Railay II "kayaking" (Tailandia)

Ens aixequem del que ha sigut la millor nit des que som a Tailandia. Bon llit, bon coixí, bona temperatura, tranquilitat... Sortim a esmorzar disposats a deixar l'illa de Railay amb rumb desconegut. Ha sortit el sol i estem al porxo del bungalow pensant, decidint cap on anem en busca de bones platges i bon temps.

En Javi surt del seu niu i ens diu que vol provar de convèncer un boat man (home que porta una longtail) perquè el porti a unes illes que hi ha davant, a fer snorkel i passar el dia. No ens sembla una mala idea així que decidim quedarnos una nit més i acompanyar-lo cap allà. En busca d'un boat man passem per un lloc on lloguen kayaks de tres persones. Preguntem el preu i quedem en 5 hores per 400 bht els tres.


Kayaking

Si ja és complicat guiar un kayak tot solet, anant tres inexperts és impossible. Tenim les illes on volem anar al davant però la corrent no ens hi deixa acostar, la solució és canviar el destí cap a una platja que hi ha més a prop. La decisió més encertada que hem pres des que som aquí. Arribem a la Hat Phra Nang de veritat. Una de les platjes més maques del món, o si més no més diferents del món. L'aigua agafa un color verdós molt peculiar i les formacions rocoses que estan al davant són espectaculars.

Hat Phra Nang

Hat Phra Nang

Aquí no hi ha res construït, només la selva que arriba a la sorra blanca i fina, i el mar. El color de l'aigua, la poca gent que hi ha i la tranquilitat que es respira és sensacional. Uns longtails atracats a la sorra fan a l'hora de restaurants. Bon menjar tailandès i bons preus!! Ens passem el matí fent snorkel i asseguts a la sorra prenent el sol.

Comprant el dinar al Longtail restaurant

De tornada cap a Ton Sai ens persegueix una ombra negra a l'horitzó, amenaça tormenta altre cop. Toca remar i remar per arribar a bon port, però quan falten 150 metres per la sorra en trobem un gran problema. No hi ha mar. La marea ha baixat tant que ls últims metres només és punxant i tallant corall. Ens carreguem el kayak a coll i després de molt suar i algun que altre tall, arribem a la sorra. Just llavors comença altre cop una tempesta tropical.

Ha sigut un dia fantàstic amb sol, esport, bon menjar, bona companyia... I per acabar bon soparet, una mica de conexió amb els de casa i a dormir.

Arròs amb pinya sensacional

 

Comentaris

  1. Mireia Bartrons15 de novembre del 2012, a les 16:10

    Hoooolaaaaa! Molt xulo tot plegat! Quina passada!!! Quin fred que fa a Madison, ja ha nevat!! :(
    Molt i molts petons!!
    Mireia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació