FIORDLAND II "Milford Sound" (NZ)

A les 7 del matí estem llevats, vestits i apunt per anar cap al nostre creuer pel Milford Sound. Fem el trocet de carretera que ens queda per fer, tenim la sort que ja està oberta i que trobem el semàfor del túnel de Hommer en verd. Aquest tunel, d'un sol sentit, llarg, estret, baix, fosc i amb una baixada que sembla que vagis a una mina, és la porta d'entrada al fiord. Passes d'estar dalt de les muntanyes, a arribar al nivell del mar, francament fa una mica de por, però les vistes a la sortida són brutals.

Arribem abans del previst a l'aparcament on deixem la furgo per agafar el vaixell. Aquí esmorzem, ens ben abriguem perquè fa molt fred i anem a buscar els nostres bitllets. Hi ha varies companyies per fer el creuer, cada una ofereix coses diferents però acabes veient el mateix. La nostra, la Jucy Cruises, té el creuer més econòmic de tots, 50NZD cadascú, amb cafè, tè i un muffin gratuït, a bord. A les 9:15 sortim de port en un vaixell molt petit.

El nostre "creueret"

Asseguts a fora, comencem a disfrutar d'un paissatge impressionant. Els fiord és força estret, i les parets que tenim al costat són molt altes. La sensació d'immensitat és brutal. La ruta del creuer va parant en varis punts on hi ha coses interessants, cascades, colònies de foques, parets verticals... Al final, s'arriba a mar obert, al Mar de tasmània, on el vaixell gira i empren el viatge de tornada passant per llocs diferents als visitats.

Cascades del Miford Sound

Mar i muntanya

Paret vertical impressionant

Mentre el vaixell va circulant, una home va explicant tot el que veiem. Arriba un punt on ens aturem i passem molt lentament amb el motor apagat. Hi ha una colònia de foques en una roca prenent el sol. Tothom disfruta del moment relaxadament fins que el motor es torna a engegar i apareix una cascada gegant al nostre davant. El vaixell es posa a sota de ple, la gent córre a munt i avall per no mullar-se, però la força de l'aigua és tal que no serveix de res. És una experiència brutal, viure la immensitat de la natura d'aquesta manera.

Colònia de foques prenent el sol

Arribant a la cascada

Sortint de la cascada ben molls

Quan ens allunyem del lloc, i ens hem eixugat una mica amb el sol, tornem a disfrutar d'unes vistes de postal. Ja estem arribant a port, però la imatge que anem deixant darrere nostre és d'aquelles que costen d'oblidar. Mar, muntanya nevada i una petita vall, tot en un.

Quina gran postal

Tornant a port

Pugem a la furgo i tornem pel mateix camí que per on hem vingut. La carretera de Te Anau acaba aquí, al Milford Sound, i sinó és en vaixell ja no es pot seguir més endavant. De tornada ens passa una cosa molt curiosa. una noia ens adelanta i ens comença a pitar. ha vist la nostra senyera i ens atura per dir-nos que també és catalana, a més a més de l'Esquirol, quina casualitat. Xarrem una estona amb la Fel, que viatja tota sola en un cotxe familiar, i seguim avall. Així que tot baixant parem a fer una caminadeta fins a unes cascades que hi ha a prop. No són res de l'altre món, però cauen des d'una alçada considerable.

El Bixu i el Pingu observant la cascada

Seguim un trocet més i parem a dinar al mateix lloc on vam dormir ahir. Mengem, fem una bona migdiada i anem a fer una excursió cap a un punt levat per veure les tres valls. Són un parell d'hores i mitja caminant. La primera horeta és gairebé per plegar, tot costa amunt, sense ni un replà i amb força pendent. Al final, un llac i un mirador envoltat de muntanyes des d'on divisem tres grans valls i un munt de pics nevats. Un paissatge sublim que fa que valgui molt la pena pujar fins aquí.

Vistes des del llac

Més vistes del llac

El Bixu tirant-se de cap al llac

Una de les valls

Un altra vall amb un llac de fons

Tornem a agafar la carretera cap avall fins a arribar a Te Anau. ens voliem dutxar en unes dutxes públiques però de pago, que hi ha però ja estan tancades. Almenys aprofitem per comprar quatre coses que falten a un supermercat, i per fer una rentadora i marxar amb tot ben nèt.

Només queda trobar lloc per dormir sense pagar. Tasca molt complicada quan et trobes en zones tan turístiques com Fiorland. Anem tirant i tirant i no trobem lloc on parar, són les 9 de la nit i encara no hem sopat. Mirem el mapa de campsites del Doc i veiem que uns 80 quilòmetres més al sud n'hi ha un de gratuït. Arribem just quan ja no hi ha llum natural, cap a les 10:15 de la nit. El lloc és al costat d'un llac, ple d'arbres alts i prims i només un cotxe amb una tenda al costat. Fa una mica de cangueli però tenim gana i son, així que aquí ens quedem.