Comença l'aventura (NZ)

Ens hem llevat a Aickland. Hem dormit de meravella després de les últimes dues nits. Anem a buscar un autobús que ens porti a buscar la que serà casa nostra, els propers 53 dies. En una horeta ens plantem a l'oficina del lloguer per recollir la campervan. Allà ens expliquen quatre coses bàsiques, ens ensenyen com funciona el canvi automàtic i sortim a la carretera direcció la punta nord de nz.

La "catalan van"

Després de fer una paradeta al supermercat i comprovar que aquí els preus són similars, excepte en fruita i verdura, que són exageradament cars, comencem a fer kilòmetres sense parar. La intenció és arribar al Cape Regna, un lloc místic i sagrat pels maorís, i on col.lisionen el mar de tasmania i l'oceà pacífic. Ens separen uns 400 kilòmetres, així que tocarà fer nit en ruta.

A l'hora de dinar parem en un poblet on hi ha algunes botigues de roba. Necessitem comprar roba d'abrig. Fa força més fred del que esperàvem i plou tota l'estona. La nostra motxilla d'estiu no té recursos per aquesta meteorologia, així que l'haurem d'adaptar. Mirem i remirem però no trobem res, aquí ja és estiu i la roba no és massa d'abric. De totes maneres a les botigues ens diuen que aquest temps no és normal, que ha de canviar. Ens fiem de la bona gent neozelandesa i només comprem un parell d'impermeables. A més porten el dibuix oficial de nz. Utilitat i souvenir, 2 en 1.

Impermeable-souvenir

Continuem la ruta cap al nord i no deixem d'estar bocabadats. Verds paissatges amb prats amb vaques pasturant, ovelles, trossos amb palmeres semi tropicals, alguns llacs... La pega és que fa núvol i a estones va plovent, però això ajuda a accentuar la intensitat dels verds.

Camí de Cape Regna

A 150 km del destí el cos ja no aguanta més i decidim parar a sopar i dormir. Ens apartem de la carretera, en un petit pla que fa al costat d'un camí de carro. Mentre estem fent el sopar ens piquen el vidre. Primer fotem un bot, després mirem qui hi ha. Un home amb un lot ens diu que si podem marxar, que el seu gos, des de casa, no para de bordar. Li diem que sopem i marxem. El primer intent de pernocta queda abortat.

Amb la panxa plena recorrem uns quilòmetres més i no tardem a tornar a parar. Aquest cop just al costat de la carretera, en mig d'una zona amb un bosc ben frondós. Aprenem a muntar el llit, el preparem i ens posem a dormir. Ha sigut un dia llarg i dur, però amb el poc que hem vist, segur que somiem amb els angelets.

 

Aquí ens quedem a dormir

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"