MOUNT COOK II "L'excursió" (NZ)
Sortim del campsite, a uns 750m d'altitud, comencem a pujar per un caminet que va fent esses per la muntanya. De cop, comencem a pujar escales, una darrera l'altra sense parar. En molt poc troç pugem un desnivell brutal. És esgotador, duríssim. Jo tinc un parell de pajares i em plantejo tornar a baixar. La Carla també pateix però al mateix temps està disfrutant del paissatge.
El llac glaciar i el cim del Mt Cook de fons
Quan gairebé estic a punt de desistir arribem a un petit cim. Sembla que ja som gairebé a dalt de tot i que tindrem la recompensa de veure les dues valls desde dalt. Amb un últim esforç arribem a un punt perillós. Davant tenim una rampa de gel i neu força dreta, i al final el cim. Anem amb calçat d'estiu, roba de poc abrig i no portem ni pals ni grampons ni res. No volem arriscar ni un pèl, així que per nosaltres l'excursió acaba aquí. Ens fem quatre fotos a la neu i observem alguna caiguda dels qui intenten baixar des de dalt. Definitivament hem fet bé. Aquest no és un tram apte per a qualsevol calçat ni equipament.
Fi de trajecte
Envoltats de roques i neu
Iniciem la baixada i parem a pocs metres d'on erem. Aquí les vistes són espectaculars i la gana ja apreta. Ens estirem, gaudim del glaciar que tenim a l'esquerra, el Mt cook al davant i l'entrepà i la coca-cola a les mans. Ens hi estem una bona estona, ha sortit el sol i la temperatura és molt agradable. Mentre observem el Mt cook, li anem trobant forma de cara, amb dos grans bosses de gel prop del cim, fen d'ulls, una de més a sota que forma un nas, i una gran esquerda que sembla una boca. Potser l'alçada ens fa desvariejar, però des d'aquí ho sembla de veritat.
El Mt Cook als nostres peus
La Carla encara té forces per saltar
Amb la panxa plena i les cames descansades continuem la baixada. Queda un tram de petita tartera i roques que hem grimpat, abans d'arribar a les fatídiques escales. Hem decidit comptar quants esglaons hem pujat per arribar a dalt, així que ens dividim les escales per trams i anem comptant. Quan arribem a baix no podem creure els esglaons que han sortit. Ni més ni menys que 1886 esgalons!!!!!!!!!!!!! Amb raó la pujada ha sigut tan bestial. En només 4 o 5 quilòmetres hem pujat 1200 metres de desnivell amb 1886 esglons i en 1h i 45 minuts. Sens dubte, per mi, una de les excursions més dures de la meva vida!!!
Tot esforç té recompensa
Un cop a baix, i una mica més descansats, anem a fer-nos una dutxeta calenta. Al poble del Mt Cook hi ha unes dutxes públiques que per 2NZD et dóna 5 minutets d'aigua calentona. Seguim direcció el llac Tekapo, un altre llac blau intens com el Pukaki. Aquest color, segons la guía, es deu a uns sediments farinosos de les roques per on passa el riu que els nutreix. Efectivament, el llac és d'un blau turquesa impactant. A més, pel voltant està ple d'unes flors típiques d'aquí, liles, blaves, blanques...
Flors al voltant del llac
És el meu blau...
Aprofitem que fa bona tarda per preparar-nos un berenar-sopar una mica americà. Un parell d'hamburgueses complertes i una bona coca-cola. Amb les vistes que tenim davant, tot agafa un gust especial.
Bon profit!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada