WELLINGTON-PICTON "El Ferry" (NZ)

Baixem direcció cap a Wellington, on agafarem el ferry que ens portarà a l'illa sud. De camí tot és pluja i molt vent, així que tardem més del que esperavem. Tot baixant fem una paradeta a Levin, aprofitem que hi ha una biblioteca enorme amb wifi gratuït, per connectar-nos una estoneta amb la família i mirar d'actualitzar una mica el blog. A més, a la biblioteca també hi ha endolls que utilitzem per carregar les bateries de la càmera i per comprar els bitllets del ferry cap a Picton(port de l'illa sud). Travessar l'estret de cook els dos i l'autocaravana ens costa 263NZD, no és barat, però més endavant entendrem per què.

Arribem a Wellimgton a les 7 de la tarda, plovent a bots i barrals i amb un vent que ho fa trontollar tot. Busquem un aparcament prop de la ciutat on ens han dit que podem passar la nit sense pagar. Efectivament, en un raconet, just davant del mar, amb una zona verda i una banys públics, trobem un parell de campervans aparcades a punt per passar la nit.

Esmorzant a Wellington

Al matí ens llevem amb un dia ben assoleiat, esmorzem fora de la furgo amb bones vistes de la platja i del mar. Ens posem roba de "city" i anem a voltar per la capital de NZ. El vaixell que ens ha de portar a Picton no surt fins les 14:30, així que tenim estona per voltar. Potser massa i tot, perquè en pocs minuts ja hem trobat una botiga de roba de muntanya i ja ens hem gastat els primers dollars neozelandesos en un jersei i un parell d'impermeables bons. Al sud ens han dit que plou força, i que per fer les caminades s'ha d'anar una mica equipat.

Ferry Interislander

A l'hora que toca ens presentem al port i carreguem la van al vaixell. El trajecte dura unes quatre hores, les dues primeres només es veu mar, però les dues últimes ens han dit que valen molt la pena. Un cop a bord aprofitem per fer un cafetó, menjar algunes galetes i passar l'estona llegint i xerrant. Quan estem a meitat de trajecte, sortim a la terrassa de dalt de tot del vaixell. Fa mooooolt vent però al solet s'està bé, a més aquí podem estrenar els nostres nous impermeables/paravents.

A la terrassa del vaixell amb i permeables nous

El paissatge que tenim al davant ens deixa sense paraules, estem navegant per l'estret de cook, passant pels fiords de Malbrought, platjes de pel.lícula, muntanyes i verd per tot arreu. Els blaus turquesa de l'aigua, les petites cales amb sorra daurada i verdes muntanyes del davant, són realment fascinants. Ara entenem perquè el bitllet és car. Estem creuant d'illa a illa, i amés estem disfrutant del que podria ser un creuer pels fiords noruegs o similar. La veritat és que disfrutes tant del trajecte en vaixell que fa que es converteixi en una part més del viatge i no en un simple tràmit per passar de nord a sud.

Vistes de l'estret de Cook

Travessant de Wellingot a Picton

Un cop a Picton ens dirigim cap a la punta més al nord de l'illa sud, just als fiords que hem anat veient des del vaixell. En aquesta zona hi ha una ruta molt popular, la Queen Charlote Track, que passa entre mig dels fiords de Queen Charlote i Kenepuru. Per fer-la al complet es necessiten entre 3 i 5 dies caminant, i dormint en les zones d'acampada que hi ha al llarg del recorregut. Per fer-la per trams, es necessita contracatar taxis aquàtics que et porten a l'inici o et recullen al final de cada tram. Aquests taxis són excessivament cars (35-40NZD per cap), així que nosaltres hem decidit que farem un tram de la ruta i quan ens cansem girarem i tornarem pel mateix camí.

A la carretera cap a la Queen Charlote Track

La carretera que porta fins a l'últim punt accessible amb cotxe és tant espectacular com infernal. Enllaça curva darrere curva, amb un pendent força important i alguns trams de gravilla. També és cert que cada cop que podem apartar la mirada de la carretera, disfrutem l'imatge d'estar creuant pel mig dels fiords. Només són 65km però el temps estimat que marca el cartell és de gairebé dues hores. S'està fent fosc i decidim parar a dormir al costat de la carretera, a uns 20km del pàrquing on iniciarem la ruta. El lloc té una vista fantàstica del mar i la muntanya.

A punt de dormir

Al matí ens llevem, esmorzem i acabem de fer els pocs quilòmetres que ens falten per començar a caminar. La carretera cada cop és més complicada i els últims quinze quilòmetres són de grava únicament. Al cap d'una estoneta arribem al lloc on es deixen els cotxes, aparquem i comencem a caminar.

 

Desperta-se així...

La ruta va resseguint el mar. Hi ha trams de bosc espès, semi tropical, molt humit i ple de rierols. I altres amb vistes del fiord del davant, del mar i de petites cales només accessibles per mar. Caminem durant una estoneta fins a trobar una platjeta on s'hi pot accedir a peu. El lloc és idílic. Aigües cristalines, colors blau verdosos, i unes muntanyes al davant que no s'acaben mai. Fa solet però, com a tota Nova Zelanda, molt vent. L'aigua no està freda i dubtem si remullar-nos en un lloc tan singular, però el vent és fred i ens fem enrrere.

Platja a la Queen Charlote Track

Sorra, aigua i verd fins el mar

De tornada cap a la van trobem un ocell curiós. Primer, de lluny, ens sembla un kiwi, però un cop al davant veiem que no hem tingut tanta sort. De totes maneres aquest també és un ocell únic aquí Nova Zelanda. S'assembla al famós kiwi ja que tampoc té ales i no pot volar. Va fent saltironets pel camí i acaba aturant-se just als nostres peus. És un ocell curiós, ens fa cops de bec a les vambes i menja galetes de la mà de la carla. Ens ha fet gràcia tot i no ser un autèntic kiwi neozelandès!!

La caminada no ha sigut tan espectacular com esperavem, però ens ha servit per estirar les cames, veure els fiord des de dins, conèixer un nou ocell i gaudir d'unes magnífiques vistes des de la carretera. Tan boniques són que decidim parar a dinar en un revolt qualsevol. Traiem la taula i les cadires, preparem uns llacets al pesto, un vinet blanc i bon profit.

Dinant en un revolt qualsevol

Aprofitem per fer uns quilòmetres més direcció Nelson, una ciutat gran on volem parar a dormir ja que demà al matí hi ha un mercat de roba, música, artesania i productes frescos, que té molt nom a la zona. A més necessitem una bona dutxa i esperem trobar algún lloc on trobar-la en aquesta ciutat. No trdem massa a arribar, i el primer que fem és preguntar per la piscina municipal a un home que, molt amablement, ens indica el camí. Arribem a 3/4 de 8 i ens deixen dutxar per 5NZD tots dos, però tanquen a les 8. Dutxeta ràpida però agradable i llestos per buscar lloc per dormir.

A la ciutat està prohibit a tot arreu, i la zona on es pot ens han dit que no és molt segura. Sortim de la ciutat buscant una carretera secundària on parar, però aquí només hi ha una carretera estatal i no hi ha llocs per parar. Comencem a estar preocupats perquè es va fent tard, ens anem allunyant i no sembla que avui poguem dormir enlloc. Quan són les 10 de la nit, cansats de buscar i afamats, veiem un cartell que anuncia un càmping amb parceles amb electricitat per una campervan i dos adults a 20NZD. No dubtem i entrem per fer nit aquí. No ens agrada pagar per dormir, però avui no hem tingut més remei.