervan per NZ, els mateixos que nosaltres. Amb ells ens quedem conversant i veient com el dia es va acabant.

Abel Tasman acabat

Per sopar la Carla prepara una de les seves truites de patata i ceba que tant trobavem a faltar. Acompanyada d'un pa amb tomàquet i d'una cerveseta negra neozelandesa, es converteix en un grandíssim sopar.

Quin gran sopar

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació