KAIKOURA "Llagosta per cap d'any" (NZ)

31.12.2012. Últim dia de l'any per tothom, a Olost, a Vic, a Vilanova, a Llavaneres, a Son Cervera, a Barcelona, a tot arreu. A Nova Zelanda també. Nosaltres voliem cel.lebrar-ho d'una manera diferent aprofitant que aquí és estiu. Així que hem decidit agafar un vaixell que ens porti durant quatre horetes a veure balenes al mig del mar. De fet, el vaixell el teniem reservat pel dia 31 a les 6:45 del matí, i després d'una matinada descomunal, arribem i ens diuen que ens l'han cancelat. Que si volem podem anar-hi el dia 1 a les 7:15. Per tant l'últim dia de l'any no farem res especial, però si el primer dia del 2013, si tot va bé.

Com que no tenim vaixell, però fa un dia sensacional, anem a fer una ruta per la costa, caminant, que dura unes tres horetes i quart. Anem passant entre mig de camps, amb vaques pasturant, amb l'oceà al fons amb un blau inusual. Durant la caminada veiem foques, ocells, i un munt de cales genials.

 

Bahía de Kaikoura

Cales de Kaikoura

Quin paissatge tan genial

El dia està molt despejat, però de cop arriben uns nuvolots grisos i deixen anar un petit ruixat. Només són cinc minuts, i ens permeten una estampa espectacular. Davant nostre s'alça un interminable arc de sant martí, amb uns colors lluents i un principi i fi ben definit. Si l'haguessim volgut dibuixar, no crec que hagués quedat molt millor que a la realitat.

Panoràmica de l'arc de Sant Martí

Un cop passat el ruixadet i vist aques preciós arc de Sant Martí, continuem caminant, amb un sol infernal, cap al port antic de la ciutat de Kaikoura. Aquí és on tots els habitants del poble desembarquen les seves petites llanxes i barquetesper sortir a pescar. Arriben amb els cotxes, acosten el remolc al mar, deixen lliscar la barca i marxen mar enllà. Ens quedem una estoneta veient-los arribar i marxar. Hi ha una activitat frenètica i no paren de desembarcar i arribar barques del mar. De sobte, un home gran se'ns acosta i ens demana com van les vacances. Li responem que bé, que el país ens està encantant, i ens diu que si hem provat mai l'exquisitessa de la regió de Kaikoura, la llagosta. Li diem que ens agrada molt però que aquí no l'hem tastat, ens fa acostar a la seva barqueta, ens ensenya una caixa plena de llagostes acabades de pescar, i ens en dóna una que fa més d'un pam. No podem creure el què ens està passant, ens regalen una llagosta, viva, sencera, ens expliquen com l'hem de cuinar i marxen com si no hagués passat res. Quin país tan genial!!!! Doncs res, que marxem amb una bossa, amb la nostra llagosta viva cap a la furgo. La posem amb aigua de mar peruquè no se'ns mori i anem a seguir voltant.

Llagosta a la pica de la furgo

Aprofitem per fer una mica d'internet, desitjar un bon any a la família i actualitzar blog, twitter i aquestes cosetes. Quan ens n'adonem és hora de dinar, així que anem cap a la furgo, busquem un lloc per parar i ens posem a cuinar la primera, i potser única, llagosta de la nostra vida. Primer la posem amb aigua dolça durant 30 minutets. Quan ja no belluga, la posem a bullir i esperem el temps que ens han dit. Quan la treiem fa una oloreta i té un color que mmmmmmm....

Fent bullir l'olla

Traiem un vinet blanc, dues copetes que tenim, una bona amanideta d'enciam i un lloc força elegant per cel.lebrar el nostre cap d'any. No sabem si tindrem una bona entrada d'any, però en sortim per la porta gran.

Dinar de Cap d'Any

Disfrutant com mai...

Després d'aquest suculent dinar fem una petita migdiada a peu de platja. El mar està una mica mogut, però amb uns colors molt guais. Ens aixequem i anem a les piscines de Kaikoura. 3NZD d'entrada cadascú que la Carla aprofit nedant una estona i jo per fer-me una dutxeta. La única pega és que no hi ha aigua calenta i no ho sabiem. També va bé per despejar-nos una mica, que després del vinet...

Despertar de la migdiada així...

Arriba el vespre i veiem que aquí no hi ha massa ambient. La gent fa vida normal, sopen a les 7 i després van a fer alguna cervesa als pubs que hi ha. De totes maneres tot està pràcticament buit, suposem que la gent ho cel.lebra més a casa i no tan pel carrer. Aprofitem que fa molt bo i ens comprem un típic fish&chips, una beguda típica d'aquí i anem a fer el nostre particular cap d'any.

Fish&chips, L&P i coca-cola

Quan ja acabem de sopar, comencem a recollir però unes afamades gavines fan la feina per nosaltres. Ens hem d'aixecar i marxar perquè del nomres apareixen un munt d'ocellots xisclant i barallant-se per un troç de peix.

Compartint el sopar

En fi, que no sabem si aguantarem fins les 12 o no. A més demà ens hem de llevar d'hora per anar a veure balenes i potser toca anar a dormir. Bonanit, bondia o bon hora que sigueu. Però sobretot...

Molt BON ANY a thotom!!!!!!!