Koh Phangan "Petit plaer" (Tailàndia)

Els últims dos dies a Koh Tao el temps no ens ha acompanyat. Esperavem per poder anar a les illes de Nyan Nyuang a fer snorkel però no podrà ser. Ens posem les motxilles a l'esquena i saltem d'illa, anem a Koh Phangan. Una mica més al sud, i bastant més gran que aquesta.


Marxant de Koh Tao
Agafem el vaixell d'hora al matí, aquest cop no haurem de dormir a bord, i ens plantem a Koh Pangan en menys de dues hores. Al arribar, el mateix de sempre, taxistes, gent dels hotels, agents de viatges... Tots disposats a oferir-te el millor. Ignorem tots aquest "atracadors" i anem caminant direcció sud. Hem llegit que per aquí hi ha allotjament barat i a peu de platja. Efectivament, 15 minutets de caminada i comencem a trobar petits resorts. Anem entrant, preguntem preus, veiem els bungalows, i seguim caminant. Un cop vistos 5 complexes diferents ens decantem pel primer, el Lime N Soda resort. Grandíssim encert. Bungalow petitet, sense aigua calenta i amb escàs wifi, amb un ventilador i alguns mobles de bambú. El millor, la piscina a peu de platja i les tumbones damunt la sorra. És com un petit resort de luxe, amb bones instal.lacions, un servei agradable i una platja pràcticament privada per només 450bht!!!

Lime N Soda Resort

El dia semblava molt enuvolat però ens dóna una petita treva de sol. Banyador i cap ala piscina-platja. Dinem al mateix resort amb unes vistes de Ko Samui magnífiques. Després de dinar seguim a les tumbones, platjeta, piscineta i en mig un partidet de futvoley amb un anglès. Lamveritat és que aquesta playja no mata, però hi ha un ambient de relax i desconexió total que enganxa.

Relaaaaaax...

Comença a diluviar però el sol es manté ferm. Ens fiquem a l'aigua i és una sensació extranya però molt agradable. Sol al cel, pluja dins l'aigua i un horitzó gris que fa que sembli una pel.lícula de mistèri.

Platjeta de l'hotel

Després d'aquesta experiència única, una dutxeta al bungalow (que fa una miqueta de pudor de caca de camell) i cap a veure la posta de sol a la terrasseta del bar de la platja del mateix hotel. Fa una tarda ennuvolada però els colors amb que ens obsequia la posta de sol tornen a ser brutals. Aquí ens quedem descidint on anar a sopar i planificant el dia de demà.

Posta de sol a Koh Phangan

Posta de sol Koh Phangan

Al final hem llogat altre cop una moto i anem a explorar que hi ha per sopar prop del resort. Encara no a 5 minuts trobem un mercat de llocs de menjar al carrer ple de gent i de parades. Aparquem i a sopar!!! Hi ha el mateix que a tots els mercats d'aquest estil a Tailàndia, springrolls, pollastre arrebossat, brotxetes de tot tipus, pad thai, arròs amb mil salses, peixos... Però en aquest ens sorprenen tres parades, una que té peix, gambes i llagostes fresques a punt per fer a la brasa, una altra que té dolços tipus donuts, brownie, pastissets de poma... I una on prenem uns shakes (batuts de fruites) brutals, per només 20bht.

 

Parada de peix al mercat de nit

Parada de dolços al mercat de nit

Parada de shakes al mercat de nit

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació