Railay I "Paradís d'escaladors" (Tailandia)

3 hores en furgoneta des de Pai a Chiang Mai, 2 hores d'espera en aquesta ciutat, 12 hores de bus de nit fins a Bangkok, 12 hores d'espera. Aquí no hem pogut aguantar i hem agafat una habitació amb aire acondicionat per soportar la calor i la humitat que fa a la capital. 10hores més de bus de nit fins a un punt indeterminat al mig de l'autopista prop de krabi, aquí ens cobren 400bht més per arribar a la nostra destinació, una altra picaresca tailandesa. 2hores en furgoneta fins a un altre punt prop de Ao Nang, on volen cobrarnos 150bht més per acabar d'arribar. Aquí si que no paguem i fem 45minutets més de van fins a Ao Nang. Paguem 200 bht perquè una barca ( longtail ) ens acosti en 15 minutets a la platja de Ton Sai, a Railay.

Parats en la segona nit de bus


Arribant a Ton Sai en longtail boat

Durant el trajecte en van hem conegut en Javi. Un barceloní, dissenyador gràfic de professió i submarinista de vocació que també va a Ton Sai. Arribem a la platja en un dia poc agraït amb núvols que fan que el color de les aigües no sigui l'esperat. Amb en Javi i un noi canadenc ens disposem a buscar allotjament.

En aquesta petita illa hi ha quatre bars a peu de platja, uns bungalows cutres i petits, alguns complexes de bungalows just darrere enmig d'una petita selva infestada de monos. Després de mirar en tres o quatre llocs acabem agafant un bungalow a Mountain View Resort. La veritat que és el lloc més car on hem estat, 600bht per un bungalow sense aigua calenta ni aire acondicionat ni wifi, i on només hi ha llum de 18 a 06. Tot així és l'únic lloc amb una miqueta de cara i ulls d'aquesta part de l'illa.

Monos en el camí de la platja al bungalow

Bungalow a la selva Mountain View Resort

Deixem les motxilles i ens n'anem cap a la platjaaaaa!!! La que tenim just on ens allotjem no té res d'especial, només molt ambient d'escaladors i motxillers, per això la platja de Ton Sai és la que ofereix millors preus en allotjaments. Ens posem a caminar per passar a la platja de Railay West, a uns 15 minutets anant per les roques al costat del mar.

Platja més maca, amb un color verdós que en dia de sol ha de ser increible, però plena de complexos hotelers, aquests sí, de molt nivell. Aquí fem una aturadeta i disfrutem del primer banyet en aigues tailandeses.

Panoràmica de Railay West Beach

Tornem a agafar les coses i anem a buscar el que diuen que és una de les millors platjes del món, Hat Phra Nang. Caminem pel mig d'un carreret amb un supermercat i quatre botiguetes on, per cert, comprem una bossa estanca que ens acabarà salvant el dia!!

Ens endinsem per la selva, entre monos i palmeres i anem a parar a la Railay East Beach. Una platja que amb marea baixa és bastant lletja, amb uns hotels de luxe al costat, i que queda a mig camí per arribar a la platja somiada.

Railay East Beach amb marea baixa

Finalment arribem a la Hat Phra Nang, aigua verda, roques que emergeixen del mar amb formes espectaculars i moltes estalactites penjant damunt del mar. La platja és xula però tampoc ens acaba de matar. Això si, en una petita cova hi ha un santuari amb ofrenes amb formes fàliques que no ben bé d'entendre el perquè.

Ofrenes fàliques a Hat Phra Nang

Platja de Hat Phra Nang est

El camí de tornada se'ns complica per moments, en mig de les roques per anar cap a la platja de Ton Sai, ens agafa la marea alta i acabem amb l'aigua per les espatlles, les xancletes de la Carla trencades i per rematar-ho ens enganxa un xàfec tropical que deixa anar aigua d'una manera brutal.

Ja al bungalow, dutxeta, esperar a les 18 a tenir llum i conversa de com ha anat el dia amb el nostre veí de Bungalow, en Javi. Amb ell anem a sopar al restaurant de l'hotel. El sopar exquisit, el "restaurant" curiós, un fogonet, una paella i un bon cuiner. Allà disfrutem de la nit xerrant i xerrant i descidint si l'endemà marxem en busca del bon temps o li donem una altra oportunitat a l'illa!!!

Soparet a Ton Sai amb en Javi

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació