WESTCOAST "Camí dels Glaciars" (NZ)
El Bixu i el Pingu decidint què esmorzen
El primer però, visitar el barber aprofitant que en aquest poble n'hi ha un de mític i molt econòmic (16NZD). És molt complicat explicar a un home d'edat avançada, que talla els cabells a gent de la seva mateixa quinta, que vols un pentinat una mica més modern que els que porten ells. De totes maneres, sembla que ens entenem i en poc més de 10 minuts l'home m'ha esquilat com un xai. La forma del pentinat l'ha clavat, però el que ha entès per no tallar-lo molt ja és una altra cosa. Ja tornaran a créixer.
Barberia a Motueka
Un cop passat el tràmit de la peluqueria emprenem la marxa cap a la regió dels Nelson Lakes, per visitar els llacs Rotoiti i Rotoroa. Arribem al primer a l'hora de dinar, el llac és magnífic, estem sols i fa prou bon dia. Decidim teure la barbacoa i fer-nos uns xoricets amb mongetes. Quan estem gaudint del paissatge i jugant amb una petita família d'ànecs, comencen a aparèixer milions de mosquetes i mosquits que ens cusen a picades a una velocitat terrible. Ens obliguen a ficar-nos dins la furgo, dinar amb tot tancat i marxar pitant del lloc. Llàstima de mosquitets i mosquetes que ens han desgraciat el dinar.
Llac Rotoiti
Barbacoa a peu de llac
Quina família tan simpàtica
La següent parada la fem a Westport, un poble sense res especial on carrèguem el dipòsit de benzina a preu d'or i omplim de gas la petita bombona de la cuina. A partir d'aquí més de 150 quilòmetres sense cap gasolinera, d'aquí que ens hagi costat tan, però era imprescindible perquè ja anavem en reserva. A més, comprem unes pomes en un lloc de carretera on hi ha una bústia, un cartell amb el preu i les bosses amb les pomes. Agafes, pagues a la bústia i te'n vas. Tot un exemple de civisme i bona fe.
Parada de fruita a la carretera
A partir d'aquí comença la carretera 6, la de la costa, que va vorejant el mar de Tasmània fins a arribar al primer glaciar. En aquesta carretera fem una parada a la Tauranga Bay per veure una colònia de foques que hi viu habitualment. Una caminadeta fins a un mirador que ens recorda que estem lluny de casa, i que ens mostra una decena de foques vivint damunt les roques.
Lluny de casa i amb el cabell mooooolt curtet (semblo el wal)
Foques a l'aigua i camuflades per les roques
Després de la visita i veient que es comença a fer fosc, decidim parar a dormir al primer lloc a la carretera que trobem. Ens costa una mica, però acabem trobant una curva, amb un bon troç de gravilla i uns matolls on amagar la furgo per passar la nit.
Ens llevem amb un sol escandalós, la nit ha sigut freda i s'agraeix tanta escalforeta. Esmorzem i reprenem la marxa. La nostra primera parada és a Punakaiki, on visitem les famoses Pancake Rocks and Blowholes. Unes formacions rocoses molt curioses, just al damunt del mar de Tasmània, que amb marea alta fan esclatar l'aigua d'una manera brutal.
Pancake Rocks
Moment en que esclata l'aigua als Blowholes
Un parell d'horetes més de camí i arribem a Hokitika. Un poble petit, força encantador, que recorda una mica un poble del "lejano oeste". Parem a demanar informació de la zona a l'I-side i aprofitem per comprar una paperina de patates fregides en un "Fish&Chips" típic de la zona. Per acompanyar les patates, una tarrineta d'all i oli, un bon xai a la brasa i una mica de pa torrat. Ha quedat un molt bon dinar.
Xai i pa torrat a la brasa
Amb la panxa plena ens desviem un pèl de la ruta per anar a visitar la Hokitika Gorge Swingbridge. Una gorga amb un pont penjant que travessa damunt d'unes aigües tant blaves que semblen tenyides expressament. El color però, es deu als sediments del riu que la forma. Pot semblar que hem maquillat les fotografies o que hem aplicat color, la pura veritat és que l'aigua és d'aquest color.
A punt d'entrar al pont penjant
L'aigua del riu. Real, real, real!!
Contemplant el bonic paissatge
Un trocet més enllà veiem un desviament cap a unes cascades. Com que tenim tot el temps del món i ja hem decidit que intentarem passar la nit per aquí els voltants, ens hi dirigim per veure què tal. La cascada no és gran cosa, no baixa molta aigua ni és excessivament alta, però l'entorn on s'ubica és una zona molt verda, i força maca. No passem massa estona però ha estat bé fer una ullada.
Dorothy Falls
Anem més bé de temps del què creiem i podriem arribar fins al poble de Ross, el següent destí. Pel,camí però trobem una àrea de picnic sense cap cartell de prohibit acampar. Parem, aprofitem per fer una caminadeta per una antiga via de tren reformada en sender que porta fins un llac, sopem i ens quedem a passar la nit.
Antiga via de tren
Observant el llac
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada