PHUKET TOWN "L'odissea Thai" (Tailàndia)

Deixem enrerre ll'illa de Koh Phangan, o l'illa de les palmeres. Durant els dies que hem estat aquí hem vist milers i milers de palmeres per tot arreu. La veritat és que és l'illa més maca, en quant a verd, en la que hem estat. Plou a bots i barrals i caminem fins al moll on hem d'agafar el vaixell. Sense impermeable ni paraigües, ens ingeniem un tendall amb una funda de motxilla que portem de sobres. Fotem una mica de pena però l'important és arribar al vaixell tan secs com puguem.

Palmeres de Koh Phangan

Mentre esperem el vaixell coneixem l'Antonio, un noi de Jaén que aprofita uns mesets per estar a Dubai, Tailandia i Austràlia. Fem tot el trajecte junts i xarrem durant tota l'estona. Crec que el vaixell el patrocina "La Sirena" perquè alla allà dins semblem escamarlants congelats. Quin fred per la mort de déu!!! L'aire acondicionat a tope, la gent xopa, i tothom tapant-se amb el que pot. L'únic remei per fer passar el fred és una sopa de fideus calenta que venen aquí mateix.

Al cap de tres hores ens descarreguen en un moll i d'allà ens recull un bus que ens ha de portar a Surhat Thani. De cop el bus s'atura en un descampat on hi ha un cubert i una dona que fa entrepans i arròs. Un home baixet, i molt maleducat ens diu que si volem continuar hem de pagar 350bht més cadascú. Ja n'hem pagat 300 per arribar al poble de Surhat Thani, i resulta que ens descarreguen a 5km del centre. És vergonyós però així funciona Tailàndia. Tenim dues opcions, pagar 350bht i parar a Ao Phanga, des d'on podem contractar una excursió a un poble flotant i seguir cap a Phuket, o pagar 350bht igualment i anar directes a Phuket. Sembla absurd però val el mateix fer 1,30h amb van que fer-ne 3.

Mini van camí de Phuket town

Decidim anar fins a Phuket i passar del poblat flotant de Ko Panyee. Pujem a la van i seguim direcció Phuket Town. De cop la van s'atura en un carrer fosc, sense trànsit, al costat d'un descampat, i el conductor, ens diu que baixem allà, que allò és Phuket Town. Quan hem pagat els 350bht ens han dit que ens deixaven a l'estació de bus de Phuket Town, just al centre, on hi ha allotjaments, restaurants... Doncs no. El conductor ens diu que baixem allà que ell continua amb el seu recorregut. La Carla, indignada, es discuteix com pot amb el senyor de la van juntament amb l'Antonio, que té molt clar que allà no ens quedem. Aleshores el conductor ens demana 100bht per cap per acostar-nos a l'estació. Jo, cansat de ser un xaiet amb qui fan el que volen en cada moment, m'ho miro expectant i no puc creure'm que el país funcioni així. Al final entre l'Antonio sobretot, i la Carla, el conductor ens diu que ens acosta a l'estació que toca sense cobrar-nos res. 500 metres més avall s'atura en un lloc ple d'autocars. Ens fa baixar, ens treu les maletes i se'n va.

Ens han tornan a timar. Allò és una gasolinera on hi aparquen autobusos a la nit. Indignats, cansats i sense saber on som, ens posem a caminar carretera avall. Al cap de poc trobem un hostal. Entrem, preguntem, mirem l'habitació i decidim quedarnos allà a passar la nit. 350bht amb aire acondicionat i nèt, no és molt més del que pots demanar a quarts d'onze de la nit, sense saber on ets i amb el cel llampegant com mai.

Sort de quedar-nos aquí perquè als 5 minuts cau una tempesta tropical que ho fa tremolar tot. Asseguts al "hall" de l'hotel fem una cerveseta i ens fem creus de tot el que ens ha passat. Aquí ens despedim de l'Antonio que demà marxarà d'hora cap a l'aeroport.

Asseguts al "hall" de l'hotel de Phuket Town