WANAKA II "El paissatge" (NZ)
Camí de la Rob Roy Valley Track
Deixem la furgo a l'aparcament i comencem a caminar. Primer uns prats verds amb vaques, rius, muntanyes... De cop ens trobem amb un pont penjant, llarg, d'un sol carril i força mogudet. La cosa comença divertida. De seguida deixa de fer riure i comença una ascenció una mica dura.
Inici de la ruta
Travessant el pont penjant
Pugem i pugem sense parar, la veritat és que aquest tram és força dur. Anem seguint el riu que baixa amb força formant forts ràpids. Caminem per dins del bosc, creuem algun rierol i, de sobte, ens plantem a un petit mirador. Tenim el glaciar gairebé a tocar. Aquesta imatge fa intuïr que valdrà la pena arribar fins a dalt de tot.
El glaciar des del primer mirador
Uns trenta minuts ens separen del final de la ruta. Portem una horeta caminant, tot i ser poca estona, la pendent és elevada i cansa bastant. Però mai hauriem agraït tant arribar a dalt com ho agraïm només sortir del bosc on caminem. El què tenim davant són unes vistes del més impactant que hem vist mai, en directe. A l'esquerra tot verd, amb una cascada gegant. Al davant un glaciar blanc immaculat fonent-se i formant cascades per tot arreu, i a la dreta gel, gel i més gel.
Panoràmica del que tenim davant
Un glaciar immaculat
La persones que hem arribat fins aquí seiem, no parlem, només observem i gaudim del que la natura és capaç d'oferir. A més, tenim la sort de sentir un gran espetec, mirar amunt i veure un troç de gel caient en forma d'allau. És el màxim que podiem demanar. Ben satisfets del que hem viscut tornem cap avall. Afamats, ens preparem una mica de pasta i ens la mengem al pàrquing mateix, recordant el que acabem de veure fa uns instants.
Sense paraules
Amb la panxa plena emprenem el camí de tornada, 45 minuts de gravilla, atravessant alguns rius amb la furgo i menjant pols dels cotxes que anem trobant. Un cop a Wanaka traiem les tovalloles i ens estirem a pendre el sol al costat del llac. Es respira molta tranquilitat, fa un bon sol, però l'aigua és freda com el gel.
Relax al llac Wanaka
Avui no sabem molt bé que fer, si tirar cap avall o quedar-nos una nit més en el cricket-càmping d'ahir. Amb el bon dia que tenim davant, i tenint en compte que aquí és clar fins les 10 de la nit, decidim tornar al càmping, dutxar-nos, obrir unes cervesetes i gaudir del no fer res.
Quan arribem, un nen amb un barret de pare noel i una campana, ens reclama la atenció. Resulta que, avui, la gent del poble ( mares i nens ) canten nadales pels carrers i també ho fan aquí, dins del càmping. Entrem, aparquem, ens obrim les cervesetes i asseguts a l'herba del camp escoltem nadales amb pantalons curts i xancletes. Quina sensació tan extranya!! El millor de tot és l'escenari, un camió amb la part del darrere al descobert, una mica de palla i les dones assegudes cantant al costat d'un pare noel.
Nadales camioneres
Per si l'espectacle no ens hagués sorprès prou, quan acaben de cantar es despedeixen, passen la cortina del remolc i se'n van carretera enllà. Mares, nens, pare noel i elements d'atrezzo, queden tancats al remolc fins a nova actuació. Ha sigut boníssim això!!
Acabant l'actuació
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada