bixuontour

Ens aixequem a les 6 del matí, conduim una estoneta fins el poble de Kaikoura on hem contracatat una excursió per intentar veure balenes. Arribem, paguem 290NZD, ens carrèguen en un bus i anem cap al petit port de la ciutat. Aquí ens espera un catamarà que ens porta mar endins. Portem una estoneta i no veiem res, el capità condueix amunt i avall però sembla que no tenim sort. De sobte, parem motors i davant nostre veiem un llom gegant. Una balena està sortint a respirar just aquí al costat. Tothom comença a disparar les càmeres sense parar. De sobte, la balena es comença a enfonsar i ens regala un moment genial. Sortint a respirar A punt d'enfonsar-se Anant cap avall... Ha sigut un moment brutal, però el matí no acaba aquí. Anem tirant mar endins i veiem quetre o cinc balenes més. Totes fan el mateix, respiren una mica, treuen uns xorrets d'aigua, es comencen a submergir i acaben traient unes cues espectaculars. La última que hem vist, amb el sol sortint darrere...

31.12.2012. Últim dia de l'any per tothom, a Olost, a Vic, a Vilanova, a Llavaneres, a Son Cervera, a Barcelona, a tot arreu. A Nova Zelanda també. Nosaltres voliem cel.lebrar-ho d'una manera diferent aprofitant que aquí és estiu. Així que hem decidit agafar un vaixell que ens porti durant quatre horetes a veure balenes al mig del mar. De fet, el vaixell el teniem reservat pel dia 31 a les 6:45 del matí, i després d'una matinada descomunal, arribem i ens diuen que ens l'han cancelat. Que si volem podem anar-hi el dia 1 a les 7:15. Per tant l'últim dia de l'any no farem res especial, però si el primer dia del 2013, si tot va bé. Com que no tenim vaixell, però fa un dia sensacional, anem a fer una ruta per la costa, caminant, que dura unes tres horetes i quart. Anem passant entre mig de camps, amb vaques pasturant, amb l'oceà al fons amb un blau inusual. Durant la caminada veiem foques, ocells, i un munt de cales genials.   Bahía de Kaikoura Cales de...

Ens llevem d'hora, esmorzem, ens fem uns entrepans i marxem cap a la Mueller Hut. Una cabanya situada a 1950 metres d'altitud on pots passar-hi la nit per "només" 35NZD cada un. L'excursió posa que es fa en unes 3,5 hores d'anar i 3,5 de tornar. Nosaltres pujarem i baixarem el mateix dia i esperem fer-ho amb menys temps. Sortim del campsite, a uns 750m d'altitud, comencem a pujar per un caminet que va fent esses per la muntanya. De cop, comencem a pujar escales, una darrera l'altra sense parar. En molt poc troç pugem un desnivell brutal. És esgotador, duríssim. Jo tinc un parell de pajares i em plantejo tornar a baixar. La Carla també pateix però al mateix temps està disfrutant del paissatge. El llac glaciar i el cim del Mt Cook de fons Quan gairebé estic a punt de desistir arribem a un petit cim. Sembla que ja som gairebé a dalt de tot i que tindrem la recompensa de veure les dues valls desde dalt. Amb un últim esforç arribem a un punt perillós....

Ens allunyem de la costa tips de veure pingüins, foques i lleons marins. Tornem cap a l'interior amb la intenció de veure de ben a prop la muntanya més alta i més famosa de Nova Zelanda, el Mount Cook. Els seus 3775m i el seu pic en forma de dues agulles, el fan un dels destins més preuats per alpinistes experts. Sir Edmund Hillary, va coronar aquesta muntanya poc abans de ser el primer alpinista del món en pujar a l'Everest. La muntanya es cobra moltes vides cada any, i és que per fer cim s'ha d'escalar per alguna paret de gel. El cim de la muntanya està cobert per un glaciar durant tot l'any. Entrant al Parc Nacional del Mt Cook La carretera que porta fins al poble del Mt Cook, passa per una vall, rodejada de muntanyes verdes, amb els alps de fons, el Mt Cook presidint l'escena i el llac Pukaki, amb un blau molt intens, al costat. Només són 57km desde Twitzel, l'últim poble abans del Mt Cook, però parem tantes vegades a observar el paissatge que tar...

Al matí esmorzem amb la Feli, l'Eva i en Lluís i amb el mapa damunt la taula, decidim que és hora de separar-nos. Ells van cap al cantó oest i nosaltres volem anar cap al Mount Cook. Potser, amb una mica de sort, ens retrobem a Kaikoura per passar el cap d'any junts. Això sinó anem a Queenstown a cel.lebrar-ho amb el Xino Expósito. Ja pensarem que ens va millor segons el lloc on siguem en aquell moment. Nosaltres encara passarem una nit més per la península d'Otago, paradís pels qui busquin animals marins. La parella d'alemanys que vam trobar a l'Abel Tasman, ens van recomanar un lloc on veure pingüins sense gaire gent. Així que no volem perdre l'oportunitat i al vespre anirem cap allà. Primer passem per Dunedin, una ciutat gran, amb wifi gratuït al carrer i amb unes piscines immenses amb tobogans i carrils per nedar. El preu de la piscina és molt barat, 5NZD entrada per nedar i zona lúdica amb tobogans o 3NZD només utilitzar les dutxes. La Carla es queda nedan...

Ens llevem al campsite i esmorzem tots junts. El dia no es presenta massa estressant, un parell de cascades al matí, parar per fer un dinaret de nadal, seguir amb una cascadeta més i acabar en una altra platja veient pingüins. Pocs quilòmetres, poc gasto i molt relax. Maclenn Falls   Nadal a 30 graus!!!! Seguim un trocet més, parem per veure un llac i buscar un bon lloc per preparar el dinar. Passem per una platja de sorra daurada, immensa i amb gent fent surf. Per dinar cadascú aporta el que pot. Una ampolla de vi, una mica d'arròs, uns patés, uns formatges... Al final el menú queda sensacional.   Platja neozelandesa Menú de Nadal Entrants Amanida verda Torradetes amb paté i brie Pica-pica variat Primers Arròs amb verduretes i pollastre Postres Turró de xixona Amanida de fruites del temps Celler Vi blanc neozelandès Aigua fresca de NZ Coles i cafès Preparant el dinar de nadal BON NADAL!!!! Fem una, més que nec...