FIORDLAND I "Fent amics..." (NZ)

Ens dirigim cap a la regió de Fiorland. Com el seu nom indica, és una zona plena de fiords, alguns poc accessibles i d'altres, un pèl més turístics, sí que es poden visitar. El fiord més conegut, més visitat i un dels més espectaculars, és el Milford Sound. La manera més autèntica d'arribar-hi és a través de la Milford Track. Aquesta ruta de 53,5 quilòmetres i entre 3 i 5 dies de durada, està considerada com una de les millors rutes de senderisme del món. Per això en temporada alta com ara, cal pagar força diners i reservar amb molta antel.lació, per poder fer-la.

Nosaltres hem optat per la segona via, arribar al fiord per carretera, i un cop allà fer un petit creuer d'un parell d'horetes pel fiord. Per arribar al Milford Sound passem per la ciutat de Queenstown, una de les capitals mundials dels esports d'aventura. Aquí és on hi ha el primer pont del món on es va fer "jumping". El visitem i veiem alguns salts que fan posar la pell de gallina.

Pont pionner del "jumping"

Pel que fa a la ciutat de Queenstown poc a dir. Hi hem passat una mica de puntetes perquè probablement passem el cap d'any aquí en companyia del Xino Expósito i alguns amics seus. De totes maneres donem una volteta pel centre, pels voltants del llac i per algunes botiguetes. La veritat que és una ciutat molt viva, plena de gent al carrer, als jardins practicant esports i malabars, i amb una oferta de bars, restaurants i botigues de roba d'esport, infinita. Nosaltres aprofitem per estirar-nos en un d'aquests jardinets, amb una bossa de cireres comprades al carrer, i disfrutem de la tarda amb un bon sol damunt.

Equilibristes a Queenstown

La nostra ruta segueix cap a la ciutat de Te Anau, inici de la carretera que porta fins al Milford Sound. De Te Anau no ens emportem gaire bona impressió, un llac, quatre botigues de souvenirs i tres punts d'informació per a contractar mil excursions pels fiords. Hi passem sense gaire més i comencem la mítica carretera cap al fiord. Els primers quilòmetres transcorren entre una vegetació groga, gris i amb algunes floretes liles. Més endavant, ens anem endinssant a la vall que formen les grans muntanyes de la zona i comencem a veure algun pic nevat de fons.

Sortint de Te Anau

Endinssant-nos cap a Fiorland

Aquesta carretera té una particularitat, i és que de 7 de la tarda a 7:30 del matí està tancada. El motiu són les continues esllavissades de roques i troncs que hi ha arribant al túnel de Hommer, prop del fiord. Al poble de Milford només hi ha un càmping, 42NZD per passar la nit. Sinó, el tram de Te Anau al Llac Gunn, uns 40 quilòmetres abans del fiord, està ple de campsites per 12NZD/nit. Decidim parar en l'ultim campsite, el del llac Gunn. Arribem a l'hora de dinar, traiem la taula i les cadires i disfrutem de l'efecte mirall que es produeix en aquest indret.

Efecte mirall del llac Gunn

A la tarda fem una excursioneta fins a un altre llac-mirall que hi ha al costat. L'aigua esta una mica moguda i no s'aprecia tant bé, però el cartell al revés que hi ha per veure l'efecte mirall, s'entén força bé. Com que hem deixat la furgo aparcada en una bona parcel.la del campsite, fem el trajecte per la carretera a peu. Al cap de poc, tornem a ser al campsite, on coneixem en Barry i la Mikaela, una australià que vol intentar fer pa i una sueca que acaba d'arribar de córrer durant 4 horetes pel bosc. En Barry parla un molt bon castellà, així que ens és fàcil interactuar. El paio està recollint llenya i deixant-la assecar al sol per poder fer una bona foguera i coure el pa que ha preparat. Mentrestant, nosaltres ens quedem al avora del llac, observant i tirant pedretes com nens petits.

Cartell de l'efecte mirall

Tirant pedretes al llac

A mida que es va fent tard, van arribant furgos i autocaravanes per passar la nit aquí. Nosaltres tenim un lloc privilegiat, amb el llac just al davant i la foguera d'en Barry escalfant al costat. Uns dels que han arribat són una parella d'amics holandesos molt trempats, en Wessel i en Sam. Són uns malalts del futbol, així que no tardem massa a posar-nos a xerrar i xerrar fins a l'hora d'anar a dormir. A més, demà tenim un creuer reservat i justament ells també hi van.

Bones vistes des del llit

Nosaltres i alguns altres més, fem servir la tècnica de marxar d'hora al matí del campsite i així no haver de pagar quan arriba el ranger a primera hora per netejar. Doncs bé, avui ens han pillat. Aquí, el ranger ha passat a les 21:30, just quan la gent ja va posant-se a dormir. Un per un ens ha anat cobrant, molt amablement i com si no passés res, i ha tornat a marxar. Ni multa ni advertiment ni res. Simplement cobrar el que toca, parlar una mica del temps i cap a casa. Sembla mentida però aquí funcionen així.