AUCKLAND "Gairebé no arribem" (NZ)

Acabem d'arribar a Nova zelanda, on ens esperen 53 dies amb furgoneta recorrent les dues illes que formen aquest país. Ser aquí ha sigut més complicat del que es preveia. Si Tailàndia no ens havia acabat d'entusiasmar, només ens ha faltat que, a l'aeroport de Phuket gairebé no ens hagin deixat marxar.

Arribant a Nova Zelanda

Després de passar 12 hores tirats mig dormint per l'aeroport, quan hem anat a facturar amb la companyia Jetstar Asia, hem tingut un amarg despertar. La noia ens agafa els passaports, ens diu que posem les maletes a pesar, i quan sembla que ens dóna els bitllets, ens diu que hem de pagar 32.000bht. Cooooom??? Just és l'import que vam pagar, fa mesos, pels bitllets. Intentem fer-li entendre que ja està pagat, que al fer la reserva ja ens ho van cobrar. La noia diu que no, que la tarjeta va estar declinada i no ens ho van cobrar. Una inspiració divina hem va fer sortir de barcelona amb una còpia de l'extracte del banc conforme havia pagat, i una altra amb la confirmació de la pròpia companyia, que posava que ja estava tot pagat. La noia continua sense veure-ho clar i fa venir un superior.

Nit a l'aeroport de Phuket

Arriba un home de mitjana edat, ben vestit, amb cara de pocs amics. Hem diu que l'operació es va declinar i que no m'ho van cobrar. Tornem-hi, li ensenyo els papers i es queda sorprès. Fa un parell de trucades i ens diu que ha sigut un error informàtic, que ja ens poden donar els bitllets. Es posen a parlar en tailandès, i la noia ens diu que quin número de vol de sortida d'Auckland tenim. Li diem que no en tenim perquè ni sabem quan marxarem ni cap on anirem.

Els dos ens diuen que sense vol de sortida de Nova Zelanda, ells no poden emetre els seus bitllets. Això sí, ens ofereixen comprar-ne un allà. Li expliquem que no, que podem estar allà tres mesos sense visat i sense tenir vol de sortida, que ja ens ho hem mirat. Ells diuen que no, que no sortim d'allà sense un vol de sortida d'Auckland. Ens discutim una mica, i al veure que no cedim, ens ofereix un altre tracte. Com que el nostre vol fa escala a Singapur, ens emet només els bitllets fins allà, i un cop a Singapur demanem si podem continuar o no.

El bitllet que vam comprar era Phuket-Singapur-Auckland, amb la mateixa companyia per tal d'evitar haver de passar per inmigració a Singapur, agafar maletes i tornar a facturar. Voliem tenir les 6 hores per descansar en un aeroport tan espectacular com és el d'allà, amb piscina, grans zones de descans, llocs per carregar mòvils com si fóssin guixetes... Doncs el noi ens diu que no ens hem de preocupar, que un cop a Singapur, fem el transfer normal i que si ens emeten el bitllet cap a Auckland, ells mateixos s'encarregaran de facturar les maletes.

Zona de càrrega de mòbils a Singapur

Dues horetes de vol, posem els peus a Singapur i anem directes al mostrador d'informació. Ens fa mala espina que al resguard de les maletes només hi posa Phuket-Singapur, res d'Auckland. Al mostrador, un noi molt amable ens explica que aquelles maletes es quedaràn a Singapur si no sortim a recollir-les, que el bitllet que tenim no diu res de tornar-les a facturar. Vaia cabrón el tailandès!!!!

Així que omplim la targeta per immigració, passem els controls, recollim les maletes i tornem a entrar per tal de facturar, altre cop, cap a NZ. Les zones de facturació no obren fins 3 hores abans de la sortida del vol. Ens en queden quatre i mitja perquè una i mitja ja l'hem perdut gràcies a l"amic" tailandès. Dinem i anem a facturar amb un cert acolloniment al cos per si ens deixaran embarcar o no. Ens presentem, entreguem passaports, ens pesen maletes, ens posen els adhesius i ens dónen els bitllets. Quina facilitat, ni una pregunta, ni un problema, res de res. Una vegada més, els tailandesos i les seves ancies de timar.

Sortint de Singapur

Ja tranquils, ens disposem a disfrutar de l'aeroportde Singapur. A la piscina no hi anem perquè el dia tampoc hi fa. Aprofitem per comprar, per carregar telèfons i per descansar. Amb tot això, rebo un watsap de l'amic que viu a Nova Zelanda, el que ens ve a recollir. En Manel Expósito, jugador de futbol de l'equip d'Auckland. Em diu que a Nova Zelanda s'han posat molt durs i que sense bitllet de sortida del país tenim complicat que ens deixin entrar. Un altre revés. Comencem a dubtar si comprar bitllet o no, a mirar quin serà el següent país a visitar, a mirar preus de vols... Al final però, decidim viatjar sense bitllet de sortida, i un cop allà intentar explicar a l'agent d'inmigració el què anem a fer allà.

Botiga de l'aeroport de Singapur

10 hores de vol, companyia de low cost, ni menjar, ni beguda, ni seients còmodes, moltes turbulències i un canvi d'horari brutal, fan que arribem a Auckland destrossats. Omplim la escrupulosa targeta d'entrada al país, amb preguntes com si anem allà a dónar a llum, si hem estat a la presó, si portem botes de muntanya brutes de fang, llavors, menjar, drogues, medicaments... Contestem amb la màxima sinceritat i ens presentem davant l'agent que ens ha de deixar passar o no.

Ens mira els passaports, les targes d'entrada al país, ens mira als ulls i ens demana que anem a fer a NZ. Li expliquem que volem recórrer el país en furgoneta ( li adjuntem la fulla del lloguer), i que després volem anar a visitar un amic futbolista que viu allà (adjuntem adreça i telèfon de contacte). Ens demana que quan tenim previst marxar, i li diem que en un parell de mesos volem fer-ho. Ens demana si tornem a casa després. Li expliquem que no, que fem un viatge de mig any i que anem decidint sobre la marxa. Es queda seriós i ens diu "si que sou afortunats", cop de timbre als passaports i cap dins jajaja!!!

Vista de la Sky Tower d'Auckland

El segon control és el de quarentena, aquí ja no patim per res perquè l'únic que portem que poden no deixar-nos passar són els medicaments. Com que els hem declarats degudament, el senyor ens torna a timbrar per passar a la zona de RX. Passen les bosses per l'escàner i ens diuen que ja podem marxar. Quan sortim de la zona de quarentena el Xino ( és com es coneix en Manel en argot futbolístic) no s'ho creu, diu que hem tingut molta sort.

El Xino és a l'aeroport perquè se'n va al Japó. El seu equip va guanyar la champions d'allà i jugarà el mundialet de clubs al país nipó. Ens diem hola i adéu, ens dóna les claus de casa seva, i ens diu que agafem i fem el que necessitem. Una amiga seva, la Patri, ens acosta fins on viu ell. Això sí que és una bona rebuda, i un tracte exquisit. Gràcies Xino, ens veiem a la tornada per disfrutar uns dies d'Auckland amb tu!!!!

A la terrasseta-jardí de "can Xino" a Auckland

Ens dutxem, dormim una miqueta i sortim a passejar. La casa un dèu, gran, acollidora i amb una terrassa jardí espectaculars. El barri on viu és encantador, tranquil, les casetes amb jardins, els locals molt arreglats... El seu company de casa, l'Andrew, ens recomana anar a sopar al mercat de peix prop del port. Així ho fem i degustem, entre altres, unes gambetes i una cidra neozelandesa exquisites. Tornem a casa i de dret al llit. Demà al matí anem a recollir la furgoneta i portem un mareig i un malestar del jet lag que ens demana descans.

Gambetes i sidra al mercat del peix d'Auckland