REGIÓ DE HAAST "Pluja, pluja i més pluja" (NZ)

De bon matí dia gris, núvols i pluja. Aquesta regió tan plujosa ens està cansant una miqueta ja. Però si no plogués així no hi hauria els paissatges que hi ha, així que emprenem la marxa desitjant que, almenys, la boira espessa vagi marxant.

Avui aprofitarem per fer carretera i visitar algunes cascades i algunes platjes on diuen que a vegades hi ha pingüins i potser alguna balena. Estem emocionats però sabem que és molt complicat. La primera parada que fem és a la Monro Beach. Aquí, de juny a decembre, s'hi pot veure una espècie de pingüins típics de Nova Zelanda. Fem els 35 minutets de caminada sota la pluja i al arribar trobem la platja deserta, només algunes roques, el violent mar de Tasmània, alguns troncs arrastrats per l'aigua i una foca que marxa tímidament cap al mar. Ni rastre dels pingüins. El lloc però no deixa de tenir un encant especial en un dia gris com el d'avui.

Una foca marxant de la Monro Beach

La Carla a la recerca de pingüins, sense sort

Tornem a la furgo per fer uns quants quilòmetres més. Avui ens agafarem el dia amb calma i anirem baixant direcció Wanaka, on tenim un parell d'excursions maques per fer i potser alguna dutxeta si tenim sort. La següent parada és al mirador de Knights Point, des d'on a vegades es veuen balenes i foques al mar. El mirador té unes vistes brutals però la boira i la falta de fauna marina el fa menys atractiu.

Knights Point

Seguim una estoneta més per la carretera que atravessa la regió de Haast fins a arribar al poble que duu el mateix nom. Aquí visitem l'oficina d'informació i un petit museu que hi ha alla mateix. Explica la història de la regió, hi ha algun kiwi dissecat i una rèplica d'un bosc pluvial.

Al museu de Haast amb posat interessant

Aquí ens voliem desviar cap a la Jackson Bay. Un poblet de pescadors que hi ha a 50 quilòmetres de Haast, on també s'hi poden veure pingüins i vistes dels alps en dies clars. A més hi ha una caravana-restaurant on serveixen un dels millors fish&chips del país, en una terrassa espectacular. En vista del temps i de la boira que hi ha, creiem que no és el millor pla. Continuem el camí cap a Wanaka però ens desviem per veure les Roacing Billy Falls, unes cascades que s'observen de lluny però que entre el verd de les muntanyes, el blau del riu i el blanc de l'aigua que desprenen amb força, fan un marc força bonic. La pluja però torna a aparèixer amb força i la visita és fugaç.

Roacing Billy Falls

Un trocet més avall, trobem un trencant que indica les cascades Thunder Creek. Plou a bots i barrals i ens fa molta mandra baixar. Fem un esforç i, sense massa espectatives anem a veure-les. Per arribar-hi caminem altre cop per un bosc pluvial. Aquí ja hi estem acostumats perquè aquesta zona és tota així, però no deixa de ser una passejada genial.

Camí de les cascades

Contemplant les Thunder Creek Falls

Pocs metres més endavant trobem un riu que baixa amb força entre roques i troncs caiguts. Al capdamunt el riu, les Fantails Falls, unes altres cascades de la zona. Tornem a fer una paradeta, ens posem els impermeables altre cop i gaudim d'aquests salts d'aigua.

Les Fantail Falls

La furgo té set i demana gasolina urgentment. Queden quatre gotes de gasoil i encara uns 60 quilòmetres per fer. Parem a Makarora, última gasolinera fins a Wanaka. Per mala sort nostra, tanquen a les 5 i són 2/4 de 6. Al costat hi ha un bar, entrem a preguntar i ens diuen que fins demà a les 8:30 res de res. L'home ens ofereix allotjament en una parcel.la amb llum i dutxes per 28NZD els dos. No està malament, però 18 quilòmetres més avall hi ha un campsite per 12NZD als peus del llac Hawea i envoltat dels alps. Així que decidim no passar la nit però demanem si hi ha Wifi per fer un passtisset i un cafetó. Ens respon que sí, agafem el passtisset, cafetó no perquè surt de pressupost, i ens asseiem en uns comòdes sofàs. Quan estem instalats i ja hem pagat el passtís, l'home ens diu que pel wifi també hem de pagar. Quins collons!!! Doncs res, sense wifi ens mengem el passtís i marxem cap al campsite.

La previsió del temps diu que demà al migdia ha de fer bo, per tant avui sí que pagarem per dormir perquè ens llevarem tard, esmorzarem tranquil.lament i gaudirem del paissatge que, per la pinta que fa ara, ha de ser brutal.

Vista des de la furgo del llac i els alps de fons

La Carla prepara un suculent sopar a base de verdureta i tomàquet amb tonyina. Ara només ens queda esperar que la furgo aguanti els 50 quilòmetres que ens separen de la gasolinera més propera. Creuem els dits!!

Bon profit!!!