NORTHLAND " Dia espectacular" (NZ)
Campsite de taputaputa bay
El Bixu menjant botifarra amb seques
Aquest matí ens hem llevat més d'hora, fa sol i tenim moltes ganes d'aprofitar el dia. Treiem la taula i les cadires de camping i esmorzem fora, amb vistes a la platja. L'esmorzar no és res de l'altre món, però aquest entorn fa que el disfrutem com mai. Un cop esmorzats, una dutxeta d'aigua freda a l'aire lliure i sortim en busca del far de Cape Regna.Arribem al far i no tenim paraules. Les vistes espectaculars, al davant mar i oceà, a l'esquerra unes dunes de sorra brutals, i a la dreta i el darrere, unes muntanyes verdes que fan goig. Aquí estem a molts kilòmetres de casa com indiquen uns cartells on hi ha ciutats del món. Barcelona no hi surt, però de Londres som a més de 18000km.
Lluny de casa
A més, des d'aquest punt es pot observar un fenòmen poc habitual. El mar de Tasmània que arriba per la zona oest amb aigües turqueses i violents, xoca amb l'oceà Pacífic que arriba amb aigües meés fosques pel cantó est. És una imatge fotogràficament difícil de captar, però in situ es veu perfectament la línia on xoquen els dos mars, amb uns grans bassals d'espuma entre els xocs de les onades.
Mar de Tasmània i oceà Pacífic xocant
Després d'aquesta experiència única i tan gratificant, anem direcció sud per veure les dunes més grans d'aquest país. Quan arribem i mirem endavant sembla que siguem en un autèntic desert africà. Al girar-te però tens verd per tot arreu. La sensació és molt extranya però és una cosa genial. A més, aquí lloguem dues taules de bodyboard per llançar-nos dunes avall.
A punt de baixar per les dunes
Un oasis en mig del desert
Plens de sorra per tot el cos continuem explorant la zona de Northland i ho fem parant a veure una de les platges amb la sorra més blanca que hem vist mai. Aquí són platjes de gran extensió, amb marees que pugen i baixen en poca estona i molts metres amunt i avall. Els verds i blaus de l'aigua són molt intensos, i passem una bona estona fotografiant tot el que veiem sense dir gaire res perquè costa descriure un lloc tan bonic.
Caminant per la White Sand Beach
La deserta White Sand Beach
Al costat d'on hem aparcat la van, hi ha una autocaravana gran, amb bandera neozelandesa i un gos per allà rondant. Un home gran, amb samarreta sense mànigues i pantaló curt, fort i amb cara de ser home de mar, se'ns acosta i ens diu si tenim 45 minutets per estar allà. Sorpresos li demanem per què, i ens respon que està pescant amb una tècnica peculiar i que treurà un bon peix per menjar. Evidentment ens esperem tot conversant amb ell i la seva dona. Dos jubilats neozelandesos que aprofiten de tant en tant per sortir amb la seva autocaravana a passar uns dies pescant i gaudint del seu país.
El Bixu gaudint de la White Sand Beach
Anem cap la vora del mar on l'home hi té un sistema de fil de pescar enrotllat. Dins el mar hi té 25 hàms, repartits en els últims 25 metres dels 2 km de fil que hi ha. A la punta del fil, un estel lligat d'uns 40m d'alçada i un metre i mig d'amplada, que fa de guia per saber on és el final. Comença a recollir mentre la dona va enroscant. Per la cara que fa sembla pesat, va fent viatges amunt i avall anar recollint tot el fil. Al final comencen a sortir els hàms. Alguns encara amb l'esquer, d'altres sense res, fins que en surt un amb un bon peix platejat, amb el cap rosat i els ulls molt grans. És un snapper ens diu. Segueix recollint i en surt un d'igual però una mica més gran. Quan ja semblava acabat, arriba un animal extrany, de lluny no s'aprecia ben bé què és, però al tenir-lo al davant es veu clarament. Es tracta d'una "ralla" o un peix manta, tampoc hi entenem molt. Aquesta la torna al mar perquè no és per menjar.
L'home traient la "ralla" del mar
L'snapper acabt de pescar
A la sorra mateix, l'home treu un troç de fusta, un ganivet i amb una traça inusual, pela el peix de cap a peus i en treu uns quants filets llestos per menjar. Llença l'espina a la sorra que desaparaeix de seguida en mans de les oportunistes gavines. Hem quedat al.lucinats. Al tornar cap a la van, la dona ens diu que li donem un plat i ens obsequia amb dos filets d'snapper fresc fresc.
Pelant el peix a la sorra mateix
El cuinem allà mateix perquè nosaltres encara no hem dinat. L'home s'obre una cerveseta i seguim conversant mentre nosaltres fem el peix i la dona ens explica on hem d'anar de nova zelanda. Quan anem a dinar es despedeixen i se'n van amb l'autocaravana carreterà enllà.
Amb els pescadors neozelandesos
Nosaltres obrim un vinet, preparem la taula amb unes vistes sensacionals i menjem, el que se'ns dubte és, el peix més fresc que hem menjat mai. Sembla una barreja entre daurada i lluç, i està realment bo. Mentre disfrutem d'aquest plat, arriba una parella de mitjana edat a buscar el cotxe que tenim al costat. Porten un cubell ple però no sabem de què. Els hi diem si han tingut bona pesca i ens ensenyen que han anat a recollir cloïses a la platja. Són grans i fan una pinta més que bona. La dona ens diu que són bones per menjar. Ens en treu un bon grapat, ens explica com es fan, i les cuinem allà mateix, a la van. Peix fresc, cloïses acabades d'agafar, vinet blanc i vistes de postal, més no es pot demanar.
Un dinar sensacional
De tornada cap avall, parem per veure un tram de la mítica Ninety Mille Beach. Una platja on s'hi pot circular sense pagar. La sensació d'anar per la sorra i fins i tot per l'aigua del mar ha de ser genial. Nosaltres no ho podrem fer. La van no és el millor vehicle i a més, tot són cartells d'advertència de la perillositat del terreny degut a les "arenes movedisses" que hi ha.
Ninety Mille Beach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada