KHAI NOK, KHAI NAI i KHAI NUI (Tailàndia)

Ahir a última hora vam contractar una excursió per anar a fer snorkel a tres illes prop d'aquí. Ens van dir que a les 8:45 ens passarien a buscar per l'hotel. Aquí la puntualitat no existeix, així que ens recullen a les 9:15 i anem cap al moll a buscar un "speedboat" que ens durà cap a les illes. De Khai Nok, Khai Nai i Khai Nui.

Speedboat

A la llanxa som uns 25, el tour que ens van vendre és un tour VIP, amb l'equipament d'snorkel inclòs, begudes a bord, fruita i dinar. La veritat que vam regatejar força i vam pagar 1700bht pels dos, quan el preu de sortida eren 2800. A més, en aquest tour et porten a dues illes a fer snorkel amb tot tipus de peixos, entre ells peixos espasa i peixos pallasso ( com en Nemo ). I a un altre lloc a veure taurons, uns que no són perillosos pero que fan més de 1,5 metres de llarg.

Arranquem motors i la barca es posa a velocitat de velocitat de vèrtig. En poc més de vint minuts arribem a la primera parada. Prop d'una illa, la barca tira l'ancla i ens llançem al mar a veure què hi ha. No tardem a veure una infinitat de peixos de colors, realment espectaculars, blaus, verds, grocs, negres, ratllats, amb estampat de lleopart... I buscant buscant per fi trobem en Nemo. És un peix preciós, amb un color taronja i blanc molt viu. És tímid i s'amaga entre el corall, però val la pena esperar-se a que surti perquè és brutal.

Hem trobat en Nemo

Tornem a bord i seguim uns 15 minutets més fins a la segona illa. Aquí sí, ens estem a la platja i esperem el dinar. De sobte el cel es torna negre i comença a ploure amb violència. La gent es refugia sota el cubert on hem de dinar, nosaltres seguim a l'aigua mirant tot el que hi ha. Només sortim per dinar. Un bon buffet, amb menjar thai, fruita, cafè i tè.

Platja on hem dinat

Quan acabem de dinar tenim un regal del cel. S'aclareix i surt el sol que llueix intens. La carla se'n va a l'aigua altre cop. Jo, veig uns tailandesos jugant a futbol a la sorra i me'n-hi vaig de cap. No juguen a res en concret, només intenten mantenir la pilota lluny de terra. M'hi afegeixo i juguem fins a l'hora de marxar cap al següent punt.

Jugant a futbol amb els thais

Saltant d'alegria

La següent parada torna a ser al mig del mar. Aquesta ens fa una mica més de respecte. Aquí és on se solen veure petits taurons. No ens hi pensem gaire i ens llancem a l'aigua en busca d'aquest animal. Estem molta estona nedant i buscant, ens allunyem força de la barca i de la costa, però res de res. Avui els taurons estan de vaga i no ens han vingut a veure. Això sí, durant la recerca del tauró tornem a veure milers de peixos de diferents colors i tamanys.

La Carla buscant taurons

Al final ens porten a una platjeta molt petita, plena de turistes xinos i japonesos tirant pa a l'aigua per atraure els peixos a la vora de la sorra. Aquest punt de l'excursió se'ns fa molt pesat perquè això sembla una piscifactoria en lloc del mar. De totes maneres disfrutem una estona del sol i tornem cap a port.

Disfrutant del sol després de l'snorkel

Ens dutxem, ens canviem, ens posem crema a l'esquena cremada pel sol i sortim a passejar. Prop de l'hotel trobem una cafeteria molt maca, amb wifi i aire acondicionat, on fan uns passtissos brutals i uns frappés espectaculars. Ens deleitem amb un tiramissú, un brownie, un frappé i una xocolata gelada. Quan ens n'adonem ja gairebé és hora de sopar!!!!

Tiramissú i Ice-chocolat pel Bixu

Brownie i frappé per nosaltres

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MOUNT COOK I "La muntanya" (NZ)

Imatge
Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...
Més informació

ILLA NORD "En Ruta" (NZ)

Imatge
Portem uns dies per l'illa nord i la veritat és que no cal visitar res en especial per gaudir d'aquest indret. El simple fet de rodar per la carretera i consumir quilòmetre darrere quilòmetre, et fa disfrutar de paissatges i llocs espectaculars. Només ens desviem per anar a veure algunes cascades en particular, alguns poblets on repostar gasoil i menjar, i en agradables campsites per dinar o dormir.   Waterfalls En alguna cala de la Bay of Islands de bon matí Dinant a peu de carretera Baixant direcció Wellington, la capital del país i on hem d'agafar el ferry cap al'illa sud, parem a tots els llocs amb encant que trobem. Una de les parades la fem a la pudenta ciutat de Rotoura. Una ciutat amb una gran activitat volcànica, on la terra bull de valent i té petits parcs amb els cràters encara actius. Els parcs més grans i interessants són de pagament, com moltes coses en aquest país, i a uns preus prohibitius. De totes maneres, visitant els parcs gratuits e...
Més informació

THE ROCKY MOUNTAINS II "Perill. Ossos"

Imatge
Seguim explorant les rocoses canadenques i anem a descobrir Larch Valley per caminar fins a Sentinel Pass. Aquest pas és el punt més elevat des d'on es pot gaudir de les espectaculars vistes del Valley of the ten Peaks i de Paradise Valley.  És una ruta de muntanya de 14 quilòmetres i uns 1000 metres de desnivell acumulats. Quan ens disposem a començar la ruta, trobem un cartell explicatiu on informa del perill de la ruta per la possible presència d'ossos Grizzly. Aquests ossos, més grans i agressius que els ossos negres, fan més de 2 metres d'alçada i poden arribar a pesar més de 500 quilos. La veritat és que ens encantaria veure ossos Grizzly en el seu hàbitat natural però ens fa molt respecte trobar-ne enmig de la caminada. El cartell informa de la obligatorietat de realitzar les diferents rutes de senderisme per la zona en grups de, com a mínim, 4 persones. Estadisticament, els atacs reitzats per aquests ossos són molt menors en grups de 4 o més persones. Així que, a Ca...
Més informació