Koh Tao I "El vaixell de nit"(Tailandia)
Passem 5 llargues hores per Ao Nang fins a agafar el primer dels molts transports que agafarem avui. Un camionet de fusta ens porta a nosaltres i 10 "guiris" més cap a buscar un bus. Un cop al bus fem dues horetes de trajecte fins que ens aturen i a la Carla i a mi ens enxufen a una van direcció el port de Surhat Tani.
Són les 20:30 i el,vaixell no surt fins les 23:00. Per sort aquest és un port amb un mercat de fruita obert fins tard i ple de llocs per menjar al carrer. Decidim sopar i esperar l'hora de marxar.
Sopar al carrer a Surhat Thani
Arriba el moment de pujar al ferry i veiem que és un vaixell de càrrega amb uns matalassos al terra de la part de dalt tots amuntegats, i alguns a la part de sota, prop del motor, molt claustrofòbic i sofocant. Com era d'esperar la nostra sort fa que tinguem dos matalassos a la part inferior, la pitjor.
Night boat
És un lloc desagradable, ple de gent tirada per terra en uns matalassos bruts, amb olor a gasoil per tot arreu, amb caixes de menjar i beguda, amb un parell de motos, i molts nois joves tailandesos que són els encarregats de carregar i descarregar el vaixell.
A la part de baix, on nosaltres hem de dormir, del matalàs al sostre hi ha poc més de 80cm i fa una calor asfixiant. Li demano a un dels nois tais que treballen i també dormen allà, si em pot donar un ventilador. Al cap de 5 minuts m'endollen un ventilador al costat del matalàs i arrenca el vaixell.
Interior del vaixell. Part de dalt.
Sorprenentment jo m'he adormit de seguida i m'he aixecat quan ja sortia el sol i estavem a punt d'arribar. La Carla no ha tingut tanta sort i ha passat una de les pitjors nits, sinó la pitjor que recorda de la seva vida. Molta calor, molta brutícia, un gat que li passava per sobre quan s'endormiscava, sensació de claustrofòbia... són algunes de les coses que ha aguantat per arribar a l'illa.
Al sortir del ferry, 7 del matí, ens ataquen mil taxistes oferint els seus serveis. N'agafem un i ens dirigim al sud, on hem llegit que les platjes i l'ambient són agradables i relaxats. Ens deixen davant d'un dels bungalows que teniem vistos per anar i ens adonem que estan tancats. Ningú enlloc ni en aquests, ni en els del costat, ni un troç més avall. Hem anat a parar a la part fantasma de l'illa??
Decidim posar-nos a caminar direcció al nord, on hi ha les platjes amb més ambient, i al cap de 45-50 minuts arribem just a on haviem agafat el taxi. 200 bht no massa ben invertits. Seguim caminant un troç més i arribem a un carrer a tocar de la platja, on sembla que hi ha més ambient i amb uns quants bungalows a banda i banda. Anem preguntant preus, veient els bungalows i caminant d'un a l'altre.
Finalment ens decidim per un, Prik-ThaiResort. Bungalow amb ventilador, bany i dutxa separats(cosa poc habitual aquí) amb aigua calenta, molt net i amb wifi en zones comunes. 600bht, és un preu elevat per no tenir ni aire acondicionat ni wifi a l'habitació però en aquesta illa per menys de 1000bht el que trobes és força llastimós i aquest és un molt bon bungalow.
Ens posem el banyador i només cal caminar 10 metres des del bungalow per refrescar-nos després d'un dia/nit molt dur. No som a la millor platja de Koh Tao, però el color de l'aigua i la calor que portem al damunt fan que el bany es posi com mai.
Platja de Sairee
Platja de sairee
Ens envalentonem altre cop i tornem a llogar una moto. Aquest cop amb rodes semi trial ja que aquí hi ha molts camins per assfaltar. Marxem en busca de la Shark Bay, o badía dels taurons. Ens han dit que ara no n'hi ha molts, però que si anem mar a dins nedant entre 10-15 minuts, possiblement en veurem algun.
No ens hem mogut més de 5 metres de la voreta. Diuen que no fan res, però qualsevol es posa a nedar amb aquests animalots.
La platja és espectacular, d'aquelles que fan sentir-se com un nàufrag. Palmeres baixes, aigua blava, algun coco per terra... només ho espatllen algunes longtails aparcades a la platja i un complex de bungalows de luxe just al darrere. Però de cara al mar, sota una palmereta, amb un coco rondant pels peus i mirant a l'horitzó, tot això queda en un segon terme.
Shark bay
El Bixu ja menja cocos
Un cop ben remullats i sobretot ben cremats, ens n'anem a buscar lloc per dinar. Afamats i amb poques ganes de menjar tailandès, se'ns obre el cel quan a peu de carretera trobem això:
Bizarroo tapes bar
Quin luxe ser a tants quilòmetres de casa i poder menjar un pa amb tomàquet, unes pilotilles, una truiteta de patata, un gazpatxo andalús i unes braves. Ha sigut un miracle. El restaurant, per si algú passa per aquí, es diu Bizarro, i tot i que no hi ha ni un espanyol, creiem que algún hi deu tenir algo a veure.
Un gazpatxito pel Bixu
A la tarda anem a veure la posta de sol. No sabem ben bé a on, però anem direcció al nord, on al mapa, sembla haver-hi un bon lloc. Així és, camuflat dins un resort espectacular, hi ha un sortint amb quatre pedres que semblen de cartró però són reals, amb unes vistes de la posta de sol increibles. Llàstima que el cel estigui mig enovulat, però tot i així les vistes són fantàstiques amb el sol ponent-se al davant i l'illa Nya Nyuang al costat.
El Bixu veient com comença a pondre's el sol
Posta de sol sense fotoshop ni res. REALITAT.
Illes Nya Nyuang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada